Les persones som éssers emocionals i com a tals la nostra vida està plena d’emocions, que a vegades vivim conscientment i d’altres inconscientment. Aquestes emocions porten el timó de la nostra vida, ja que influeixen enormement en les nostres decisions, actuacions, reaccions i relacions.
Per aquesta raó, és molt important que sapiguem entendre i gestionar les emocions i que ensenyem als infants a fer-ho, incloent l’educació emocional a l’escola. Generalment s’ensenya als infants a raonar, se’ls dóna coneixements i recursos peraprendre, però no se’ls ensenya a gestionar les emocions. Segurament l’aprenentatge més rendible de la nostra vida sigui aprendre a ser feliços. I això ho aconseguiremamb una bona educació emocional.
L’educació emocional no vol reprimir ni manipular les emocions, sinó que es tracta d’aprendre, ensenyar i practicar (perquè és una actitud davant la vida) unes estratègies de comportament, d’autocontrol emocional, de pensament, de comunicació,de relació amb les altres persones i de valors. Aquestes estratègies ens poden ajudar a millorar la nostra felicitat i la de les persones que ens envolten. I en la mesura que ho aconseguim tindrem molts menys problemes emocionals, socials, etc. L’educació emocional inclou una sèrie de valors, que cal tenir sempre presents: el respecte, la tolerància, l’empatia, l’honestedat i la confiança. Tots ells s’han d’ensenyar des de la pràctica.
Les persones emocionalment intel·ligents són capaces de governar adequadament els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres. Són persones que gaudeixen d’una situació avantatjada a la vida. Les persones que han desenvolupat adequadament les habilitats emocionals acostumen a sentir-se més satisfetes, són més eficaces i més productives en tots els sentits. Les que no poden controlar la seva vida emocional tenen constants lluites internes que disminueixen la seva capacitat de treball i els impedeixen pensar amb la suficient claredat. Les persones amb problemes emocionals tenen importants dificultats per expressar les pròpies emocions i per reconèixer les dels altres. Els problemes emocionals en els infants els dificulten el funcionament de lament. Els infants amb problemes de por, enuig, ansietat, depressió… tenen dificultats per aprendre, perquè no perceben bé la informació i, per tant, no poden processar-la correctament. Les emocions negatives intenses els absorbeixen tota l’atenció i obstaculitzen qualsevol intent d’atendre una altra cosa. Quan les emocions impedeixen la concentració es dificulta el funcionament de la capacitat cognitiva, la capacitat de mantenir al cap tota la informació necessària per a realitzar la feina que s’està fent. Quan un infant no posa atenció, és possible que sigui per un bloqueig emocional. En el seu cap hi ha alguna situació emocional problemàtica, que no li permet centrar-se en un altre assumpte i sovint no n’és conscient del què li està passant. Si aprèn a prendre consciència de les seves emocions i de mica en mica va aprenent a gestionar-les, li serà més fàcil dominar-les per tal d’impedir aquest bloqueig, que li està dificultant l’adquisició dels aprenentatges acadèmics i l’establiment d’unes bones relacions socials.
