La Viquipèdia va assolir divendres 18 de gener del 2008 la fita dels 100.000 articles. La notícia ha tingut ja un important ressò internàutic i mediàtic (vegeu la crònica de TV3). L’objectiu de la Marató Viquipèdia 2007 s’ha acomplert. Ara cal fixar-nos nous reptes col·lectius.

Marc Belzunces, al seu bloc “De l’Holocè estant”, a més de fer un interessant apunt sobre l’actual ranking de les Wikipèdies, insisteix en que necessitem incrementar el nombre d’usuaris registrats (i productius) per garantir la continuïtat de l’obra i desestressar els viquipedistes actius amb una menor pressió redactora (actualment estem per sobre dels 9 articles per usuari). Les noves campanyes de dinamització viquipedista hauran de posar l’èmfasi (a més del creixement, rigor i extensió dels articles) en l’increment de viquipedistes registrats (i actius).

Els centres educatius hi poden tenir un paper molt destacat en l’evolució de la Viquipèdia. A més d’una obra de consulta per cercar informació, la Viquipèdia és un espai obert de producció de contingut en format digital, de gestió compartida del coneixement i d’educació en la ciutadania digital. Tots aquests elements fan de la Viquipèdia un magnífic recurs per treballar la Competència digital.

També cal ser conscients de les limitacions i febleses (sovint més amplificades que els seus punts forts) d’una obra oberta i per tant de fàcil adulteració. En aquest sentit cal inculcar als nostres alumnes que sempre contrastin la informació que troben a la Viquipèdia (i a tota obra de consulta) amb una segona o tercera font. Això és aplicar la Competència digital. També cal que els estudiants/es tinguin l’actitud i adquireixin l’hàbit de fer contribucions i correccions a les informacions errònies o incompletes, que detectin en el decurs de les seves consultes a la Viquipèdia. Aquest exercici de proïsme és un valor important de la ciutadania digital.

Per treballar tots aquests aspectes teniu a la XTEC diversos materials, en particular el mòdul de formació: La Viquipèdia a les aules, us serà de gran utilitat.

Ara cap als 200.000 articles i els 50.000 viquipedistes!

Exploratree és un nou recurs de la web 2.0 que permet dissenyar esquemes i mapes conceptuals directament des del navegador web.
Els mapes conceptuals són un tipus d’esquemes per representar coneixements de forma gràfica. Podem trobar diversos programes que faciliten aquesta tasca, Freemind i CmapTools, són dos exemples de programari lliure que fan aquestes funcions. Aquestes aplicacions afavoreixen l’organització de les idees, la metacognició, l’anàlisi i la modelització, components destacats de la competència d’aprendre a aprendre i també de la competència digital.

L’originalitat d’Exploratree és presentar un ventall de plantilles i guies per generar una amplia varietat d’esquemes, a més ofereix la possibilitat de fer-los col·laborativament a la xarxa.

Exploratree és una iniciativa del projecte “Enquiring Minds” impulsat pel Futurelab, organització britànica dedicada a promoure la innovació amb les TIC, a la que vaig dedicar un dels primers posts d’aquest Bloc.

Actualment Exploratree es troba en fase de proves, i s’espera que a primers del 2008 funcioni a ple rendiment. Les funcionalitats que ofereix són:
* Crear esquemes a partir de plantilles, de forma individual o col·lectiva
* Recuperar els esquemes existents
* Imprimir els esquemes
* Editar i modificar els esquemes existents, canviant el text, les formes, les imatges o la seqüència de presentació.
* Enviar per correu a un grup de persones el vincle a un dels nostres esquemes
* Permetre afegir comentaris als esquemes (com en un Bloc)
* Compartir amb un grup el nostre esquema, facilitant la seva edició compartida (com en una Wiki).

Per tots aquests atributs, Exploratree constitueix un excel·lent exemple d’aplicació TAC (Tecnologia per l’aprenentatge i el coneixement).

Esquema adaptat de  Juan José de Haro

Avui s’inauguren els XTECBlocs. Aquest nou servei de la XTEC, és fruït d’un intens treball d’equip de la Unitat de Projectes TIC per a l’Educació. Superada la fase de prova (durant el qual s’ha generat més de 500 blocs!), aquesta setmana ja els teniu a la vostra plena disposició.

Com sabeu, els blocs són un servei d’Internet que permet publicar continguts a la xarxa d’una manera extremadament àgil i senzilla, directament des del navegador i sense coneixements especialitzats de llenguatge HTML.

A més de la facilitat de publicació, els blocs ofereixen altres avantatges com ara la notificació de novetats mitjançant canals RSS, la sindicació amb altres blocs afins, la possibilitat que els visitants hi escriguin comentaris, la classificació dels articles per categories o temes, un entorn de navegació multilingüe, motor de cerca incorporat, etc. La potència dels sistemes de blocs per a difondre continguts i generar comunitats al seu voltant ha donat lloc al fenomen d’abast mundial conegut com a “blocosfera”.

En l’àmbit educatiu les possibilitats dels blocs o Edublocs són també molt àmplies: des de blocs on s’apleguen les notícies del dia a dia d’un centre educatiu fins als que serveixen per a recollir i posar en comú els resultats d’una tasca d’investigació d’un grup classe, passant pels blocs personals del professorat o l’alumnat.

Així doncs, per tal de garantir un accés àgil a l’edició de Edublocs en un entorn propi, s’ha creat l’XTECBlocs. El principal objectiu d’aquest servei és posar les coses fàcils a qualsevol usuari/ària de la XTEC que vulgui posar en marxa un bloc. N’hi ha prou amb identificar-s’hi, escollir un nom per al bloc i fer clic a un botó. A partir d’aquí ja es pot començar a publicar-hi informació i personalitzar-ne l’aparença. Per facilitar la creació de blocs d’aula, el professorat pot crear tots els que necessiti i convidar l’alumnat a escriure-hi articles, d’acord amb la finalitat didàctica que s’hagi proposat.

De la mateixa manera que s’ha fet amb altres serveis de recent aparició a la XTEC, com ara La Prestatgeria, l’XTECBlocs és un espai de cooperació, creació de comunitats i posada en comú dels múltiples blocs que s’hi allotgen. L’etiquetatge amb descriptors permetrà localitzar i posar en contacte fàcilment els blocs que tracten una mateixa temàtica, i la pàgina d’inici del portal dels XTECBlocs serveix de plataforma de difusió per a destacar i donar a conèixer els blocs més interessants o actius, i per afavorir la comunicació en xarxa.

Els principals avantatges del nou servei respecte a altres mecanismes comercials d’allotjament són:

• Servei orientat exclusivament a continguts d’interès educatiu
• Absència de publicitat comercial
• Integració amb altres serveis de la XTEC
• Interfície en català, castellà, anglès i altres idiomes.
• Sistema d’ajuda i blocs d’exemple
• Plataforma basada en programari lliure (WordPress)
• Els usuaris no han d’instal·lar o administrar el servidor
• Punts de trobada per a blocs de temàtica afí

Per saber-ne més:

Viquipèdia

Pom de Blogs

Premis Edublogs

Curs de Blocs de la Lourdes Domènech

M’agraden les dites i les frases fetes, soc un lector assidu de les Viquidites. També m’agrada emprar les imatges per comunicar idees. Recentment, he descobert (gràcies a CogDogBlog) un recull de frases visuals sobre l’impacte de la tecnologia, on es fusionen la paraula i la imatge de forma anàloga a com ho fan les campanyes publicitàries.

La força de les imatges i els textos escollits conformen una proposta comunicativa molt original. Penso que aquest material pot servir de font d’inspiració per a moltes presentacions electròniques, on normalment s’abusa de la monotonia del text i es perd impacte visual.

Una altra aplicació de les “frases visuals” és convertir-les en una nova modalitat d’activitat d’aprenentatge per a les classes de llengua i/o de visual i plàstica. Gràcies a l’abundància d’imatges a la web (per exemple Flickr) i a la facilitat de crear-ne de noves, amb les càmeres digitals i el programari d’edició i retoc fotogràfic, tenim un instrument amb un gran potencial per a l’expressió i la comunicació visuals. En aquesta línia, també s’inscriu una antiga proposta d’activitat web l’Imaginari-Web.

Si us animeu a posar aquestes activitats en pràctica, deixeu l’adreça on pengeu els resultats als comentaris d’aquesta nota.

Fa temps que penso que la paraula TIC s’ha quedat limitada per descriure la diversitat d’usos i aplicacions educatives de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. A aquest tema m’hi he referit en alguna nota anterior i també vaig comentar-ho a la Jornada Espiral d’enguany.
Aquest dia va quedar enlaire quins altres qualificatius podem emprar per precisar l’ús educatiu de les TIC. Des d’aleshores he anat recollint algunes accepcions de les TIC educatives, utilitzades en el llenguatge oral o en la bibliografia, per alimentar la reflexió. Aquí les teniu:

• Eina: és la formula llargament més emprada. Té associada la marca semàntica de productivitat, ens permet fer allò que fem d’una forma més còmoda o més eficient.
• Contingut: S’aplica habitualment a les aplicacions interactives de caràcter didàctic, normalment pre-empaquetades (el que als anys 80 s’anomenava Ensenyament assistit per ordinador). En una nota anterior proposava una taxonomia d’aquesta accepció.
• Recurs: Variant de les TIC com a contingut.
• Suport: (activitats amb suport TIC) metàfora que emfatitza el vehicle o canal.
• Entorn o plataforma: conceptualització que posa l’èmfasi en les TIC com espai virtual: personal, grupal o públic
• Innovació: Les TIC estan associades a la noció de canvi i renovació metodològica i organitzativa, encara que algunes de les pràctiques que es fan amb elles no tinguin aquest caràcter.
• Instrument: Expressió minoritària emprada per referir-se a les aplicacions pel treball intel·lectual.
• Amplificador cognitiu: Visió de Seymour Papert, correntment associada a les aplicacions per persones amb discapacitats com a pròtesi sensorial, motriu o cognitiva.
• TAC: Tecnologies per l’aprenentatge i el coneixement, traducció lliure del concepte anglosaxó “elearning”.
• Via: (cursos via telemàtica) expressió d’ús restringit a la formació amb la marca semàntica del canal de distribució.

Hi ha altres usos de les TIC que han adquirit una categoria lèxica precisa, em refereixo per exemple els videojocs, amb unes categories o gèneres àmpliament acceptades. Cal preguntar-se perquè els usos educatius de les TIC tenen un tractament genèric o inconcret i altres aplicacions funcionals d’aquestes mateixes tecnologies han consolidat termes més precisos.
Segur que m’he deixat accepcions, no us talleu d’afegir-les als comentaris.

L’expressió “les TIC són una eina més” o “les TIC són sols una eina” és força freqüent en els debats i documents educatius.

Si busquem al diccionari la definició del terme “Eina” trobarem: Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar. És a dir el camp semàntic d’eina, està estretament associat al treball manual.

Quin imaginari hi ha al darrera de la metàfora: les TIC són una eina?
Ho podríem resumir com: “Fer el mateix que ja fèiem, però amb menys esforç”. Les eines manuals serveixen justament per a això. Penseu en les màquines elèctriques de foradar: permeten fer forats, sense pràcticament esforç físic, i amb molta més precisió que els estris manuals de foradar .

Fem servir l’expressió “eina” per referir-nos a un telèfon, un televisor, un joc o un piano? Si les funcions d’aquests aparells, mitjans i instruments les pot fer un ordinador, perquè diem que aquest és sols una eina?

Penso que aquesta concepció utilitarista de les TIC, en limita el seu potencial educatiu. No ens ajuda a plantejar-nos fer coses diferents, fins ara impossibles als Centres Educatius, o a deixar de fer activitats que potser han perdut el seu sentit. En aquest punt recordo una frase del matemàtic rus Ignatiev, escrita en un llibret meravellós sobre matemàtica recreativa “En el reino del ingenio“. En el prefaci a la segona edició d’aquesta obra, l’autor deia:

“No s’entossudeixin a ensenyar a nens o joves l’estudi de diferents taules de sumar, restar, multiplicar; en la memorització mecànica de diferents “regles” i fórmules, sinó que, abans que res, acostumin a fer-los pensar amb plaer i consciència. Les altres coses s’afegiran amb el temps. No molestin ningú amb càlculs i exercicis mecànics llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris en la vida, els farà per si sol. A més ara per a això hi ha diferents màquines calculadores, i altres dispositius.” (això ho escrivia aquest visionari a la Rússia de 1911. La traducció i les negretes són meves.).

Quasi bé cent anys després, encara hi ha veus que manifesten el temor a l’ús de la calculadora i les TIC, perquè impedeixen l’aprenentatge de les “Taules”. Hem transmutat determinats aprenentatges instrumentals en consubstancials.

Seymour Papert va definir, a principis dels anys vuitanta, les TIC com “amplificadors cognitius”. Sota aquesta perspectiva les TIC es poden associar més a un telescopi, com el que va permetre a Galileu replantejar la visió medieval de l’Univers, que a un martell. Aquesta visió de pròtesi cognitiva de les TIC, engloba les funcions d’instrument de treball intel·lectual i de mitjà d’expressió, i sobretot obre tot un ventall de noves potencialitats:

– Les TIC a l’Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,…

– Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i videoconferències…)

– Ofereixen un ampli camp d’experimentació sensorial i d’aprenentatge de noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples.

Les TIC obren també noves dimensions en l’àmbit del lleure: les joguines electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells educativament valuosos.

Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d’innovació i de Renovació Pedagògica.

Acabo de llegir un RSS amb la notícia que Seymour Papert ha resultat greument ferit, atropellat per una motocicleta a Hanoi, on assistia a una Conferència.

Com sabeu Papert és el creador del llenguatge Logo i promotor d’un enfocament molt innovador de l’ús dels ordinadors en l’aprenentatge: la programació dels ordinadors per part dels infants (la creació de micromons) en contraposició a l’ús de programari d’ensenyament assistit per ordinador, que, segons ell, programa la ment dels infants.

Personalment el considero el pare de la visió TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) de les TIC. Les seves aportacions han marcat profundament la meva concepció del paper educatiu de la tecnologia. Li desitjo una ràpida recuperació.

Més informació a la blogosfera
Campanya Flors per Seymour

La Jornada DIM 2006 té com a tema central: “Hagamos un poco de prospectiva sobre TIC y Educación. Dos horizontes: 2015 y 2035”.

El títol d’aquesta nota és el que he donat a la meva aportació a l’esmentada Jornada. Agraeïxo als organitzadors, la seva invitació a participar en aquesta taula rodona. Ha estat estimulant llegir i reflexionar sobre aquest tema i compartir les intuicions i les visions sobre les tendències de l’Educació amb les TIC.

Penso que els espais de reflexió col·lectiva són imprescindibles per repensar l’Escola en la Societat del Coneixement. Entenc que aquest és sobretot un debat ideològic (d’idees) més que tecnològic (d’artefactes). Les tecnologies no són neutres. Penso que tota elecció tecnològica, implícita o explícitament, parteix d’una determinada concepció de l’educació i per extensió de la societat.

Una de les preguntes centrals que ens hem de formular per definir el futur és: Quin model d’escola volem per la Societat del Coneixement, basat en l’ensenyament o en l’aprenentatge? Cada model requereix un tipus de tecnologia…

Us animo a que utilitzeu l’espai d’aquest bloc als que vullgueu continuar el debat i la reflexió.

Algunes referències consultades
2020 Visions , Transforming Education and Training Through Advanced Technologies Document PDF publicat pel govern dels EEUU el 2002
Education 2015 Conferència organitzada el 1994 per l’Ultralab al Regne Unit
Imagining the future of schooling Taula rodona de la European SchoolNet 6-7 desembre 2006
La necessitat d’una nova visió i 2020 Visions notes del Ferran Ruiz als seus Blogs.
Schooling for Tomorrow Programa de prospectiva educativa de la OCDE.

Guió de la sessió

• Cercar informació o que la informació ens busqui a nosaltres?
• La Web 2.0: Directoris personalitzats (Del.icio.us)
• Cerca dins la web oculta o invisible
• Competències informacionals

Propostes d’activitats

• Cerca a la web invisible: Com es diu el personatge femení de la pel·lícula “Et tercer hombre”? (Cerqueu a Google i a la base de dades de pel·lícules IMDB)
• Creació d’un compte a Google Reader i a Google Alerts
• Creació d’un compte a del.icio.us per organitzar les col·leccions d’enllaços del nostre centre. (Exemple: IES Antonio Gala) . Una altra aplicació del Del.icio.us proposada per en Ferran Mas.

Altres recursos

• Simply Google: Tots els serveis en una pàgina
• Cercadors infantils: Ask for Kids, Curiosos, Yahooligans
• Portal de cerca: Refdesk
• Concursos de cerca Internet: Se busca, Cesta y Punto digital, El detective de la Web, Maratón del conocimiento

Lectura
Avaluació de competencies TIC als EEUU

Cercar per trobar és un taller de dues sessions per al professorat, organitzat pels CRPs de Barcelona. La primera sessió és avui dimecres 15 i la següent el proper dimecres 22/11.

Com a proposta inicial, us plantejo el guió de treball següent:

1a sessió (15/11)

• Internet un mar d’informació (amb molta profunditat)
• Eines de cerca: Directoris, Cercadors i Metacercadors
• Altres instruments amb informació estructurada: Hiperenciclopèdia, Wikipedia
• Pràctiques i activitats: Estratègies i trucs per la cerca d’informació a Internet

2a sessió (22/11)

• Cerca d’informació o informació que ens cerca?
• La Web 2.0: Directoris personalitzats (Del.icio.us)
• Competències informacionals
• Propostes d’activitats

Lectures
Internet com a font de recursos educatius
Buscant respostes (un any d’Answers)

Activitats

• Eines per facilitar la cerca pel navegador FireFox
• Googlejem: Criteris de cerca
• Comparativa de cercadors
• Cerca amb un metacercador (Zippy)
• Cerca d’elements multimèdia: imatges, sons, vídeos
• Plantejeu-vos un problema de cerca relacionat amb la vostra àrea curricular. Definiu una estratègia de cerca i compareu els resultats obtinguts amb tres eines de cerca. Feu un breu informe de les conclusions als comentaris d’aquest Blog.