La ciutat de Barcolauna

A través de l’enllaç següent, podràs accedir a la lectura del meu darrer article “La ciutat de Barcolauna”, publicat avui mateix al diari El 9 Nou.

19.06.28 (9N) L’alcaldia de la ciutat de Barcolauna

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | Deixa un comentari

TVE también adoctrina

Seguint l’enllaç següent, podreu accedir al meu darrer article “TVE también adoctrina”, publicat ahir a Diario 16.

https://diario16.com/tve-tambien-adoctrina/

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | Deixa un comentari

A lo que votan los catalanes, ni caso…

Seguint aquest enllaç, podreu accedir al meu darrer article “A lo que votan los catalanes, ni caso…, publicat a Diario 16 avui mateix.

https://diario16.com/a-lo-que-votan-los-catalanes-ni-caso/

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | Deixa un comentari

Escola en català per a una societat bilingüe

Si seguiu aquest enllaç, podreu accedir al meu darrer article, “Escola en català per a una societat bilingüe”, publicat avui mateix a l’espai digital del setmanari Criatures del diari Ara:

https://criatures.ara.cat/blogs/paraules/Escola-catala-societat-bilingue_6_2239036075.html

 

Publicat dins de EDUCACIÓ, GENERAL, LLENGUA | Deixa un comentari

Per què no ho diem, simplement, en català?

Si seguiu aquest enllaç, podreu accedir al meu darrer article, publicat avui mateix al diari El 9 Nou.

19.05.17 9N Per què no ho diem, simplement, en català

Publicat dins de GENERAL, LLENGUA | Deixa un comentari

Por la boca muere el pez

Si seguiu aquest enllaç, accedireu a la lectura del meu darrer article “Por la boca muere el pez”, publicat a Diario 16 el dia 8/5/19.

https://diario16.com/por-la-boca-muere-el-pez/

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Pitjor que certes bestioles!

Seguint l’enllaç de més avall, podreu accedir al meu darrer article, publicat avui al diari El 9 Nou.

19.05.03 9N Pitjor que certes bestioles

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

El TC no avala el català com a llengua vehicular a l’escola

Pitjant damunt l’enllaç següent, podreu accedir al meu darrer article, “El TC no avala el català com a llengua vehicular de l’escola”, publicat avui mateix a l’espai digital del magazín Criatures, del diari Ara.

https://criatures.ara.cat/blogs/paraules/TC-catala-llengua-vehicular-escola_6_2222237757.html

 

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

A propòsit de la llengua del judici

Pitjant damunt l’enllaç següent, podreu accedir al meu darrer article “A propòsit de la llengua del judici”, publicat avui mateix al diari El 9 Nou.

19.04.15 9N A propòsit de la llengua del judici

 

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Unes quantes coses

Pitjant damunt l’enllaç següent, podreu accedir al meu darrer article “Unes quantes coses”, publicat avui mateix al diari El 9 Nou.

19.03.22 Unes quantes coses

Publicat dins de GENERAL | 1 comentari

Catalanades i circumloquis en un judici penal

Pitjant damunt l’enllaç, podreu accedir al meu article “Catalanades i circumloquis en un judici penal”, publicat avui al diari El 9 Nou.

19.03.08 Catalanades i circumloquis en un judici penal

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Odiar a España

Si seguiu l’enllaç següent, podreu accedir al meu darrer article, publicat a Diario 16.

https://diario16.com/odiar-a-espana/

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Assetjament escolar i abusos a menors

Si seguiu l’enllaç següent, podreu accedir al meu darrer article, publicat avui mateix al diari El 9 Nou.

19.02.15 Assetjament escolar i abusos a menors

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Qui jutja els jutges?

Pitjant damunt d’aquest enllaç, podreu accedir al meu darrer article, “Qui jutja els jutges?”, publicat avui al diari  El 9 Nou.

19.02.04 Qui jutja els jutges

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

“Vallorientàlia”

Pitjant damunt d’aquest enllaç, podreu accedir al meu darrer article, “Vallorientàlia”, publicat avui al diari  El 9 Nou.

19.01.21 Vallorientàlia (9N)

 

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Les vies no necessàriament eslovenes

Pitjant damunt de l’enllaç, podeu accedir al meu darrer article, “Les vies no necessàriament eslovenes”, publicat avui mateix al diari El 9 Nou.

181231 Les vies no necessàriament eslovenes

Publicat dins de GENERAL | 1 comentari

¿Preparados para el enfrentamiento civil en Cataluña?

Pitjant damunt d’aquest enllaç, podreu accedir al meu darrer article, publicat avui a Diario 16, “¿Preparados para el enfrentamiento civil en Cataluña?”:

http://diario16.com/preparados-enfrentamiento-civil-cataluna/

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

El supremacismo de los catalanes

Pitjant damunt de l’enllaç d’aquí sota, podràs accedir al meu article d’avui, publicat a Diario 16, “El supremacismo de los catalanes”.

http://diario16.com/supremacismo-los-catalanes/

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | 1 comentari

La llarga agonia del català als jutjats (si no hi fem alguna cosa)

Aquest article ha estat publicat al diari El 9 Nou el dia 3 de desembre de 2018.

Per a accedir-hi, pitgeu damunt l’enllaç següent:

181203 EL 9 NOU La llarga agonia del català als jutjats

 

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

¿Pero qué mosca les ha picado, a los catalanes, esta última década?

Article publicat avui a Diario 16. Si hi voleu accedir, només heu de pitjar damunt l’enllaç següent:

http://diario16.com/mosca-les-ha-picado-los-catalanes-esta-ultima-decada/

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Que no ens engavanyin

L’article “Que no ens engavanyin” ha estat publicat al diari El 9 Nou el dia 8 de novembre de 2018.

Aquest enllaç us aconduirà a la pàgina on podreu llegir l’article del 9.11.18

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | Deixa un comentari

Actes de presentació del llibre “Els secrets del planeta Mots”

Durant la segona quinzena de novembre, tindran lloc sengles actes de presentació del meu darrer llibre, Els secrets del planeta Mots, a Cardedeu (19 de novembre de 2018) i a l’Ametlla del Vallès (20 de novembre de 2018).

A continuació, hi incloc les corresponents invitacions a tots dos actes, als quals, hi és convidat tothom que hi vulgui assistir.

 

 

 

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Ja només faltava que toquessin la llengua a l’escola!

L’article “Ja només faltava que toquessin la llengua a l’escola!” ha estat publicat al diari El 9 Nou, el dia 29 d’octubre de 2018.

Aquest enllaç us aconduirà a la pàgina on podreu llegir l’article

 

 

Publicat dins de GENERAL | Deixa un comentari

Ja n’estem ben tips! De debò…!

L’article “Ja n’estem ben tips! De debò…!” va ser publicat al diari El 9 Nou el dia 19 d’octubre de 2018.

Si voleu llegir l’article, pitgeu aquest enllaç

 

 

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | Deixa un comentari

Un moment: cap on anem?

Aquest article va ser publicat al diari El 9 Nou el dia 8 d’octubre de 2018

No és fàcil per a un govern gestionar una situació com la que hi ha plantejada a Catalunya, per a la qual no s’albira cap solució que pugui satisfer tots dos bàndols alhora. Al contrari. És molt i molt complicat. Però el que tenim entre les mans és tan gran i tan transcendent que cal treure imaginació d’on sigui per tal de començar a posar fil a l’agulla i deixar-nos estar de tot allò que no sigui substancial.

I, tanmateix, s’observa un distanciament que es va fent cada cop més acusat entre la societat civil i el Govern, produït per l’actitud dels nostres representants polítics d’ençà de la recuperació de les institucions després del 155, actitud que les bases comencem a no compartir.

És una actitud marcada per un devessall de gesticulacions i missatges retòrics que intuïm ben buits de contingut. Què vol dir, per exemple, que “anem fent república”? Quin és el concepte que té al cap el President? Com s’hi va cap a aquesta república? En què notem o notarem en els pròxims temps que, efectivament, avancem o, si més no, que s’hi fan intents reals? I què vol dir, exactament, “aplicar els resultats del Primer d’Octubre?”. En quines accions es concretarà, això? Amb quins recursos i amb quins suports exteriors? O és que només són missatges per a apaivagar les feres?

Són preguntes que comencen a repicar de manera insistent dins el cap dels partidaris de la independència, que comencem a no entendre res i a témer, per tant, que ens estiguin intentant engavanyar amb frases retòriques que permetin guanyar temps a un Govern desorientat i desunit que no troba el desllorigador per a tirar endavant el projecte de manera efectiva.

Jo comprenc que els polítics no sempre poden dir tota la veritat, però el que no es pot fer tampoc és actuar com si fóssim beneits, tots plegats, i no ens adonéssim del que està passant. Entre altres coses, perquè això comporta el perill d’introduir una distància excessiva entre la societat civil i els seus representants, que l’han de mantenir motivada a través de les seves accions polítiques i, per tant, de desactivar, en part, una societat, encara avui, completament endollada al projecte sobiranista i amb unes ganes de tirar-lo endavant que és imprescindible conrear perquè no es desinflin.

L’expressió “anem fent república” sona a no res si, paral·lelament, les accions són purament simbòliques, com ara fer veure que no s’acata la suspensió dels diputats absents, però, alhora, adoptar-hi unes mesures que tenen el mateix efecte que acatar-la, i presentar-les com si fossin qui sap què. En definitiva, disfressar els acataments de desobediència i llençar-los a les feres perquè ens anem entretenint rosegant-los.

Per una altra banda, “aplicar els resultats del Primer d’Octubre” tampoc no es creïble quan es demana paral·lelament la celebració d’un nou referèndum. Són contradiccions que poden tenir un sentit si s’expliquen bé, però que fan pudor de socarrim si es llencen en el buit.

La gent del carrer comencem a trobar a faltar passes eficaces cap a l’objectiu final per part de les tres forces independentistes. I el primer dèficit que observem és que no són capaces de superar les mesquineses del partidisme. El segon és que sembla que se’ns vulgui fer passar bou per bèstia grossa.

I crec que la comunitat sobiranista té tantes ganes de confiar en els seus polítics que agrairia un acte de sinceritat per part d’aquests, encara que el missatge fos decebedor en primera instància. Tan difícil és reconèixer que les coses s’han posat molt difícils i que, de moment, es veuen obligats a acatar l’autonomia per gaudir d’una treva que els permeti refer una estratègia comuna i possible? Aquest seria un missatge creïble i amb una mirada realista posada en el futur. Un missatge que la majoria entendria i estaria disposada a acceptar si el llancessin tots units i amb una sola veu. Perquè és urgent també que els nostres representants actuïn a la una i que expliquin el que fan i el que diuen de manera entenedora perquè, ara com ara, som molts els qui no entenem res.

De moment, el dia 1, les dues màximes autoritats del país ja van haver de suportar estoicament a peu dret i en persona alguns parlaments que qüestionaven la sinuosa línia que segueix el Govern, que envia mossos a atonyinar sobiranistes, mentre que el president encoratja la meritòria acció dels CDR, per cert, amb paraules no gaire afortunades.

I, a propòsit d’això, permeteu-me fer un parèntesi per a denunciar una cosa molt important que no hauríem de consentir: resulta que, amb una lenta progressió ascendent, van sorgint brots de manca de civisme –crec que no se’n pot dir violència– en les concentracions independentistes. Si es tracta de provocadors de signe contrari camuflats o no, no ho sabem. És possible. I, fins i tot, probable. Però el que no es pot permetre el sobiranisme és que no s’aïllin i es condemnin de manera inequívoca aquests casos. Tots. Sistemàticament. Per tal que quedin en evidència i ben distanciats del moviment, que encara avui pot sentir-se ben satisfet del grau de civisme demostrat, malgrat el que diguin les veus vociferants que estem acostumats a sentir desbarrar. I el comunicat oficial dels CDR després dels fets d’aquest Primer d’Octubre, lamentablement, va ometre dur a terme aquesta condemna.

Els nostres representants polítics necessiten molta imaginació, molta perícia, molta cintura política i, sobretot, molta honestedat perquè els independentistes puguem continuar brindant-los el nostre suport.

I perquè continuïn tenint, sobre els seus partidaris, l’ascendent necessari per a proposar-nos accions que ens engresquin i, sobretot, per a evitar que esdevinguin violentes, podrien començar per mostrar unitat i evitar-nos espectacles lamentables com els provocats arran de l’ultimàtum del Molt Honorable al president espanyol, els desacords de dijous passat en el tractament de la suspensió dels diputats absents o l’obcecació de la CUP de fer propostes intrèpides sense explicar com es podrien dur a terme i mantenir-les en el temps ni a quin preu. Són actituds que només serveixen per a donar carnassa a Ciutadans i al PP, que les aprofiten per a fer-ne festa major.

Caldrà que els nostres representants recordin que ho són i que gaudeixen d’una majoria absoluta al Parlament per a aconduir-nos fins a la consecució dels objectius finals i perquè ens van prometre unes coses que, ara com ara, no encerto a veure concretades en fets efectius ni, com a mínim, en actituds que marquin tendències. Tan sols veig desorientació, dispersió, brindis al sol i actes simbòlics, que també són necessaris, però que esdevenen insuficients quan no van acompanyats de res més.

I una reflexió final: no banalitzem els exabruptes populistes de la senyora Arrimadas. Si una cosa van deixar clares les eleccions del 21D és que si no hi ha unitat de l’independentisme, el perill d’un Govern presidit per la senyora en qüestió és ben real. Com també és ben real –just és dir-ho– la impossibilitat de materialitzar-se si, en canvi, les forces independentistes viatgen juntes i ben cohesionades.

Penseu-hi, senyors i senyores diputats i membres del Govern. Teniu una responsabilitat enorme. Tan enorme com el perill que ens assetja. Heu de fer un esforç. Inexcusablement.

Publicat dins de GENERAL, POLÍTICA | Deixa un comentari