La Viquipèdia supera els 100.000 articles!

Viquipèdia 100.000 articles

La Viquipèdia va assolir divendres 18 de gener del 2008 la fita dels 100.000 articles. La notícia ha tingut ja un important ressò internàutic i mediàtic (vegeu la crònica de TV3). L’objectiu de la Marató Viquipèdia 2007 s’ha acomplert. Ara cal fixar-nos nous reptes col·lectius.

Marc Belzunces, al seu bloc “De l’Holocè estant”, a més de fer un interessant apunt sobre l’actual ranking de les Wikipèdies, insisteix en que necessitem incrementar el nombre d’usuaris registrats (i productius) per garantir la continuïtat de l’obra i desestressar els viquipedistes actius amb una menor pressió redactora (actualment estem per sobre dels 9 articles per usuari). Les noves campanyes de dinamització viquipedista hauran de posar l’èmfasi (a més del creixement, rigor i extensió dels articles) en l’increment de viquipedistes registrats (i actius).

Els centres educatius hi poden tenir un paper molt destacat en l’evolució de la Viquipèdia. A més d’una obra de consulta per cercar informació, la Viquipèdia és un espai obert de producció de contingut en format digital, de gestió compartida del coneixement i d’educació en la ciutadania digital. Tots aquests elements fan de la Viquipèdia un magnífic recurs per treballar la Competència digital.

També cal ser conscients de les limitacions i febleses (sovint més amplificades que els seus punts forts) d’una obra oberta i per tant de fàcil adulteració. En aquest sentit cal inculcar als nostres alumnes que sempre contrastin la informació que troben a la Viquipèdia (i a tota obra de consulta) amb una segona o tercera font. Això és aplicar la Competència digital. També cal que els estudiants/es tinguin l’actitud i adquireixin l’hàbit de fer contribucions i correccions a les informacions errònies o incompletes, que detectin en el decurs de les seves consultes a la Viquipèdia. Aquest exercici de proïsme és un valor important de la ciutadania digital.

Per treballar tots aquests aspectes teniu a la XTEC diversos materials, en particular el mòdul de formació: La Viquipèdia a les aules, us serà de gran utilitat.

Ara cap als 200.000 articles i els 50.000 viquipedistes!

Exploratree: un exemple d’aplicació TAC de la Web 2.0

Logo Exploratree

Exploratree és un nou recurs de la web 2.0 que permet dissenyar esquemes i mapes conceptuals directament des del navegador web.
Els mapes conceptuals són un tipus d’esquemes per representar coneixements de forma gràfica. Podem trobar diversos programes que faciliten aquesta tasca, Freemind i CmapTools, són dos exemples de programari lliure que fan aquestes funcions. Aquestes aplicacions afavoreixen l’organització de les idees, la metacognició, l’anàlisi i la modelització, components destacats de la competència d’aprendre a aprendre i també de la competència digital.

L’originalitat d’Exploratree és presentar un ventall de plantilles i guies per generar una amplia varietat d’esquemes, a més ofereix la possibilitat de fer-los col·laborativament a la xarxa.

Exploratree és una iniciativa del projecte “Enquiring Minds” impulsat pel Futurelab, organització britànica dedicada a promoure la innovació amb les TIC, a la que vaig dedicar un dels primers posts d’aquest Bloc.

Actualment Exploratree es troba en fase de proves, i s’espera que a primers del 2008 funcioni a ple rendiment. Les funcionalitats que ofereix són:
* Crear esquemes a partir de plantilles, de forma individual o col·lectiva
* Recuperar els esquemes existents
* Imprimir els esquemes
* Editar i modificar els esquemes existents, canviant el text, les formes, les imatges o la seqüència de presentació.
* Enviar per correu a un grup de persones el vincle a un dels nostres esquemes
* Permetre afegir comentaris als esquemes (com en un Bloc)
* Compartir amb un grup el nostre esquema, facilitant la seva edició compartida (com en una Wiki).

Per tots aquests atributs, Exploratree constitueix un excel·lent exemple d’aplicació TAC (Tecnologia per l’aprenentatge i el coneixement).

Inauguració dels XTEC Blocs

Mapa conceptual Edublocs

Esquema adaptat de  Juan José de Haro

Avui s’inauguren els XTECBlocs. Aquest nou servei de la XTEC, és fruït d’un intens treball d’equip de la Unitat de Projectes TIC per a l’Educació. Superada la fase de prova (durant el qual s’ha generat més de 500 blocs!), aquesta setmana ja els teniu a la vostra plena disposició.

Com sabeu, els blocs són un servei d’Internet que permet publicar continguts a la xarxa d’una manera extremadament àgil i senzilla, directament des del navegador i sense coneixements especialitzats de llenguatge HTML.

A més de la facilitat de publicació, els blocs ofereixen altres avantatges com ara la notificació de novetats mitjançant canals RSS, la sindicació amb altres blocs afins, la possibilitat que els visitants hi escriguin comentaris, la classificació dels articles per categories o temes, un entorn de navegació multilingüe, motor de cerca incorporat, etc. La potència dels sistemes de blocs per a difondre continguts i generar comunitats al seu voltant ha donat lloc al fenomen d’abast mundial conegut com a “blocosfera”.

En l’àmbit educatiu les possibilitats dels blocs o Edublocs són també molt àmplies: des de blocs on s’apleguen les notícies del dia a dia d’un centre educatiu fins als que serveixen per a recollir i posar en comú els resultats d’una tasca d’investigació d’un grup classe, passant pels blocs personals del professorat o l’alumnat.

Així doncs, per tal de garantir un accés àgil a l’edició de Edublocs en un entorn propi, s’ha creat l’XTECBlocs. El principal objectiu d’aquest servei és posar les coses fàcils a qualsevol usuari/ària de la XTEC que vulgui posar en marxa un bloc. N’hi ha prou amb identificar-s’hi, escollir un nom per al bloc i fer clic a un botó. A partir d’aquí ja es pot començar a publicar-hi informació i personalitzar-ne l’aparença. Per facilitar la creació de blocs d’aula, el professorat pot crear tots els que necessiti i convidar l’alumnat a escriure-hi articles, d’acord amb la finalitat didàctica que s’hagi proposat.

De la mateixa manera que s’ha fet amb altres serveis de recent aparició a la XTEC, com ara La Prestatgeria, l’XTECBlocs és un espai de cooperació, creació de comunitats i posada en comú dels múltiples blocs que s’hi allotgen. L’etiquetatge amb descriptors permetrà localitzar i posar en contacte fàcilment els blocs que tracten una mateixa temàtica, i la pàgina d’inici del portal dels XTECBlocs serveix de plataforma de difusió per a destacar i donar a conèixer els blocs més interessants o actius, i per afavorir la comunicació en xarxa.

Els principals avantatges del nou servei respecte a altres mecanismes comercials d’allotjament són:

  • Servei orientat exclusivament a continguts d’interès educatiu
  • Absència de publicitat comercial
  • Integració amb altres serveis de la XTEC
  • Interfície en català, castellà, anglès i altres idiomes.
  • Sistema d’ajuda i blocs d’exemple
  • Plataforma basada en programari lliure (WordPress)
  • Els usuaris no han d’instal·lar o administrar el servidor
  • Punts de trobada per a blocs de temàtica afí

Per saber-ne més:

Viquipèdia

Pom de Blogs

Premis Edublogs

Curs de Blocs de la Lourdes Domènech

Frases visuals

Frase visualM’agraden les dites i les frases fetes, soc un lector assidu de les Viquidites. També m’agrada emprar les imatges per comunicar idees. Recentment, he descobert (gràcies a CogDogBlog) un recull de frases visuals sobre l’impacte de la tecnologia, on es fusionen la paraula i la imatge de forma anàloga a com ho fan les campanyes publicitàries.

La força de les imatges i els textos escollits conformen una proposta comunicativa molt original. Penso que aquest material pot servir de font d’inspiració per a moltes presentacions electròniques, on normalment s’abusa de la monotonia del text i es perd impacte visual.

Una altra aplicació de les “frases visuals” és convertir-les en una nova modalitat d’activitat d’aprenentatge per a les classes de llengua i/o de visual i plàstica. Gràcies a l’abundància d’imatges a la web (per exemple Flickr) i a la facilitat de crear-ne de noves, amb les càmeres digitals i el programari d’edició i retoc fotogràfic, tenim un instrument amb un gran potencial per a l’expressió i la comunicació visuals. En aquesta línia, també s’inscriu una antiga proposta d’activitat web l’Imaginari-Web.

Si us animeu a posar aquestes activitats en pràctica, deixeu l’adreça on pengeu els resultats als comentaris d’aquesta nota.

Accepcions de les TIC educatives

Diccionari. Foto d'Alice SavoieFa temps que penso que la paraula TIC s’ha quedat limitada per descriure la diversitat d’usos i aplicacions educatives de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. A aquest tema m’hi he referit en alguna nota anterior i també vaig comentar-ho a la Jornada Espiral d’enguany.
Aquest dia va quedar enlaire quins altres qualificatius podem emprar per precisar l’ús educatiu de les TIC. Des d’aleshores he anat recollint algunes accepcions de les TIC educatives, utilitzades en el llenguatge oral o en la bibliografia, per alimentar la reflexió. Aquí les teniu:

  • Eina: és la formula llargament més emprada. Té associada la marca semàntica de productivitat, ens permet fer allò que fem d’una forma més còmoda o més eficient.
  • Contingut: S’aplica habitualment a les aplicacions interactives de caràcter didàctic, normalment pre-empaquetades (el que als anys 80 s’anomenava Ensenyament assistit per ordinador). En una nota anterior proposava una taxonomia d’aquesta accepció.
  • Recurs: Variant de les TIC com a contingut.
  • Suport: (activitats amb suport TIC) metàfora que emfatitza el vehicle o canal.
  • Entorn o plataforma: conceptualització que posa l’èmfasi en les TIC com espai virtual: personal, grupal o públic
  • Innovació: Les TIC estan associades a la noció de canvi i renovació metodològica i organitzativa, encara que algunes de les pràctiques que es fan amb elles no tinguin aquest caràcter.
  • Instrument: Expressió minoritària emprada per referir-se a les aplicacions pel treball intel·lectual.
  • Amplificador cognitiu: Visió de Seymour Papert, correntment associada a les aplicacions per persones amb discapacitats com a pròtesi sensorial, motriu o cognitiva.
  • TAC: Tecnologies per l’aprenentatge i el coneixement, traducció lliure del concepte anglosaxó “elearning”.
  • Via: (cursos via telemàtica) expressió d’ús restringit a la formació amb la marca semàntica del canal de distribució.

Hi ha altres usos de les TIC que han adquirit una categoria lèxica precisa, em refereixo per exemple els videojocs, amb unes categories o gèneres àmpliament acceptades. Cal preguntar-se perquè els usos educatius de les TIC tenen un tractament genèric o inconcret i altres aplicacions funcionals d’aquestes mateixes tecnologies han consolidat termes més precisos.
Segur que m’he deixat accepcions, no us talleu d’afegir-les als comentaris.

La Competència Digital: una nova @lfabetització

Dimensions de la Competència digital
Els acords de Govern del passat 24 d’abril, inclouen la creació d’una acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Aquest instrument vol promoure l’ús de les TIC i definir una acreditació estàndard de qualificació professional i de formació bàsica dels ciutadans en general.

La qüestió de considerar els coneixements associats a les TIC com una competència bàsica ve de lluny. El document de treball “Competència bàsica TIC“, elaborat l’any 2000, proposava als centres educatius uns primers nivells de concreció. A nivell internacional la “International Society for technology in Education (ISTE)” va començar a definir fa més de 10 anys i manté actualitzades, una proposta de competències TIC per a l’alumnat i el professorat.

D’altres països veïns, com per exemple França, també han definit una competència digital de caràcter transversal per a l’Educació. S’ anomena B2i (Brevet Informatique et Internet) per a l’alumnat i C2i per al professorat.

El desplegament normatiu de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) ha incorporat el concepte de Competència Digital en els decrets d’ensenyaments mínims de l’Educació obligatòria. Aquesta Competència Digital també es recull en els nous decrets del currículum d’Educació Primària i Secundària de Catalunya.

Aquestes novetats legislatives situen les TIC en un nou context: deixen de ser un aspecte marginal o voluntari de l’Educació, per convertir-se en un dels temes centrals de la formació dels ciutadans, és a dir en una nova @lfabetització.

Aprofitem aquesta oportunitat per fer de l’aprenentatge de les TIC, un procés d’innovació metodològica amb un enfocament TAC!

Les TIC són sols una eina?

TIC són una eina?L’expressió “les TIC són una eina més” o “les TIC són sols una eina” és força freqüent en els debats i documents educatius.

Si busquem al diccionari la definició del terme “Eina” trobarem: Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar. És a dir el camp semàntic d’eina, està estretament associat al treball manual.

Quin imaginari hi ha al darrera de la metàfora: les TIC són una eina?
Ho podríem resumir com: “Fer el mateix que ja fèiem, però amb menys esforç”. Les eines manuals serveixen justament per a això. Penseu en les màquines elèctriques de foradar: permeten fer forats, sense pràcticament esforç físic, i amb molta més precisió que els estris manuals de foradar .

Fem servir l’expressió “eina” per referir-nos a un telèfon, un televisor, un joc o un piano? Si les funcions d’aquests aparells, mitjans i instruments les pot fer un ordinador, perquè diem que aquest és sols una eina?

Penso que aquesta concepció utilitarista de les TIC, en limita el seu potencial educatiu. No ens ajuda a plantejar-nos fer coses diferents, fins ara impossibles als Centres Educatius, o a deixar de fer activitats que potser han perdut el seu sentit. En aquest punt recordo una frase del matemàtic rus Ignatiev, escrita en un llibret meravellós sobre matemàtica recreativa “En el reino del ingenio“. En el prefaci a la segona edició d’aquesta obra, l’autor deia:

“No s’entossudeixin a ensenyar a nens o joves l’estudi de diferents taules de sumar, restar, multiplicar; en la memorització mecànica de diferents “regles” i fórmules, sinó que, abans que res, acostumin a fer-los pensar amb plaer i consciència. Les altres coses s’afegiran amb el temps. No molestin ningú amb càlculs i exercicis mecànics llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris en la vida, els farà per si sol. A més ara per a això hi ha diferents màquines calculadores, i altres dispositius.” (això ho escrivia aquest visionari a la Rússia de 1911. La traducció i les negretes són meves.).

Quasi bé cent anys després, encara hi ha veus que manifesten el temor a l’ús de la calculadora i les TIC, perquè impedeixen l’aprenentatge de les “Taules”. Hem transmutat determinats aprenentatges instrumentals en consubstancials.

Seymour Papert va definir, a principis dels anys vuitanta, les TIC com “amplificadors cognitius”. Sota aquesta perspectiva les TIC es poden associar més a un telescopi, com el que va permetre a Galileu replantejar la visió medieval de l’Univers, que a un martell. Aquesta visió de pròtesi cognitiva de les TIC, engloba les funcions d’instrument de treball intel·lectual i de mitjà d’expressió, i sobretot obre tot un ventall de noves potencialitats:

– Les TIC a l’Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,…

– Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i videoconferències…)

– Ofereixen un ampli camp d’experimentació sensorial i d’aprenentatge de noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples.

Les TIC obren també noves dimensions en l’àmbit del lleure: les joguines electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells educativament valuosos.

Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d’innovació i de Renovació Pedagògica.

Visualització de la complexitat amb ordinador

Taula Periòdica dels models de gràficsLes modernes interfícies dels ordinadors, l’increment de la seva potència de càlcul, les targetes gràfiques 3D i, el que és més important, la imaginació humana, fan que els sistemes informátics hagin esdevingut els millors instruments per representar i analitzar fenòmens complexos en el món de la ciència i la tecnologia.

En el context educatiu ja fa temps que s’utilitza programari en aquesta línia. Per exemple per fer mapes conceptuals (CMaps), per organitzar idees (mindmapping) com el FreeMind. Unes altres aplicacions de representació visual molt conegudes, i amb gran potencial educatiu, són els mapes interactius, entre els quals destaquen Google Maps i Google Earth.

Darrerament han aparegut aplicacions molt interessants i senzilles d’aprendre, que amplien el ventall d’instruments a l’abast de professors i alumnes per visualitzar informació complexa. Un d’ells és Gapminder, que permet representar gràficament i sobre el mapamundi els principals indicadors de desenvolupament humà. L’altre és Many Eyes, un servei Web 2.0, que combina la visualització d’informació amb les xarxes socials. Amb ell és possible crear gràfics col·laboratius a partir de dades aportades per diferents usuaris.

La imatge que encapçala aquesta nota és una altra brillant aportació a les tècniques de visualització. Aquesta innovadora Taula Periòdica, ha estat creada en el marc del projecte Visual Literacy, per reunir les principals tècniques de representació i visualització d’informació. No podeu deixar de consultar-la.

Si voleu aprofundir en aquest apassionant tema, que constitueix un clar exponent de les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC), us recomano algunes adreces:

Espectre dels materials educatius digitals

CD RainbowEl nostre llenguatge sovint es queda curt per descriure fenòmens en ràpida evolució. És el cas de les aplicacions educatives basades en les TIC que, amb l’apel·latiu genèric de TIC educatives, engloben una variada gama de recursos, materials i enfocaments metodològics molt variats.

Aquesta manca de vocabulari específic comporta inconcrecions i pot conduir a confusions importants: utilitzant els mateixos termes, ens podem referir a usos molt diferents. Un exemple el trobem en els anomenats “continguts” terme molt reduccionista però àmpliament utilitzat, tant pels professionals de l’educació i la formació, com en altres sectors del món de la cultura (segur que heu llegit o escoltat parlar de continguts audiovisuals o televisius).

La reflexió d’aquesta nota, és que ens cal diferenciar i ampliar les tipologies dels materials i recursos educatius TIC. La terminologia que ara utilitzem, basada en els materials educatius convencionals (impresos i audiovisuals), no recull adequadament les noves modalitats de recursos didàctics en suport digital, i és ben sabut que allò que no té nom no es veu o no existeix.

Per obrir el debat proposo una taxonomia, amb set categories, que de forma anàloga a l’espectre de la llum visible, pretén descomposar i fer explícits els nous tipus de recursos i usos pedagògics de les TIC. Aquesta classificació és una proposta oberta que sotmeto a la consideració de la blogosfera per validar si pot ser d’utilitat. Qualsevol comentari o suggeriment serà molt benvingut.

Taxonomia de materials i recursos educatius digitals

  1. Informatius: Integren aquesta categoria aquelles obres de consulta i documents de referència que continguin informació estructurada, però sense propòsit educatiu a priori. La seva consulta és oberta en el sentit que no tenen un itinerari prefixat per a la seva consulta.
    Exemples: Bases de dades, enciclopèdies, informes, articles, apunts, manuals, guies, conferències enregistrades (podcasting), etc.
  2. Instruccionals: Materials dissenyats amb una intencionalitat formativa precisa. La navegació pel contingut està preestablerta en menús o seqüències d’aprenentatge. Es poden definir diverses seqüències instruccionals en un mateix contingut en funció dels coneixements previs o del ritme d’aprenentatge. Dins d’aquesta categoria trobem: activitats d’exercitació, tutorials interactius, cursos elearning…
  3. Avaluatius: Constitueixen una variant dels materials instruccionals, i tenen una finalitat exclusivament avaluativa. Podem distingir qüestionaris d’autoavaluació formativa, proves d’avaluació sumativa i enquestes d’opinió. Exemple: Quaderns Virtuals.
  4. Instrumentals: Serveis o aplicacions interactives que cobreixen nombroses facetes de suport a l’aprenentatge, inclouen eines per a la recerca, el tractament i la visualització d’informació. Aquestes aplicacions són de navegació oberta.
    Exemples: atles virtuals, cercadors, calculadores, traductors, etc.;
  5. Experiencials: Escenaris formatius interactius que es basen en jocs o simulacions. Afavoreixen l’aprenentatge basat en problemes i el desenvolupament de competències estratègiques de presa de decisions. Existeix una àmplia gamma de simulacions i de jocs que responen a aquestes característiques. Podem trobar continguts experiencials de baix nivell d’interactivitat (algunes modalitats de Webquest) o altament immersius (simulacions científiques i mons virtuals).
  6. Conversacionals: Els materials i serveis conversacionals consisteixen en els diàlegs síncrons o asíncrons en els quals hi ha comunicació (converses) entre els participants en una activitat formativa. Les converses poden ser obertes (grup) o tancades (consultes al professor). Exemples: llistes de distribució, fòrums, xats, missatgeria instantània, comentaris a Blogs, audio i videoconferències, etc.
  7. Col·laboratius: Aquest tipus de materials inclou un ampli conjunt de propostes de treball en xarxa, des d’activitats totalment obertes a les altament formalitzades. També pot implicar des de uns pocs usuaris fins a comunitats molt àmplies. Aquí la xarxa constitueix el mitjà per establir la interacció entre les persones i la gestió del coneixement compartit. Exemples representatius d’aquesta categoria són molts dels projectes telemàtics, els entorns Wiki i les aplicacions orientades a la creació i gestió de coneixement en xarxa, com són FLE3 o Synergeia.