CONTE N.13
EL SUPERHEROI TROLL MAN
Aquí teniu l’enllaç per seguir els contes en els que participem
https://sites.google.com/site/aquilitoca2016/
INTRODUCCIÓ
-Estic fart!! Fart de que tot ho paguin amb mi només per burlar-se d’ algú! Sóc en Joan Carquinyoli, fa poc que he arribat a Òrrius un petit poble de Catalunya. Sóc baixet com un nanet de jardí, prim i amb els ulls marrons. El meu cabell castany l’adorno amb una cresta i gomina que dissimula la meva cara plena de pigues. Tinc només dotze anys.
Tots els nens de la classe em fan la guitza, intento dir-ho als pares però l’únic que fan és estar per la meva germana petita. A vegades em sento tant malament que voldria desaparèixer però he aprés a posar-me la màscara de Troll Man. Llavors em passo les hores tancat a casa creant vídeos on menteixo per descobrir un altre nen que no sóc jo.
No tinc amics i els meus companys em fan bromes pesades, a mesura que creixo cada dia sento més ràbia dins meu. Sento que un dia explotaré i la venjança serà amb conseqüències greus per a tots aquells que no paren de fer-me això que ells anomenen “bromes”. Em juro a mi mateix que idearé un pla malèfic! enfurismat. El que jo desitjaria és ser un noi feliç, tranquil i amb molts amics. i em sento enfurismat.
He arribat a l’ institut, és un lloc dur i difícil i només arribar ja pregunten per les vacances i jo ja he començat a mentir. Els professors no se’n adonen tampoc del que em passa i són coses terribles: em peguen, m’insulten, em roben, no em conviden a les festes… A l’hora de l’esbarjo em sento sol i els companys em miren de forma estranya i comencen a parlar fluixet com si es burlessin de mi. Estic tant fart! Jo voldria ser un SUPERHEROI …
NUCLI
Al dia següent a primera hora, la professora presenta una companya nova que és diu Marta. Arriba de Tarragona i és una noia baixeta, rossa amb el cabell llarg, els ulls blaus i vestida amb roba de marca.
Només en veure-la tothom és queda impressionat.
A la classe només hi ha un lloc lliure on ningú no vol seure, és al meu costat. És la primera cosa bona que m’ha passat desde que estic aquí.
La Marta se m’apropa, s’asseu al meu costat, em poso vermell i la saludo amb timidesa.
La Marta és molt guapa, oberta i decidida, fet que la fa popular ràpidament. No ho puc negar, n’estic ENAMORAT!!!!
És dijous i la professora ens mana un treball de Medi Social. S’ha de fer per parelles. Tothom vol anar amb la Marta. Jo, com sempre, l’hauré de fer sol, perquè ningú ho vol fer amb mi. Aleshores, la Marta s’apropa i em diu la cosa més bonica que m’han dit mai:
– Vols fer el treball amb mi?
Jo sense creure-m’ho massa li contesto que sí.
A la tarda quedem a casa de la Marta per fer el treball. Mentre fem el treball ens anem coneixent i cada vegada ens fem més amics.
Cada tarda quedem a casa seva i jo li explico el que em passa amb els companys. Ella m’entén i m’intenta ajudar donant-me consells.
Cada dia que passa som més amics. Un dia la Marta em porta al centre comercial perquè ella es vol tallar els cabells i em pregunta si jo també me’ls vull tallar.
Ella em recomana fer-me un “tupé” i el resultat m’agrada molt.Al dia següent quan arribo a l’institut tots és queden mirant-me bocabadats.
Tot i el meu canvi físic continuen molestant-me i burlant-se de mi. Encara no m’atreveixo a plantar-los cara, però sort en tinc de la Marta que m’ajuda i em defensa davant dels altres. I en aquell moment els dos pensem que seria bona idea formar una banda de rock. A la tarda quan tothom surt de l’institut ens posem a la porta i anem preguntant a la gent si vol tocar amb nosaltres a una banda de rock.
Tothom diu que no, fins que en l’últim moment els nens menys populars de l’escola surten i la idea de fer una banda els hi agrada molt.
Avui a la tarda hem quedat a casa meva per assajar la cançó. Aleshores la Marta entra al meu ordinador per buscar una cançó per a inspirar-nos i just en aquell moment, m’arriba una notificació d’un “like”dels meus vídeos Trol. La Marta veu el vídeo i …
DESENLLAÇ
I… es queda …sorpresa, molt sorpresa.
– Apa, si es el meu canal preferit, com és que el coneixes!?-diu la Marta – Jo en sóc molt fan!!!, Tu també el segueixes?
Ostres, ostres! Li agrada! Li agradaaa!
-T’he de dir una cosa…
-Què m’has de dir?- em pregunta intrigada.
-Troll man…. .Sóc jo!..- li dic tot seriós.
La Marta em mira amb uns ulls ben grossos.
– Com??? És veritat ? O et burles?
– No, és cert! Em pensava que no t’agradaria i no m’atrevia a dir-t’ho.
– Clar que m’agrada, tros d’ase. És més… se m’està acudint una idea. A veure que et sembla, podríem aprofitar els teus seguidors per donar a conèixer la nostra banda en un nou vídeo- la Marta ens diu entusiasmada.
– Apa, quina gran idea- responen el Miquel, l’Albert i la Laia gairebé alhora.