El bambú japonès: “Hi ha alguna cosa curiosa que passa  amb el bambú japonès i que el converteix en no apte  per a impacients. Plantes la llavor, l’abones i t’ocupes de  regar-la constantment. Durant els primers mesos no passa res apreciable. En realitat no passa res amb la llavor durant els primers 7 anys, de tal manera que el cultivador inexpert estaria convençut d’haver comprat llavors estèrils. Malgrat tot durant el setè any, en un període de 6 setmanes , la planta de bambú creix… més de 30 metres! Triga només sis setmanes en créixer? No! La veritat és que necessita 7 anys per créixer i 6 setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers 7 anys d’aparent inactivitat, aquest bambú genera un complex sistema d’arrels que li permetran sostenir el creixement que vindrà després.”

ÀLEX ROVIRA CELMA: La brújula interior. Empresa activa, 2006.

 

L’objectiu?

Ajudar els infants a ser persones emocionalment intel·ligents, persones que coneixen i saben entendre els propis sentiments i els dels altres altres, que controlen les seves emocions, que se senten bé amb elles mateixes, que són capaces d’establir bones relacions i que tenen els recursos i les habilitats necessàries per resoldre positivament els conflictes que se’ls presentin; persones que saben prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives i saben generar emocions positives; en definitiva, persones que adopten una actitud positiva davant la vida.

A vosaltres,  pares i mares,  us proposem un llistat d’orientacions que  poden ser molt útils en la educació emocional dels vostres fills:

1. Definir normes de conducta i convivència clares, no arbitraries, el que no vol dir que no es puguin negociar.

2. Donar un tracte sempre respectuós. Malgrat se l’hagi de renyar, cal fer-ho amb mirament. Si per corregir conductes es fa atacant o menysvalorant, pot ser que els infants no es mostrin receptius, o que no tinguin ganes de canviar.

3. Escoltar i atendre els problemes que presentin els seus fills.

4. Valorar positivament les característiques diferencials que fan del seu fill un esser únic, encara que puguin ser rares o incomodes.

5. Controlar el judici negatiu. Les objeccions poden arribar a immobilitzar, poden arribar a crear el sentiment de que “faci el que faci ho faré malament, no me’n sortiré”.

6. Practicar l’elogi sincer i precís. Celebrar tots els petits èxits fruit de l’esforç.

7. No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia. Deixar que facin tot allò de que són capaços. Superar el temor que el fill creixi.

8. Compartir responsabilitats domestiques.

9. D’entrada deixar que facin les coses a la seva manera. Amb temps anar-ne parlant de com es podria millorar el que fan.

10.Procurar donar bons models. No presentar models de dominants i dominats. Es important que el nen vegi bons nivells d’autoestima tant en el pare com en la mare.

11.Cal parlar com a iguals amb els fills, compartint temes d’interès i interessant-se per les seves coses, tenint present que encara que es puguin compartir temes “com a iguals” mai s’igualaran. Els pares tenen, i han de tenir, autoritat.

 

Anna Carpena (1999) “Habilitats socials i educació de valors des de l’acció tutorial”, apartat 7 titulat “Participació familiar”

Les persones som éssers emocionals i com a tals la nostra vida està plena d’emocions, que a vegades vivim conscientment i d’altres inconscientment. Aquestes emocions porten el timó de la nostra vida, ja que influeixen enormement en les nostres decisions, actuacions, reaccions i relacions.

Per aquesta raó, és molt important que sapiguem entendre i gestionar les emocions i que ensenyem als infants a fer-ho, incloent l’educació emocional a l’escola. Generalment s’ensenya als infants a raonar, se’ls dóna coneixements i recursos peraprendre, però no se’ls ensenya a gestionar les emocions. Segurament l’aprenentatge més rendible de la nostra vida sigui aprendre a ser feliços. I això ho aconseguiremamb una bona educació emocional.

L’educació emocional no vol reprimir ni manipular les emocions, sinó que es tracta d’aprendre, ensenyar i practicar (perquè és una actitud davant la vida) unes estratègies de comportament, d’autocontrol emocional, de pensament, de comunicació,de relació amb les altres persones i de valors. Aquestes estratègies ens poden ajudar a millorar la nostra felicitat i la de les persones que ens envolten. I en la mesura que ho aconseguim tindrem molts menys problemes emocionals, socials, etc. L’educació emocional inclou una sèrie de valors, que cal tenir sempre presents: el respecte, la tolerància, l’empatia, l’honestedat i la confiança. Tots ells s’han d’ensenyar des de la pràctica.

Les persones emocionalment intel·ligents són capaces de governar adequadament els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres.  Són persones que gaudeixen d’una situació avantatjada a la vida. Les persones que han desenvolupat adequadament les habilitats emocionals acostumen a sentir-se més satisfetes, són més eficaces i més productives en tots els sentits. Les que no poden controlar la seva vida emocional tenen constants lluites internes que disminueixen la seva capacitat de treball i els impedeixen pensar amb la suficient claredat. Les persones amb problemes emocionals tenen importants dificultats per expressar les pròpies emocions i per reconèixer les dels altres. Els problemes emocionals en els infants els dificulten el funcionament de lament. Els infants amb problemes de por, enuig, ansietat, depressió… tenen dificultats per aprendre, perquè no perceben bé la informació i, per tant, no poden processar-la correctament. Les emocions negatives intenses els absorbeixen tota l’atenció i obstaculitzen qualsevol intent d’atendre una altra cosa. Quan les emocions impedeixen la concentració es dificulta el funcionament de la capacitat cognitiva, la capacitat de mantenir al cap tota la informació necessària per a realitzar la feina que s’està fent. Quan un infant no posa atenció, és possible que sigui per un bloqueig emocional. En el seu cap hi ha alguna situació emocional problemàtica, que no li permet centrar-se en un altre assumpte i sovint no n’és conscient del què li està passant. Si aprèn a prendre consciència de les seves emocions i de mica en mica va aprenent a gestionar-les, li serà més fàcil dominar-les per tal d’impedir aquest bloqueig, que li està dificultant l’adquisició dels aprenentatges acadèmics i l’establiment d’unes bones relacions socials.