CONTE N.15  
ATAULFA GARREPA

Aquí teniu l’enllaç per seguir els contes en els que participem
https://sites.google.com/site/aquilitoca2016/

INTRODUCCIÓ

Hi havia una vegada una dona molt gran que es deia Ataulfa. Ataulfa tenia 92 anys i tenia moltes arrugues. Aquesta dona era molt despistada i sempre es deixava les coses on anava. També era molt garrepa i per això no li donava diners a ningú i no es fiava dels bancs perquè pensava que li volien robar.

Ataulfa vivia en una casa adossada amb 3 gats negres i 2 pitbulls. Els 3 gats es deien: Taques, Garfield i Jhosy. Els 2 gossos: Divendres i Dissabte.

NUCLI

Ataulfa va rebre una carta d’uns lladres que figuraven ser el banc. A la carta hi posava que rebria un premi molt valuós i car.

Un dia, mentre anava cap al banc es va trobar una cartera pel carrer que contenia molts diners. També hi havia una foto d’un senyor d’uns 90 anys.

Ataulfa es va enamorar del senyor de la foto i va resultar que el senyor era un lladre molt buscat, però ella no ho sabia.

Una nit estava asseguda comptant els diners que havia trobat a la cartera i li va sorgir la idea de fer un sopar romàntic per a conèixer el senyor.

A la cartera hi havia el DNI i això suposava que hi havia el telèfon, l’adreça, etc…

Quan van quedar per sopar, l’home es va enfadar molt amb l’Ataulfa perquè es pensava que ella li havia robat la cartera, però ella es va inventar que uns lladres li havien robat al senyor i que ella se l’havia trobat sobre un cotxe.

Quan van acabar de sopar havien de pagar, però clar, el senyor no portava la cartera i la senyora no volia pagar. Al cap d’una estona d’estar allà, el senyor va robar diners de la taula del costat fent-se passar per un cambrer que havia de cobrar. La senyora es va adonar que ell era un lladre i el va començar a estomacar amb el bastó…

DESENLLAÇ  

QUÈ? HAS PENSAT COM HEM D’ACABAR EL CONTE?
DEIXA LES TEVES IDEES EN …
ELS COMENTARIS D’AQUEST ARTICLE.

ESCRIU EL TEU NOM I DIGUES COM CREUS QUE L’HEM D’ACABAR

DIMARTS VINENT  ENS HI POSEM!

CONTE N.13
EL SUPERHEROI TROLL MAN

Aquí teniu l’enllaç per seguir els contes en els que participem
https://sites.google.com/site/aquilitoca2016/

INTRODUCCIÓ

-Estic fart!! Fart de que tot ho paguin amb mi només per burlar-se d’ algú! Sóc en Joan Carquinyoli, fa poc que he arribat a Òrrius un petit poble de Catalunya. Sóc baixet com un nanet de jardí, prim i amb els ulls marrons. El meu cabell castany l’adorno amb una cresta i gomina que dissimula la meva cara plena de pigues. Tinc només dotze anys.

Tots els nens de la classe em fan la guitza, intento dir-ho als pares però l’únic que fan és estar per la meva germana petita. A vegades em sento tant malament que voldria desaparèixer però he aprés a posar-me la màscara de Troll Man. Llavors em passo les hores tancat a casa  creant vídeos on menteixo per descobrir un altre nen que no sóc jo.

No tinc amics i els meus companys em fan bromes pesades, a mesura que creixo cada dia sento més ràbia dins meu. Sento que un dia explotaré i la venjança serà amb conseqüències greus per a tots aquells que no paren de fer-me això que ells anomenen “bromes”. Em juro a mi mateix que idearé un pla malèfic!  enfurismat. El que jo desitjaria és  ser un noi feliç, tranquil i amb molts amics. i em sento enfurismat.

He arribat a l’ institut, és un lloc dur i difícil i només arribar ja pregunten per les vacances i jo ja he començat a mentir. Els professors no se’n adonen tampoc del que em passa i són coses terribles: em peguen, m’insulten, em roben, no em conviden a les festes… A l’hora de l’esbarjo em sento sol i els companys  em miren de forma estranya i comencen a parlar fluixet com si es burlessin de mi. Estic tant fart! Jo voldria ser un SUPERHEROI …

NUCLI

Al dia següent a primera hora, la professora presenta una companya nova que és diu Marta. Arriba de Tarragona i és una noia baixeta, rossa amb el cabell llarg, els ulls blaus i vestida amb roba de marca.

Només en veure-la tothom és queda impressionat. 

A la classe només hi ha un lloc lliure on ningú no vol seure, és al meu costat. És la primera cosa bona que m’ha passat desde que estic aquí.

La Marta se m’apropa, s’asseu al meu costat, em poso vermell i la saludo amb timidesa.

La Marta és molt guapa, oberta i decidida, fet que la fa popular  ràpidament.  No ho puc negar, n’estic ENAMORAT!!!!

És dijous i la professora ens mana un treball de Medi Social. S’ha de fer per parelles. Tothom vol anar amb la Marta. Jo, com sempre, l’hauré de fer sol, perquè ningú ho vol fer amb mi. Aleshores, la Marta s’apropa i em diu la cosa més bonica que m’han dit mai:

– Vols fer el treball amb mi?

Jo sense creure-m’ho massa li contesto que sí.

A la tarda quedem a casa de la Marta per fer el treball. Mentre fem el treball ens anem coneixent i cada vegada ens fem més amics.

Cada tarda quedem a casa seva i jo li explico el que em passa amb els companys. Ella m’entén i m’intenta ajudar donant-me consells.

Cada dia que passa som més amics. Un dia la Marta em porta al centre comercial perquè ella es vol tallar els cabells i em pregunta si jo també me’ls vull tallar.

Ella em recomana fer-me un “tupé” i el resultat m’agrada molt.Al dia següent quan arribo a l’institut tots és queden mirant-me bocabadats.

Tot i el meu canvi físic continuen molestant-me  i burlant-se de mi. Encara no m’atreveixo a plantar-los  cara, però sort en tinc de la Marta que m’ajuda i em defensa davant dels altres. I en aquell moment els dos pensem que seria bona idea formar una banda de rock. A la tarda quan tothom surt de l’institut ens posem a la porta i anem preguntant a la gent si vol tocar amb nosaltres a una banda de rock.

Tothom diu que no, fins que en l’últim moment els nens menys populars de l’escola surten i  la idea de fer una banda els hi agrada molt.

Avui a la tarda hem quedat a casa meva per assajar la cançó. Aleshores la Marta entra al meu ordinador per buscar una cançó per a inspirar-nos i just en aquell moment, m’arriba una notificació d’un “like”dels meus vídeos Trol.  La Marta veu el vídeo i …

DESENLLAÇ  

I… es queda …sorpresa, molt sorpresa.

– Apa, si es el meu canal preferit, com és que el coneixes!?-diu la Marta – Jo en sóc molt fan!!!, Tu també el segueixes?

Ostres, ostres!  Li agrada! Li agradaaa!

-T’he de dir una cosa…
-Què m’has de dir?- em pregunta intrigada.
-Troll man…. .Sóc jo!..- li dic tot seriós.

La Marta em mira amb uns ulls ben grossos.

– Com???  És veritat ? O et burles?
– No, és cert! Em pensava que no t’agradaria i no m’atrevia a dir-t’ho.
– Clar que m’agrada, tros d’ase. És més… se m’està acudint una idea. A veure que et sembla, podríem aprofitar els teus seguidors per donar a conèixer  la nostra banda en  un nou vídeo- la Marta ens diu entusiasmada.
– Apa, quina gran idea- responen el Miquel, l’Albert i la Laia gairebé alhora.

De seguida ens posem mans a l’obra i  comencem a composar la nostra primera cançó.
La lletra, el ritme, la melodia.. tot ens ha d’encaixar. I…ens encaixa!

Ja tenim la tornada:

“Troll, troll, rock
guitarres de foc.
Mostra’t com ets.
No tinguis cap por!
Ooooh yeah”

Després de molt assajar, enregistrem.
– Marta, vols  fer-nos els honors de penjar el primer vídeo del grup?
– Sí, encantada!
– Però ens falta un petit detall, com es dirà  la banda?- ens diu la Laia.
– Tens raó! – li dic.

De sobte l’Albert que estava molt callat ens diu:

– Ja ho tinc! Es podria dir… “Troll Rock Band”
– Guai ! Albert, ho has clavat! – diu en Miquel

A tots ens  encanta el nom que ha proposat l’Albert .
Fa tres dies que hem penjat el nostre videoclip . Hem aconseguit 1258 visites, 255 likes i 4 dislikes ( potser són dels quatres ganàpies que ens fan bullying).

La Marta és la nostra vocalista perquè canta de meravella, l’Albert el nostre bateria, el Miquel al baix, la Laia al sintetitzador i jo a l’elèctrica.

Tots els nois i noies de l’insti  embogeixen amb la nostra música. Cada dia guanyem més i més confiança en nosaltres mateixos.  A la Troll Rock Band, músics i seguidors, ens fem costat els uns als altres. Ja no ens fan cap por els quatre assetjadors que ens molestaven.  S’han cansat de fer bromes pesades?  Comencen a tenir-nos una mica de respecte? O potser ja han vist que anar de mal rotllo no porta res de bo?