Category Archives: Històries diverses

EXAMEN DE FINAL DE CURS

Leave a reply

(Tornar a Taula de continguts)

(Entren els alumnes i s’asseuen als seus llocs en una classe)

 AL-5: Saps que l’any que ve l’Escola de les Pinediques serà una Escola Privada?

 AL-6: Què dius. Però com pot ser això?

 AL-5: Sí, estarà privada de recursos, privada de mestres de reforç, privada d’ordinadors a les aules…

(Entren els dos tutors)

TUTOR 1: Silenci. Quan estigueu a punt, començarem.

TUTOR 2: Va, que és l’últim dia de classe, i ens hem de comportar.

TUTOR 1: Si no podem començar puntuals, tampoc acabarem puntuals.

TUTOR 2: Em penso que podem estar satisfets pel que heu après durant el curs.

(Apareix la Inspectora)

INSPECTORA: Un moment. Sóc la inspectora, i voldria veure si és cert el que dieu.

TUTOR 2: Que és l’últim dia de classe? Oi tant com és cert!

INSPECTORA: Vull comprovar personalment els coneixements que tenen aquests alumnes.

TUTOR 1: Tots els alumnes progressen adequadament.

INSPECTORA: Això ja ho veurem. L’objectiu és que els alumnes aprenguin jugant.

TUTOR 2: Doncs, com a mínim aprovaran amb un cinc, perquè la meitat ja ho fan. Ara només falta que aprenguin.

 (Entren dos alumens tard)

AL – 1:  Perdoneu, és que m’he adormit, i…

TUTOR 1: Ja són les nou i cinc?  I com és que t’has adormit?

AL – 1: És que he somniat que viatjava donant la volta al món, i per això m’he despertat tadrd.

TUTOR 1: i tu, per què arribes tard.

AL – 2: Oh, jo l’he anat a esperar a l’aeroport.

INSPECTORA: Va, deixem-ho estar, i anem per començar la prova. Per exemple, tu, si jo et mostro aquest peu (es treu la fotografia duna peu d’ànec), m’hauries de dir de quin animal es tracta, de quina espècie i a quina família pertany, quin és el seu hàbitat, què menja i com es reprodueix…

 AL-3: No en tinc ni idea. Com vol que sàpiga tot això, només amb una pota?

 INSPECTORA: Seràs mal educat? Com te dius, tu?

 AL-3: (Es treu la sabata i li ensenya el peu) Amb el peu en deu tenir prou oi per saber-ho?

 INSPECTORA: Va, doncs, que la prova us la facin els vostres professors. Ja podem començar per les noves tecnologies.

TIC: A veure, obriu l’ordinador. (els nens l’obren). Obriu el programa Spait. Configureu-lo per adaptar-lo al PDA intern. (els nens van fent) . Ara penseu un moment…

AL-4: Oh! Se n’ha anat el llum!

TUTOR 2: Deixem les TIC, i a passem a la plàstica. (entra la Plàstica)

PLÀSTICA: A veure, m’heu de dibuixar un ànec amb un para-sol. (els nens dibuixen) Però, què fas? Per què pintes l’ànec blau, és que has mai un ànec blau?

AL-7: N’he vist tants com d’ànecs amb un para-sol?

TUTOR 1: Uf, això de la plàstica tampoc és el vostre fort… potser la geografia (Entra la Geografia)

GEOGRAFIA: Us vaig dir l’altre dia que busquéssiu on era l’Amazones. A veure, tu. Saps on és?

AL-8: No ho sé, perquè ho vaig demanar al meu pare, i em va dir que segurament la mare el deu haver endreçat.

GEOGRAFIA: Anem malament de geografia: Ja sabeu que hi ha cinc continents, no? Doncs, em podries dir el nom dels quatre continents?

AL-9: Els tres continents del planeta són dos: és a dir Europa.

TUTOR 2: I com aneu d’Educació Física?  (entra Educació Física)

EDUCACIÓ FÍSICA: Sabeu nedar?

AL-tots : sí, és clar que sabem nedar.

EDUCACIÓ FÍSICA: I on n’heu après?

AL-10: A l’aigua.

TUTOR 1: Valdrà més que anem per les assignatures més dures, per exemple les matemàtiques (entra Matemàtiques)

MATES: Comencem per operacions simples de càlcul. 4 x 4?

AL-11: Un tot terreny.

MATES. I, 3 x 2?

AL-11: Una oferta de Carrefour.

MATES: Va, digues la taula del 6.

AL-12: Sis per u, sis, sis per dos…. i així successivament.

MATES: Escriu el número 33

AL-13: És que no ho sé fer.

MATES: No em diguis que no saps ni això: primer s’escriu un 3 i després un altre 3.

AL-13: Sí, això ja ho sabia,.. però quin 3 haig d’escriure primer?

MATES: Passem als problemes. A veure, si a una mà tinc quinze peres i a l’altra deu peres, que tinc en total.

AL-14: Unes mans molt grosses.

MATES: Aquesta és fàcil: si tenim dues taronges i hi afegim tres taronges més, quantes taronges tindrem?

AL-14: Jo només ser operar amb pomes o amb peres, però amb taronges, no. No ho he fet mai.

TUTOR 2: A veure com anem de coneixement del medi (entra Medi)

MEDI: Si agafo aquesta moneda i la tiro a dins d’aquest líquid, creieu que es dissoldrà?

AL-15: No, segur que no es dissoldrà.

MEDI: I com ho saps, que no?

AL-15: Perquè si es dissolgués no li hauria tirat.

MEDI: Qui sap el principi d’Arquímedes.

AL-16: Jo, jo! El principi d’Arquímedes és la lletra A.

MEDI: Hauríeu de dir-me tres animals de la família dels felins.

AL-17: El pare, felí, la mare felina, i el cadell felí.

MEDI: Com se diu el mascle del porc?

AL 18: La truja.

MEDI: I de l’oca?

AL-18: el parxís.

MEDI: Com es diu l’animal que canvia de color?

AL-19: El semàfor.

MEDI: Sabeu si tenim els dos peus iguals?

AL-20: No, tots en tenim un peu més gran que l’altre.

MEDI: Molt bé, molt bé. Tothom té un peu més gran que l’altre.

AL-21: Ah, doncs, jo no.

MEDI: Ah, no? Vols dir que tu els tens exactament iguals, els peus?

AL-21: No. no, jo en tinc un de més petit que l’altre.

TUTOR 1: Passem a l’apartat de llengua castellana, a veure si us en sortiu millor.

CASTELLÀ: A veure en la frase “Yo busco oro” En quin temps està el verb.

AL-22: En temps perdut.

CASTELLÀ: Va, tornem-hi. Si dic “ayer fuí al cine” és temps passat,  oi? Però si dic “yo soy joven”, què serà?

AL-23: Pura imaginació.

CASTELLÀ: Digues el present del verb “caminar”:

AL-24: Yo camino…..  tu caminas ……. el camina…

CASTELLÀ: Va, més ràpid, més ràpid.

AL-24: yo corro, tu corres, el corre,

TUTOR 2: Passem al català, perquè ja es veu que això del castellà no ho trepitgeu gaire bé.

LLENGUA: Digues una paraula que tingui una lletra A:

AL-25: Re-llot-ge.

LLENGUA: Però, què dius? On has vist la A a  “Re-llot-ge”.

AL-25: A les agulles, senyoreta..

LLENGUA: Digues una paraula que tingui quatre  O.

AL-26: monocolor.

LLENGUA: Molt bé. I que tingui encara  més O?

AL-26: Goooooool

LLENGUA: A veure, tu, digues dos pronoms.

AL- 27: Qui? Jo?

LLENGUA: Molt bé. Molt bé. Ara passarem a la redacció. Imagineu que sou el President de la Generalitat i heu d’escriure una carta. (els nens es posen a escriure, menys un) … No es pot copiar, noi!

AL-28: Però si no estic copiant!

LLENGUA: Em negaràs que estàs copiant si ho tens exactament igual que el teu company?

AL-28: Igual?

LLENGUA: Exactament igual: tots dos ho teniu en blanc. (s’adreça a un altre alumne) I tú, per què no escrius?

AL-29: És que, com a President de la Generalitat, jo espero la meva secretària.

TUTOR 2: Com a mínim això de la religió sí que ho deveu portar bé. (Entra Religió)

RELIGIÓ: Què hem de fer abans de començar a menjar?

AL-30: Seure bé i posar-nos el tovalló.

RELIGIÓ: Sí, d’acord. Però no hem de fer res més? No hem de beneir la taula i resar una oració?

AL-30: No, a casa no cal, perquè la meva mare és molt bona cuinera.

RELIGIÓ: Una pregunta: es poden casar dos germans?

AL-31: No, és clar que no.

RELIGIÓ: Molt bé, perquè les persones d’una mateixa família no es poden casar entre ells.

AL-32: Ah, doncs a casa meva sí que ho fan.

RELIGIÓ: Vols dir?

AL-32: Oi tant, el meu pare està casat amb la meva mare, i el meu tiet amb la meva tieta.

TUTOR 2: Passem a una altra història, o millor dit a la història.

HISTÒRIA: Per què és famós Cristòfol Colom?

AL-33: Per la seva memòria.

HISTÒRIA: Per la memòria? què vols dir? D’on ho has tret això?

AL-33: En el seu monument hi ha una placa que ho diu ben clar: “A la memòria de Cristòfol Colom”.

 TUTOR 1: Nois em sembla que aquest estiu haureu de fer molts deures. O sia que aquí teniu el quadern d’estiu (el reparteix als alumnes)

AL-33: Ospa, pobre pare, la feina que li espera!.

INSPECTORA: Us donaré una darrera oportunitat. Mireu, us faré una darrera pregunta, i només una. Si algú l’encerta, us aprovo a tots.

AL-34: Una sola pregunta?

INSPECTORA: Sí, sí, he dit una sola pregunta.

AL-34: La puc respondre jo?

INSPECTORA: Vinga, no perdem més el temps. Pregunta única. Us hi va el superar la prova. Entesos?  (pausa) Quants pèls té la cua d’un cavall de sis anys i dos mesos?

AL-34: Set mil set-cents seixanta-cinc.

INSPECTORA: Com ho pots dir d’una manera tan exacta, d’on l’has treta aquesta xifra?

AL-34: Ui. Ui. Ui….Això ja és una altra pregunta, Inspectora.

TOTS: Visca. Hem superat la prova! S’ha acabat el Cole!

PRESENTACIÓ DE LA BIBLIOTECA

Leave a reply

(Anar a la Taula de Continguts)

 

La Biblioteca

 

(Al mig de la Biblioteca)

(Excepte els narradors que són tota l’estona al davant de tot, la resta d’alumnes que reciten els poemes apareixen i desapareixen de darrere de les prestatgeries)

 

NARRADOR 1: Benvinguts a la Biblioteca                     La Biblioteca de l’Escola

 

NARRADOR 2: I què és una Biblioteca,                    Un munt de llibres, potser?

 

NARRADOR 1: Ni un munt de llibres              ni una pila de papers empolsinats

 

NARRADOR 2:  Un món ple de màgia?                            un bon plec de saber?

 

NARRADOR 1: Tot això i molt més                               tot això la Biblioteca és.

 

(Cada alumne apareix de darrera d’una prestatgeria i recita una frase)

 

TOTS:                                

És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla de l’univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar

 

 

NARRADOR 2:  I no mosseguen el llibres?                        No taquen pas?

 

NARRADOR 1: Ai, ca !                                                          No ho crec pas!

 

NARRADOR 2: No fan venir mal de ventre?               Ni provoquen mal de cap?

 

NARRADOR 1: Però, què dius!!                              Que no n’has llegit mai cap?

 

NARRADOR 2: Impressionen tant, aquí dalt                     tan ben arrenglerats…

 

NARRADOR 1: Vols tastar-ne un de primet         o un d’aquells més ben pintats

 

NARRADOR 2: I si en provem un de vermell            ….o aquests més petitet?

 

(Un alumne recita tot passejant per davant d’un prestatgeria, en fulleja un i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

Biblioteca

 

Vols venir a triar un llibre

de fulls blancs del meu prestatge

amb humils lletres petites

que et pot cabre a la butxaca?

Vols conèixer la saviesa

que s’amaga entre les tapes,

tot l’univers que gravita

dins les pàgines tancades?

Vols obrir aquells móns possibles

que dins teu ja fan estada

i per l’art i encant d’un llibre

t’endinsen en carn humana?

 

 

 

 

(Un alumne recita tot passejant per davant d’un prestatgeria, en fulleja un i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

TENEN MEL PER DINTRE


Els llibres,
caixes d´arengades
de paladar picant,
et criden arrenglerats,
dalt dels prestatges.
Els vols collir
de dalt de les branques.
Els mires de lluny
i es posen a l´aguait,
temptadors, segurs,
dalt dels prestatges…
Déus estranys
que has llepat de lluny
i tenen mel per dintre,
i tarongina,
i cireretes de pastor,
i vols collir-los.
Sempre a l´aguait,
ells als prestatges,
sempre estirant la mà,
tu al treball.
El cervell que passi gana,
tant se val.

 

 

NARRADOR 2:  Bé, bé. No ho discutirem pas                tants de llibres a l’abast

 

NARRADOR 1:  Cada llibre és diferent                           cadascun una sorpresa

 

NARRADOR 2:  I què vols que faci                                   que un, ara n’abasti?

 

NARRADOR 2:  A què esperes, sinó,                          per tastar-ne el bo i millor

 

(Un alumne recita tot passejant per davant d’un prestatgeria, en fulleja un i al final el deixa damunt la prestatgeria, i despareix)

 

El llibre


Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t’abrigarà contra el fred
d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

 

 

NARRADOR 1:  Que no saps per on començar?           Si per la zeta o per la A

 

NARRADOR 2:  Doncs, ara no ho sé                             I si agafo un diccionari?

 

NARRADOR 1:  No és el millor imaginari                      però és un pou de saber

 

NARRADOR 2:  Repassem pas a pas                          cada mot què vol ser

 

NARRADOR 1:  Consultem-ne ara                          de la A a la zeta d’una tirada 

 

(Cada alumne apareix de darrera d’una prestatgeria i recita una frase)

 

Abecedari de la Biblioteca

 

Arbre de tardor, cada fulla un somni,

Boira de llegendes i de bells instants,

Cançons dels joglars d’antigues muntanyes,

Dunes del desert i sorrals llunyans.

Enigmes, misteris, una endevinalla,

Fars en la tempesta de l’avorriment,

Goges, dones d’aigua, minairons i bruixes,

Hostals dels camins, on dorm el present.

Imaginació, vestida de plata,

Jocs per a les tardes de pluja o de fred,

Llum de lluna tendra, tinta de nit fosca,

Monstres, gegants, ogres, bous d’en Patufet.

Noves cantarelles i noves rondalles,

Or al cofre ocult d’un pirata bo,

Poemes d’avui, per als nous poetes,

Quimeres, meduses, i un peix volador.

Romanços que canta un noi sense pressa,

Silenci! Que passa, l’àngel dels lectors,

Torres encantades, castells i princeses,

Urpes de tarasca i vaixells als ports.

Vinyetes de còmic damunt murs de pedra,

Xemeneies blanques, fum de tots colors,

Zum-zum de l’abella, a un llibre de flors…

…lletres i paraules, a la biblioteca,

meva, teva, nostra, plena de tresors.

 

 

NARRADOR 2:  I què més podem trobar-hi,              més enllà del diccionari?

 

NARRADOR 1:  De tot, i a gavadals                     tant de plantes com d’animals

 

NARRADOR 2: Vols dir que hi ha óssos                      cavalls, gats i gossos…?

 

NARRADOR 1:  i pingüins, porcs i ocells              peixos, tortugues i camells

 

NARRADOR 2:  Per tenir-ne una idea                me’n pots fer una mostra  ?

 

NARRADOR 1:  així de fàcil i senzill                      ho diu més d’un poeta nostre

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre una Granota, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

La granota (Ricard Bonmatí)

 

Si mireu bé la granota,

li veureu que, per saltar,

té una molla a cada pota,

sempre a punt per fer-la anar.

 

I si és mascle la bestiota,

té a les galtes, per cantar,

una gaita d’una nota

per princeses encantar.

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Ximpanzé, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El ximpanzé    (Ricard Bonmatí)

 

Orellut i geperut,

braços llargs i desmarxat,

cul pelat i cos pelut;

aquí tens el teu retrat.

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre una Marieta, el mostra al públic, recita la primera i estrofa i des del darreres de diverses prestatgeries s’afegeixen tots a cantar la cançó; al  final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

La marieta   (cançó popular catalana)

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m’ensenyes el camí del cel
jo et donaré pa amb mel.


Ai, marieta, marieta, …!

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja’m al dit xic
que et donaré un confit.

 

Ai, marieta, marieta, …!

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m’ensenyes el camí del mar
jo et donaré pa torrat.  

 

Ai, marieta, marieta, …!

 

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja’m al dit gros
que et donaré un plat d’arròs.  

 

Ai, marieta, marieta, …!

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Colomí o un llibre de Pere Quart, els mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El colomí   (Pere Quart)

 

L’home volia tenyir

les teves ales de sang.

No et paris, colomí blanc.

No paris blanc, colomí.

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Ruc, els mostra al públic,  recita la primera i estrofa i des del darreres de diverses prestatgeries s’afegeixen tots a cantar la cançó i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El ruc    (popular catalana)

 

Ploreu, ploreu ninetes

Que el ruc està malalt;

Té mal a les potetes

I el ventre li fa mal.

 

No pot menjar civada

Sinó pinyons pelats,

No pot dormir a l’estable

Sinó en coixins daurats

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Porc o un llibre de Pere Quart,, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El porc   (Pere Quart)

Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m’engreixo com un garrí,
–allò que passa.

Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre una Vaca o un llibre de Pere Quart, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

La vaca suïssa   (Pere Quart)  

Quan jo m’embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia  flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra, 
que sempre ha tingut ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre Mosques o un llibre de Pere Quart, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

Mosques i mosquits  (Pere Quart)  

 La natura
diligent ens procura
 una bèstia
per a cada molèstia.
 Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
 hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre Mussol o un Elefant o el llibre Bestiesari de l’Enric Larreula, els mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

El mussol i l’elefant   (Enric Larreula)

 

Un mussol que s’hi fixava

com poques bèsties ho fan,

va descobrir un elefant

quan amb la trompa es dutxava.

 

I en no veure cap aixeta

va dir que no veia clar

com podia una trompeta

fer-li de dutxa de mà.

I com diables s’ho fa

cada vegada que es renta

per poder-se regular

l’aigua freda i la calenta    

 

 

NARRADOR 2:  I amb tants d’animalons               i feres de veritat

                           D’amagat entre els llibres            no n’hi ha cap?

 

NARRADOR 1:  Si ho vols dir així                         i em promets no fer-li mal

                           Et diré que ben amagadet           hi trobaries un ratolí

 

NARRADOR 2:  No serà la rateta                          que escombrava l’escaleta?

 

NARRADOR 1:  No ben bé. Jo diria                       una rata de sagristia

 

NARRADOR 2:  De les que roseguen els papers   o d’aquells altres tafaners

 

NARRADOR 1:  Ni dels primers ni dels segons,     aquest s’amaga pels racons     

                              Per fer-nos de guia                       i vigilar qui estudia.

 

NARRADOR 2:  Parla’m una miqueta                  de la mascota de la biblioteca

 

(Un alumne treu d’una prestatgeria un llibre sobre un Ratolí, els mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

Ratolí

Ja fa fred
a la paret,
i a les lleixes
tu t’escalfes.
I apareixes,
ratolí,
et decideixes
a sortir.
Et passeges
entre els llibres,
et passeges
pels papers.

No te’ls mengis,
no encara,
ratolí!
No te’ls mengis,
ratolí!…
que són llibres
per llegir.

      

(Un alumne busca entre els llibres i en treu un Ratolí d’ordinador, recita el poema i al final el deixa al costat dels ordinadors, i desapareix)

 

Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.

Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.

No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).

Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !

 

NARRADOR 1:  Amb el ratolí fent-nos de guia     viurem màgiques aventures:

 

NARRADOR 2:  Navegar per mars i oceans          o volar per les altures,

 

NARRADOR 1:  Reviure històries de pirates,         romanços d’enamorats,

 

NARRADOR 2:  Batalles heroiques,                      històries i contes inventats.

 

(Un alumne treu un diccionari d’una prestatgeria, el mostra al públic, recita el poema i al final el deixa damunt la prestatgeria, i desapareix)

 

Entre els mots

Nedar a l’estany gelat,
buscar or entre la sorra,
relliscar de nit pel fang
o naufragar al mig del mar…

Això i més pots viure
si t’endinses entre els mots
que algú ha escrit a un llibre
i fas dels teus dos ulls iots.

(Un alumne simula que està dormint, fins que li sona un despertador, i recita)

Somni inútil

sóc ric, sóc rei, sóc d´or…
– riiiiiiiiiiing…..!!!!
sóc un pobre sense sort

 

(Surt un alumne amb una maleta, mira a banda i banda com si esperés algú. En surt un altre que se’l mira sorprès i enceten el diàleg))

 

El tren de les set trenta

– què fas?
– espero el tren
– quin tren?
– el de les set trenta
– però si aquí no hi ha
ni tren, ni vies,
ni estació!
– ah, no?
– no!
– pobra gent!,
no teniu
imaginació!

 

NARRADOR 2:  I els contes tradicionals           que l’àvia ens explicava?

NARRADOR 1: També hi són i ben narrats       caputxetes, nans i fades

NARRADOR 2:  Llops, princeses i dragons       bruixes, i noies encantades

 (Se sent la cançó de Jaume Sisa, mentre van apareixent els alumnes amb un llibre a les mans i balancegen seguint el ritme)

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d’algú.

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! …

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! …

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! …

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! …

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! …

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.

NARRADOR 1: Aquí hi són tots                         no hi falta ningú

NARRADOR 2: Aquí hi cabem tots                    només hi faltes tu

NARRADOR 1: Benvinguts a la Biblioteca                     La Biblioteca de l’Escola

 

NARRADOR 2: Ja sabeu què és una Biblioteca        Un munt de llibres, també

 

NARRADOR 1: No deixeu que s’empolsinin                       visiteu-los ben sovint

 

NARRADOR 2:  És un món ple de màgia                        un bon plec de saber

 

NARRADOR 1: Tot això i molt més                                tot això la Biblioteca és.

(Anar a la Taula de Continguts)

FINAL DE CURS

Leave a reply

(Anar a la Taula de Continguts)

 

 

Final de curs

 

(Escenari: Una classe, amb una pissarra, taula de professor i taules i cadires pels alumnes, mapes i treballs escolars a les parets)

 

(Els noms dels alumnes s’aniran canviant, encara que els actors siguin els mateixos per a poder citar tots els alumnes de la classe que s’acomiada de  l’escola)

 

(Surten dos alumnes, en Guim i l’Aridana i s’asseuen a l’escenari de cara al públic. Durant tota l’estona aniran comentant el pas de cada curs)

 

(Cada cop que surten, un focus els il·lumina centrant l’atenció en ells)

 

(Es queden una estona mirant el públic, sense moure’s ni poc ni molt) (Moviments autòmats, seriosos)

 

GUIM: Ho veus?

 

ARIADNA: El què?

 

GUIM: Això (Assenyala el públic)

 

ARIADNA: Jo només veig nens.

 

GUIM: Ja,… nens… aquests nens som nosaltres

 

ARIADNA: Com ho dius això?  …. que ells són nosaltres?

 

GUIM: Això mateix.

 

ARIADNA: I nosaltres qui son?…. ells?

 

GUIM: Doncs, més o menys.

 

ARIADNA: No entenc res, però… saps una cosa?

 

GUIM: Què?

 

ARIADNA: Mirant els nens d’aquí, pensava  en els anys que hem passat a l’escola.

 

GUIM: És el que et deia. Aquests nens són els que nosaltres ja hem sigut, i nosaltres som el que ells seran.

 

ARIADNA: Te’n recordes de quan vam arribar a l’escola, a primer?

 

GUIM: Oi tant, recordo el primer dia, que teníem una mestra que…

 

ARIADNA: Espera, espera. Millor que ho vegin.    (música)

 

 

CLASSE DE PRIMER

 

(Entren cantant la cançó Sol solet, i es posen de cara al públic)

 

SOL, SOLET

 

Sols, solet,

Vine’ns a veure,

Vine’ns a veure

Sol, solet

Vine’ns a veure

Al bosquet

 

Vine sol, solet,

A les Pines, a les Pines

Vine sol, solet

Vine a les Pines

Del bosquet

 

Sol, solet,

Vine’ns a veure,

Vine’ns a veure

Sol, solet

Vine’ns a veure

Boniquet

 

 

MESTRA: Hola, nens i nenes…. bon dia a tothom.

 

NENS : Bon dia, senyoreta.

 

MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja no sou els nens petits de parvulari. Ara ja us heu fet grans; ja veniu al col·legi dels grans, i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a nens grans, oi?

 

NENS: Sí, senyoreta.

 

MESTRA: A veure per on comencem avui…?  Per les matemàtiques… com anem de números?.

 

ALBERT: Jo sé comptar, fins a 20, senyoreta.

 

MESTRA: Molt bé, Albert, doncs, Quants dits hi ha entre les dues mans? (mostra les dues mans amb dis i amb tres dits aixecats)

 

JOAN: Jo ho se, jo ho sé, senyoreta.

 

MESTRA: Mira que espavilat ell. Digues, Joan, quants dits hi ha en total?

 

JOAN: Deu, senyoreta.

 

MESTRA: Deu? Vols dir que els has comptat bé?

 

JOAN: Sí, senyoreta perquè els altres cinc els té amagats…

 

MESTRA: Bé, bé. Deixem-ho estar. Sabeu què? Podríeu escriure una redacció sobre el que heu fet aquest estiu.

 

(Els nens escriuen molt ràpidament)

 

MARIONA: Ja estic, senyoreta.

 

MESTRA: Que ràpid, Jèssica, molt bé. Ens ho vols llegir?

 

MARIONA: És que l’he feta en castellà.

 

MESTRA: No hi fa res, llegeix-la.

 

MARIONA: En un lugar de la Manxa de cuyo nombre no quiero acordar-me, erase un hidalgo caballero…

 

MESTRA: Para, para, Jèssica. Això ho has escrit tu?

 

MARIONA: Sí senyoreta, no m’ho he copiat, li juro!

 

MESTRA: Doncs, potser valdrà més que em feu un dibuix sobre les vacances. Vinga, som-hi.

 

(Els nens es posen a dibuixar i a pintar de qualsevol manera)

 

MESTRA: Clàudia, vols ensenyar-nos el dibuix que has fet?

 

JOSSELIN: És un vaixell, senyoreta.

 

MESTRA: Oh!.  Que maco! Molt bé Clàudia, I això d’aquí és un peix?

 

JOSSELIN: No senyoreta, és el meu papà, que llegia el diari i anava amb ulleres de sol.

 

MESTRA: Molt bé, Clàudia… Ara farem una fitxa (reparteix una fitxa a cadascú) 

 

 

 

 

(s’encén el focus damunt d’ells)

 

GUIM: Va ser molt fort, allò de passar de ser els grans de baix a ser els petits de dalt.

 

ARIADNA: Sí, i ara havíem aconseguit tornar a ser els grans de primària haurem  de tornar a ser el petits de secundària.

 

GUIM: Quan sortíem a fora ens fèiem donar la maneta de dos en dos, i en canvi ara no ens hi deixen fer….

 

ARIADNA: Ja en són d’estranys els grans no trobes?

 

GUIM: Quins grans? Nosaltres?

 

ARIADNA: No, no. Em referia als grans grans, als grans de veritat.

 

GUIM: Ah, perquè no m’hi vull tornar d’estrany, eh?

 

ARIADNA: Ni jo.

 

GUIM: Però, després de primer vam passar a segon.

 

ARIADNA: Oi tant, recordo, que…

 

GUIM: no, no, millor que ho recordem amb imatges.

 

 

 

CLASSE DE SEGON

 

(canten CARGOL TREU BANYA)

 

CARGOL TREU BANYA

 

Cargol treu banya

Puja la muntanya

Cargol boví

Ja no vull venir

 

Cargol treu banya

Puja la muntanya

Cargol bover

Jo també vindré

 

El mestre enganya

Ens diu que a la muntanya

Si hi fem pipí

No vindrà d’aquí.

 

 

MESTRA: Hola, nens i nenes…. bon dia a tothom.

 

NENS : Bon dia, senyo.

 

MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja no sou els nens petits de l’escola, ara ja sou els grans de cicle inicial. Ara ja us heu fet grans; haureu d’ajudar als petits que acaben d’arribar del parvulari, i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a nens grans, oi?

 

NENS: Sí, senyo.

 

MESTRA: A veure per on comencem avui…?  A veure qui sap resoldre aquest problema. Genís, si tens 5 caramels i te’n menges tres, què et queda?

 

GENÍS: Les dents corcades, senyo.

 

MESTRA: Sí és clar, no s’han de menjar tant caramels, que fan malbé les dents. Doncs diguem que tens cinc xocolatines i te’n menges tres, quantes te’n queden?

 

JAUME: Jo ho sé, senyo.

 

MESTRA: Molt bé, Jaume, Quantes te’n queden?

 

JAUME: Cap, perquè la mare s’enfada molt quan menjo més del compte i em prendrien les que quedaven.

 

MESTRA: Vaja… Sabeu què podríeu escriure una redacció sobre els gats.

 

(els nens es posen a escriure ràpidament)

 

ALBERT: Ja estic, senyo.

 

MESTRA: Així m’agrada, que enllestiu la feina ràpidament. A veure, Èric, llegeix,.

 

ALBERT: Si la gata gategés amb un gatonàs, gatonejaria una gatonada amb gatonets i gatonetes, però com que la gata no ha gatonejat amb cap gatonàs, no gatonejarà cap gatonada amb gatonets i gatonetes, com les gates que gategen amb un bon gatonàs.

 

MESTRA: Em sembla que m’he perdut, Èric.

 

ALBERT: La gata de casa també s’ha perdut senyo.

 

MESTRA: Bé, doncs ara hauríeu de fer un dibuix d’un gat.

 

(els nens es posen a dibuixar ràpidament i de qualsevol manera)

 

MESTRA: M’ensenyes el teu gat, Marc.

 

JOAN: (ensenya un dibuix on no hi ha gaire res) Miri, senyo, és el meu gat.

 

MESTRA: oh, que maco! I això d’aquí és la cua?

 

JOAN: No, senyo, això és el bastó del meu avi.

 

MESTRA: Ah, i això deuen ser les orelles?

 

JOAN: No senyo,això és el diari que llegeix el meu avi.

 

MESTRA: Quines potetes més maques que té, aquest gat.

 

JOAN: No,  senyo, això és el barret del meu avi.

 

MESTRA: Doncs,,, el gat on és?ç

 

JOAN: És que a casa no tenim gat, senyo.

 

MESTRA: Molt bé, doncs… Ara farem una fitxa (reparteix una fitxa a cadascú) 

 

 

(s’encén el focus damunt d’ells)

 

 

GUIM: És com el joc de la pastanaga.

 

ARIADNA: De la pastanaga? Quina pastanaga?

 

GUIM: Sí, a cada curs et van dient: “ara sí que ja t’has fet gran”… però no.

 

ARIADNA: No ens fem grans?

 

GUIM: Sí, però sempre ens diuen que quan arribem fins allà, llavors sí que serem grans de veritat. I quan hi arribem, resulta que els grans tornen a ser una mica més enllà.

 

ARIADNA: És com un miratge, és veritat, que sempre el veus a l’horitzó i mai no hi arribes.

 

GUIM: o com aquells burros a qui posen una pastanaga al davant perquè caminin, però que mai arriben a la pastanaga, que avança al mateix ritme.

 

ARIADNA: Ah, però a tercer ja va començar a ser diferent, Recordo que teníem una mestra….

 

GUIM: Calla, val més que ho vegin, com va anar el tercer.


CLASSE DE TERCER

 

(canten TRES POMETES TÉ EL POMER)

 

TRES POMETES

 

Tres pometes té el pomer

De tres una de tres una

Tres pometes té el pomer,

De tres una en caigué

 

Si mireu el vent com ve

Veureu el pomer com dansa

Si mireu el vent com ve

Veureu com dansa el pomer

 

Tres ninetes té en Roger

De tres una , de tres una

Tres ninetes té en Roger

De tres una en perdé

 

Si el Roger veus plorar

És que enyora la nineta

Si el Roger veus plorar

Ell l’enyora de veritat.

 

MESTRA: Hola, nens i nenes…. bon dia a tothom.

 

NENS : Bon dia, mestra.

 

MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja no sou els nens petits de cicle inicial. Ara ja us heu fet grans; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a nens grans, oi?

 

NENS: Sí, mestra.

 

MESTRA: A veure per on comencem avui…?  A veure qui sap resoldre aquest problema. Si tinc 10 cireres i me’n menjo 4, quantes me’n queden?

 

JOSSELIN: Jo ho sé, jo ho sé, mestra.

 

MESTRA: Molt bé, Carlota, quantes en tinc després d’haver-me’n menjat quatre?

 

JOSSELIN: 10 cireres mestra.

 

MESTRA: Com que em queden 10 cireres.?

 

JOSSELIN: Sí, mestra. Sis a la mà i quatre a la panxa.

 

MESTRA: A veure, Clara, diguem-ho d’una altra manera. Si tinc 10 cireres, me’n menjo tres i les altres me les poso a la butxaca, què em queda a la butxaca? A veure, Núria, a veure si ho saps.

 

MARIONA: Una pasterada, mestra, perquè a la butxaca es xafaran totes.

 

MESTRA: Va, va, deixem-ho estar. Hi ha algú que sàpiga una cançó?

 

GENÍS: Mestra, jo en sé una, però és una mica llarga.

 

MESTRA: Ah, molt bé, Gerard. Ens la pots cantar?

 

GENÍS: Tota?

 

MESTRA: Sí, la saps tota, sí.

 

GENIS: Bueno (exagera el “bueno” com de resignació, i es posa a cantar)

Cent pometes té el pomer de cent una, de cent una cent pometes té el pomer de cent una en caigué…

 

TOTS ELS NENS: Si mireu el vent com ve veureu el pomer com dansa, si mireu el vent com ve veureu com dansa el pomer.

GENÍS: Noranta-nou pometes té el pomer, de noranta-nou una, de noranta-nou una, noranta-nou pometes té el pomer, de noranta-nou una en caigué.

 

TOTS ELS NENS: Si mireu el vent com ve veureu el pomer com dansa, si mireu el vent com ve veureu com dansa el pomer.

 

MESTRA: Pareu, pareu, que aquí se’ns hi farà fosc.

 

GENÍS: Però… encara no he acabat, mestra.

 

MESTRA: Valdrà més que feu aquesta fitxa…

 

 

(s’encén el focus damunt d’ells)

 

GUIM: Per què no els van deixar acabar la cançó?

 

ARIADNA: No ho sé.

 

GUIM: No van poder arribar ni a la meitat.

 

ARIADNA: Ja. (pausa)  A la meitat de Primària vam arribar en acabat el tercer.

 

GUIM: I no ho vam celebrar.

 

ARIADNA: No.

 

GUIM: Ara em ve al cap una cosa.

 

ARIADNA: Què?

 

GUIM: Ben mirat, què celebrem nosaltres i què celebren ells?

 

ARIADNA: Devem celebrar el mateix, no?

 

GUIM: No ho sé.

 

ARIADNA: Vols dir que potser nosaltres celebrem que ens acostem al final de Primària, i ells celebren que per fi ens perdran de vista?

 

GUIM: Potser sí.

 

ARIADNA: Està clar que si recordem que va passar el curs següent, quan vam passar a quart….

 

GUIM: Sí, que ho vegin.

 

 

CLASSE DE QUART

 

(canten  Volem Pa amb Oli)

 

VOLEM PA AMB OLI

 

Volem pa amb oli,

Pa amb oli volem

Si no ens el donen

Si no ens el donen

Ens el prendrem

 

Burlem la profe

La profe burlem

Si no es deixa

Si no es deixa

També ho farem

 

 

MESTRA: Hola, nens i nenes…. bon dia a tothom.

 

NENS : Bon dia, professora.

 

MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja heu passat la meitat de tota la Primària, ja sou els grans de cicle mitjà. Ara ja us heu fet grans; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a nens grans, oi?

 

NENS: Sí, professora.

 

MESTRA: A veure per on comencem avui…?  A veure qui sap resoldre aquest problema. Si tens nou xocolatines i sou tres amics, Quantes en toquen per cada un? A veure, Albert:

 

ALBERT: Ells no ho sé, professora, perquè me les menjaria totes jo, que ells no me’n donen pas que en tenen

 

MESTRA: Bé, jo volia dir que en fessis la divisió de nou xocolatines entre tres amics. Hem d’aprendre a repartir-nos les coses.

 

JOAN: Jo ho sé, jo ho sé, professora.

 

MESTRA: Molt bé, Joan. Quantes xocolatines tindrà cadascú.

 

JOAN: Una per cada un.

 

MESTRA: Però, llavors te’n sobrarien sis.

 

JOAN: Així  en tindria per tota la setmana, professora.

 

MESTRA: Ara fareu un dibuix on hi surti el Sol, la Lluna i la Terra. I us hi poseu vosaltres, també.

 

(es posen a dibuixar)

 

JAUME: Ja estic, professora.

 

MESTRA: Molt bé, Jaume. Ens l’ensenyes?    (En Jaume l’ensenya)

 

MESTRA: Està bé, sí, I com és que tu t’hagis posat a la Lluna?

 

JAUME: Com que sempre diu que estem a la Lluna…

 

MESTRA: Sabeu què? Poseu-vos a fer aquesta fitxa.

 

 

(s’encén el focus damunt d’ells)

 

GUIM: Sempre dient-nos que estem a la lluna, i quan ens hi posem llavors resulta que no, que hem de tocar de peus a terra.

 

ARIADNA: Ja en són d’estranys els profes, eh?

 

GUIM: De tota manera, allà on es nota el canvi de veritat és a l’hora de pujar a cicle superior.

 

ARIADNA: Vols dir que canvien tant les profes, a cicle superior?

 

GUIM: No, les profes potser no; però nosaltres sí.

 

ARIADNA: Ens diuen que ens tornem una mica bledes, sí.

 

GUIM: I que ja comencem a entrar en allò que en diuen l’edat del pavo.

 

ARIADNA: Sí perquè jo recordo que a cinquè…

 

GUIM: Calla, calla, que val més que ho vegin com va anar aquell cinquè.

 

 

CLASSE DE CINQUÈ

 

(canten  LA CUCARACHA)

 

LA CUCARACHA

 

La cucaracha, la cucaracha

Ya no puede caminar

Porque no tiene, porque le falta

la patita principal

 

La professora, la professora

Ja no ens pot domesticar

Perquè no te e, perquè li falta

fe per fer-nos estudiar

 

La cucaracha, la cucaracha

Ja no ens pot domesticar

Porque no tiene, porque le falta

Fe per fer-nos estudiar

 

MESTRA: Hola, nens i nenes…. bon dia a tothom.

 

NENS : Bon dia, profe.

 

MESTRA: Comencem un nou curs, però ara ja sou a cicle superior, és a dir que ja sou els grans. Ara ja us heu fet grans; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a nens grans, oi?

 

NENS: Sí, profe.

 

MESTRA: Avui estudiarem la gravetat. Totes les coses tendeixen a caure i si són rodones no s’aguanten. Per exemple, si jo tinc aquest cub i el poso pla s’aguanta perfectament… si en lloc del cub agafem una bola, aquesta es manté inestable… però si agafem un ou, ja no podrem fer que es mantingui dret.

 

JOSSELIN: I so el podem fer aguantar dret, profe?

 

MESTRA: No, Aina, no és possible, perquè sempre ens caurà cap a un costat.

 

(Ho proven una i altra vegada)

 

MARIONA: Profe, jo em sembla que amb una mica de paciència es pot aconseguir.

 

MESTRA: Ho vols provar, Júlia? Va, que t’aprovaré si ho aconsegueixen.

 

(La Mariona ho prova una i altra vegada)

 

MARIONA: A veure…. ja està, profe! (l’esclafa damunt la taula)

 

MESTRA: Però què fas!

 

MARIONA: No es tractava de fer-lo aguantar dret?

 

MESTRA: Va, recull tota aquesta porqueria i ara escriureu una carta. Imagineu que teniu un amic a Anglaterra i el voleu convidar que vingui a Taradell per la festa Major. Va, som-hi, penseu que l’escriviu a un amic d’Anglaterra, eh?

 

(Els nens escriuen ràpidament)

 

JAUME: Ja estic, profe.

 

MESTRA: Molt bé, Roger. Ens la lelgeixes?

 

JAUME: Hello, George. Espero que aquest any puguis venir a la festa del Tocasons, a Taradell.

 

MESTRA: Ep, Roger, si l’escrius a un nen d’Anglaterra li has d’escriure en anglès, oi?

 

JAUME: No, profe. Deixi’m  continuar: L’any passat ens ho vam passar molt bé i a més  tu vas aprofitar la teva estada a Taradell per aprendre català.

 

MESTRA: Va, va aquí teniu aquesta fitxa.

 

 

(s’encén el focus damunt d’ells)

 

GUIM: I així va ser com, a tranques i barranques…

 

ARIADNA: ara caic, ara m’aixeco.

 

GUIM: en un tres i no res.

 

ARIADNA: en un obrir i tancar d’ull, com aquell qui diu.

 

GUIM: ens vam trobar fent sisè

 

ARIADNA: I aquesta vegada sí que érem els grans,

 

GUIM: Els grans dels grans.

 

ARIADNA: i amb un curs que ha passat volant.

 

GUIM: Ho voleu veure?

 

 

CLASSE DE SISÈ

 

(Els nens canten  Ding, dang, dong )

 

TINC UN PEL

 

Ding, dang, dong,

ding, dang, dong,

crideu sens parar;

ja ho veureu

que és divertit

fer la guitza a l’ensopit.

 

Tinc un pèl, tinc un pèl

Tinc un pèl al cul,

No és marró

Ni és vermell

Que és de tots colors

 

 

 

MESTRA: (Fent una cantarella) Hola, bon dia tothom.

 

(La Mariona i la Josselin es posen a parlar entre elles, i només se la miren de reüll)

 

JOAN: Hola.

 

ALBERT: Què hi ha, tia?.

 

MESTRA: Comencem un nou curs, però ara sí que ja sou els nens de l’escola. Ara ja us heu fet grans de veritat; i això vol dir que haurem de treballar i portar-nos com a nens grans, oi ?

 

NENS: sí, tia.

 

MESTRA: A veure, per on començarem avui… Per les matemàtiques… Com anem de problemes? Si de Barcelona a París hi ha 900 quilòmetres, i el tren de París té l’hora de sortida a les vuit del matí, igual que el que surt de Barcelona, a quin quilòmetre i a quina hora es trobaran si tots dos van a 120 quilòmetres per hora?.

 

JOSSELIN: Què se’ns hi ha perdut a nosaltres a París?.

 

MESTRA: Ja ho sé, que no hem d’anar a París, només és una suposició…

 

MARIONA: I què més té, mentre hi hagi doble via…

 

MESTRA: Bé, però es tracta que feu el càlcul.

 

JAUME: Tenint en compte que el que surt de Barcelona segur que ho farà amb retard, que és molt probable que abans d’arribar a Girona hi hagi una avaria, i que hi pot haver una vaga de maquinistes, jo crec que es trobaran a les dos quarts i sis minuts de tres.

 

MESTRA: I com ho has calculat, això?

 

JAUME: Si multipliquem l’índex d’ineficiència dels treballadors de Renfe, pel percentatge de falta de manteniment de les instal·lacions, aplicant-hi el coeficient de ganduleria i la contenció salarial que provoca el descontentament dels maquinistes… a mi em surt això, tia.

 

MESTRA: Bé, jo no he entès res, però, potser sí. Ara, com que ja vam anar a la Fundació Miró i vam aprendre la tècnica del Mural, hauríeu de fer un dibuix pensat com a mural per a l’escola.

 

GENÍS: I no el podem fer directament a la paret, tia?

 

MESTRA: Va ràpid, que teniu tres minuts justos per fer-lo.

 

MARIONA: Tranqui, tia.

 

(es posen a dibuixar)

 

JOSSELIN: Ja estic, tia.

 

MESTRA: A veure, ens l’ensenyes.

 

JOSSELIN: Representa la plenitud de l’esser humà buscant l’equilibri amb el medi.

 

MESTRA: Ah… i això d’aquí?

 

JOSSELIN: És l’esperit de contradicció que sempre portem a dins, tia.

 

MESTRA: Molt interessant… i això deu representar l’esperança de cara a un futur més verd…

 

JOSSELIN: Però de què vas, tia, això és una taca que m’ha fet en Joan que és un burro.

 

JOAN: La burra seràs, tu. Tu m’has empipat primer.

 

(Es comencen a esvalotar de mala manera)

 

MESTRA: Prou, prou, i prou!

 

(es treu la bata i comença a cantar: “Avui és l’últim dia”, s’hi van afegint tots, inclosos els de sisè que no són a l’escenari)

 

(Anar a la Taula de Continguts)

TOTS SABÍEM ON ERA LA PARET

Leave a reply

(Anar a la Taula de Continguts)

TOCANT A MÀ

Basat en el text poètic de J.V. Foix

(Una paret escrostonada cobreix l’escenari de banda a banda. Un banc a un costat)

NARRADOR 1: Tots sabíem on era la Paret, però ignoràvem què hi havia darrere. Fa segles que els més documentats de la vila havien descobert, en cròniques comunals manuscrites i en papers masegats de sagristia, tot de dites, pronòstics i llegendes que en parlaven. N’escrivien en el setmanaris diumengins, i en feien literatura, erudició, ciència o faula. ¿Era un riu, un puig, el mar o una selva amb bèsties feres?

(Comencen a sortir personatges que desfilen davant la paret)

SENYORA LLEGINT, BUTANER, CAPELLA AMB SOTANA, NOIA PRESUMIDA, IAIA FENT MITJA…

GRUP DE NENS AMB MESTRA: Observeu atentament la Paret, i fixeu-vos amb la seva perspectiva… és una arquitectura molt característica… de quina època?

ALUMNE 1: del romànic!

ALUMNE 2: del Neoclàssic!

ALUMNE 3: del Modernisme!

MESTRA: Podríem dir que té influències de tots els estils, de tota la nostra història… perquè… (ho diu amb tota solemnitat) … la paret és la nostra història i la nostra identitat.

NENS: Aaaaaah!

MESTRA: Vinga, ara en fareu un croquis, procurant captar tots els detalls…

(els nens s’asseuen a terra i es posen a dibuixar la paret)

PIXANER: (entra, mira que no el vegi ningú i s’hi fa el riu)

ALUMNE 1: Aquell nen també l’ham de dibuixar?

MATEMÀTIC: (Va fent sumes amb una llibreta, de cop es para i apunta una multiplicació que resol en un moment. En arribar a la punta, torna i es para per fer una suma ben senzilla, i s’equivoca)

NEN 1: (pinta un sol ploraner)  On quedem per demà?

NENA 1: (pinta una lluna riallera) Aquí mateix, a la paret, no?

NEN 1: Sí, com sempre.

VENEDOR 1: Venc coca, venc coca… coca de la bona… (troba comprador i d’amagat li dóna)

VENEDOR 2: Venc Maria, venc Maria… Maria autèntica, Maria de la bona… (troba comprador i d’amagat li dóna)

(es troben al mig)

VENEDOR 1: Què hi fas aquí? aquest zona és meva…

VENEDOR 2: Hi ha lloc per tots dos, no?…

VENEDOR 1: Potser, sí. I si intercanviem… coca per Maria…

VENEDOR 2: Maria per coca? Ah, vale!

VENEDOR 1: Afanya’t, ara que no ve ningú (se l’intercanvien de cara al públic)

GRAFITERS: (Entren fent anar els esprais…)

GRAFITER 1: Vigileu que no vingui ningú, eh?

GRAFITER 2: Ara és el moment,

GRAFITER 3: Som-hi ràpid, que no ens enxampin!

(Girats d’esquena planten un poster i se’n van corrents)

VIATGER: (Surt amb una maleta, i es posa davant de l’escenari, de cara al públic. Mira el rellotge com si esperés algú)

SENYOR 1: Que espera algú?

VIATGER: El tren de dos quarts de quatre.

SENYOR 1: Però que no ho sap que en aquest poble no hi ha hagut mai ni trens, ni vies ni estació?

VIATGER: No és problema meu això…

SENYOR 1: Però això és perdre el temps!

VIATGER: També ho és que els mestres s’entestin en què els alumnes han de treballar…

SENYOR 1: Bé, com vulgui, ja pot anar esperant, doncs….

(Entra un tren…)

VIATGER: Josep Maria!… A Santa Eugènia!  (se’n van)

SENYORA 1: (entra amb un cotxet…)

SENYORA 2: (entra amb un cotxet…) (es posen a xerrar: bara, bara bra bla)

SENYORA 1: Ai, que se’m fa tard…!

SENYORA 2: Oi tant, les dones no acabem mai la feina…!

SENYORA 1: És el que els deia jo a les senyores de la neteja… (continuen xerrant bara, bara bra bla)

SENYORA 2: Ai, que se’m fa tard…!

SENYORA 1: Oi tant, les dones no acabem mai la feina…!

SENYORA 2: És el que els deia jo a les senyores de la neteja… (continuen xerrant bara, bara bra bla)

SENYORA 1: Ai, que se’m fa tard…!

SENYORA 2: Oi tant, les dones no acabem mai la feina…!

SENYORA 1: I em sembla que ja cal que corri, que haig de canviar la criatura.

SENYORA 2: (olora la seva) I jo també…, ja cal que correm !

(es canvien les criatures i surten)

ATRACADA: (Surt amb un cistell o bossa a la mà)

ATRACADOR: Mans enlaire! Doni’m la pasta, vinga, ràpid!

ATRACADA: (Li dóna un paquet de pasta, i l’atracador surt corrents)

ENAMORAT: (surt, pinta un cor i se’n va)

ENAMORADA: (Surt, pinta una fletxa al cor i se’n va)

ENAMORAT: (Surt, escriu el nom d’ella i se’n va)

ENAMORADA: (Surt, escriu el nom d’ell i se’n va)

ENAMORAT: (Surt, escriu “t’estimo” i se’n va)

ENAMORADA: (Surt, afegeix “-ava” i se’n va)

ENAMORAT: (Surt amb un ram de flors, el tira per terra, ho tatxa tot i se’n va)

PIXANER 2: (Surt, fa el pipí doble i se’n va)

RAPERS: (surten mig ballant)

RAPER 1: Mola, aquesta música, tio!

RAPER 2: Si, tio, però no pots pujar una mica aquest catxarro?

RAPER 1: Oi tant, tio, (Se la posa a les espatlles)

RAPER 2: Ara sí que ,mola de veritat, tio. (surten)

RODAMÓN  (S’asseu a un costat de la paret) Una caritat per aquest vellet…

(Passa un noi i li omple el vas d’aigua)

(Passa un altre noi, i li tira una moneda lligada amb un cordill)

(Passa un noi i li tira una moneda. Se la mira tot cofoi)

GUARDA 1: Ja ha pagat l’impost per demanar caritat a la via pública?

RODAMÓN: No… no ho sabia…

GUARDA: Miri, amb aquesta moneda, donem per pagat l’impost.

DIBUIXANT: (Dibuixa una porta a la paret. Quan acaba es treu una clau i intenta obrir)

Senyor Guarda, miri és que no puc obrir la porta de casa)

GUARDA 2: La porta de casa? No sabia que aquí a la paret hi hagués una porta?

DIBUIXANT: Doncs, ja ho veu… ara hi és, i la clau no m’obra.

GUARDA 2: (Ho prova i tampoc pot) Està segur que aquesta és la clau de casa seva?

DIBUIXANT: Seguríssim !

GUARDA 2: I vostè viu aquí?

DIBUIXANT: Aquí? Que s’ha tornat boig, com vol que visqui jo a la paret!

GUARDA 2: Doncs, on viu vostè?

DIBUIXANT: Jo visc a la Roca, però és massa lluny per anar-hi a peu, i per això he dibuixat la porta de casa meva.

NARRADOR 2: Molts de matins, quan s’ha fet de dia i és tot clar, hi anàvem a mirar els dibuixos, les guixades i els emmangraments que la decoraven. Hi vèiem càlculs aritmètics, sols ploraires i llunes rialleres, frases profètiques en vers transcendental mal falcat, i cors i fal·lus rememoratius. Un dia va córrer pel veïnat que hi havia gent del poble i de la rodalia decidida a destruir la paret i descobrir què amagava.

(Uns nens juguen amb un cotxe)

NEN 2: Iaia, què hi ha darrera la paret?

(tots queden clavats, i el miren acusadorament)

IAIA: Calla, nen, aquestes coses no es diuen.

HOME 1: Quines coses de dir. On s’és vist!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Són uns desvergonyits!

HOME 2: Un mal educat és, aquest nen!

DONA 2: On anirem a parat! Si ja no respecten res aquests nens.

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NENA 2: I per què no podem saber què hi ha darrere la paret?

IAIA: Ai nena, perquè no.

HOME 1: Quines coses de dir. Aquesta paret hi ha estat tota la vida!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Au, ara tot ho voldrien saber!

HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! No aixequen un pam de terra i ja voldrien saber-ho tot

DONA 2: On anirem a parat! Sempre hem viscut amb aquesta paret.

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NEN 3: Així tu tampoc saps què hi ha darrere la paret?

IAIA: Ai nen, què n’has de fer ara d’això!.

HOME 1: Quines coses de dir. Nosaltres no n’hem de fer res del que hi ha darrere la paret!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Això no ho demanàvem pas, nosaltres quan teníem la seva edat!

HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! Posar en dubte el que sabem i el que no sabem!

DONA 2: On anirem a parar! Hi ha coses que no les han de saber els nens!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NENA 3: No t’agradaria saber què hi ha darrere la paret?

IAIA: Ai nena, no ho sé… però, aquestes coses, a vegades val més no saber-les.

HOME 1: Quines coses de dir. No té cap interès saber què hi ha darrere la paret!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! No en faríem ni de  més ni de menys, de saber-ho!

HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Ara vés per què ens pot interessar què hi ha darrere la paret!

DONA 2: On anirem a parar! Hi ha coses que més val no saber-les!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NEN 4: I si darrere la paret…?

IAIA: Ai nena, no ho sé… què hi pot haver darrere la paret… però… .

HOME 1: Quines coses de dir. Vés a saber què hi pot haver darrere la paret!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Qui ho sap! Qualsevol cosa hi pot haver!

HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! Està clar que alguna cosa hi deu haver darrere la paret!

DONA 2: On anirem a parar! Pel que ens interessa a nosaltres saber-ho!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NENA 4: I si hi hagués un riu, un bosc, un estany, o una platja…?

IAIA: Ai nena, no ho sé…  vés a saber… potser sí… .

HOME 1: Quines coses de dir. Tant podria ser una cosa com l’altra…

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia….! Què més té que hi hagi un riu, un bosc, un estany o una platja?

HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Però jo m’inclinaria més aviat per un riu o per un bosc…. perquè una platja darrere la paret…!

DONA 2: On anirem a parar! Potser sí que hi podria haver un bosc, més que no pas un riu!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NEN 5: I per què no ho podem saber, doncs?

IAIA: Ai, nen, no ho sé…  potser sí que podríem saber què hi ha darrere la paret, però…

HOME 1: Quines coses de dir. Però, està clar, no estaria malament saber què hi ha darrere la paret!

DONA 1: Si és el que dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Qui no ho voldria saber, vés!

HOME 2: Un mal educat és aquest nen!  A tots ens agradaria saber què hi ha darrere la paret!

DONA 2: On anirem a parar!  Seria interessant saber què hi ha darrere la paret!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NENA 5: Jo vull saber què hi ha darrere la paret!

IAIA: Ai nena, no ho sé…  tots ho voldríem saber!

HOME 1: Quines coses de dir. Hauríem de saber què s’amaga darrere la paret!

DONA 1: Si és el que dic jo, que aquests nens d’avui dia…!  Oi tant com ho hauríem de saber!

HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena!  Però ens cal saber què hi ha darrere la paret…!

DONA 2: On anirem a parar!  Hem de saber-ho, com sigui!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NEN 6: Podem mirar-ho, doncs   ?

IAIA: Ai, nena, o ho sé… com vols fer-ho, això?

HOME 1: Quines coses de dir.  No podem continuar sense saber què hi ha darrere la paret!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia…!  Ens cal esbrinar-ho el més aviat possible!

HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! No es pot viure amb aquesta incertesa.

DONA2: On anirem a parar!  Hem de resoldre el misteri avui mateix!

IAIA: Tu juga, i no diguis ximpleries.

NENA 6: I si ens enfilem per veure què hi ha darrere la paret?

IAIA: Ai nena, no ho sé…  Com vols enfilar-t’hi! Podries fer-te mal!

HOME 1: Quines coses de dir. Això és insuportable, alguna cosa hem de fer amb aquesta paret!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Si ningú gosa enfilar-s’hi haurem de buscar una altra sortida!

HOME 2: Una mal educada és, aquesta nena! Però no podem viure amb la incertesa del que hi ha darrere la paret…!

DONA 2: On anirem a parar!  Arreglem-ho d’una vegada!

IAIA: Tu jua, i no diguis ximpleries.

NEN 7: I si l’aterrem…?

IAIA: Ai nen, no ho sé… com vols aterrar aquesta paret?

HOME 1: Quines coses de dir. L’hem d’enderrocar, està clar que sí!

DONA 1: Si és el que et dic jo, que aquests nens d’avui dia…! Que no quedi pedra sobre pedra, mentre no descobrim què ens amaga la paret!

HOME 2: Un mal educat és, aquest nen! Qualsevol eina pot ser bona.

DONA 2: On anirem a parar! Cap braç hi és sobrer.

TOTS: Aterrem-la!!

NARRADOR 3: Qui la volia esfondrar sense miraments, amb violència; qui pretenia desmuntar-la pedra a pedra, amb molt de compte, tot numerant-les. Ningú sap qui o què va empènyer els veïns a destruir, tot d’una, ara mateix, amb desassossec, com presa d’angoixa, la paret. Una febre encomanadissa, una singular malaltia de l’esperit, col·lectives els desficiejava. Tota eina va ser bona, tot braç va ser útil: la Paret ultrasecular – que alguns vells anomenaven la muralla – de carreus antics i pedres de tot gruix i temps, va caure amb el terrabastall  de les roques que s’estimben en un planell de cap de mar i amb l’espetec d’una allau. La polseguera va enfosquir el dia i esborronar els vilatans. A l’alba del dia nou, tebi lluminós i olorós, tots plegats, minyons i grans de tots dos sexes, érem a l’espera: Ni riu, però, ni bosc, ni estany, ni platja.

(Anar a la Taula de Continguts)