Aquesta tarda la Júlia Juliana ha aparegut a classe amb un globus del Viena a la mà. Quan estàvem entrant a l’aula, el globus s’ha escapat del braç de la Júlia i ha volat cap al sostre! Ha estat en aquell moment que el Dalmau ha formulat la pregunta…
DALMAU: Marta, per què s’aguanta?
ÒSCAR: Perquè té gas.
MARTINA: Jo crec que s’aguantaven tots els globus perquè tenen aire acondicionat.
JÚLIA F.: Crec que té aire que no es veu.
MARTINA: Crec que estarà dins el globus l’aire.
ÀLEX: L’aire no es veu, cap aire.
MARTINA: Marta, un dia el Guillem se li va anar el globus volant cap a un altre país pel cel.
IAN: Té aire a dins!
MARTA (M): I per què no vola cap al cel el globus?
ÀLEX: Perquè hi ha la paret.
JÚLIA F.: Perquè hi ha sostre, si està a fora si que se’n va cap al cel.
M: Amb aquest aire, les persones també podem volar?
TOTS: No!!
MARTINA: Hi ha un aire, però els nens aguanten.
ÀLEX: Les persones necessitem l’aire per respirar.
(Aquí s’ha acabat la conversa amb el mig grup i s’ha iniciat la següent conversa amb l’altre mig que venia d’anglès…)
M: El Dalmau ha preguntat per què s’aguanta el globus de la Júlia a dalt…
ONA: Perquè té aire.
DALMAU: Perquè té una cosa molt fosca que aguanta a dins.
ELOI: Dalmau, per què no la veiem aquesta cosa fosca?
DALMAU: Perquè és molt fosca i no la veiem.
MAR: Perquè hi ha el sostre.
M: O sigui que el sostre aguanta el globus? I si no hi hagués el sostre què passaria?
MAR: Se n’aniria cap al cel.
MARIO: Però… per què no se’n va cap al cel?
ELOI: Perquè hi ha el sostre…!!
MARIO: I si treiéssim el sostre?
MAR: Se n’aniria cap al cel.
ELOI: Mario, els que tenen fil se’n van cap al cel i els que no a baix.
DALMAU: Jo crec que s’aguanta perquè la cosa fosca és màgica…
Arriba l’Araceli i li comentem els nostres dubtes… i ens dóna una molt bona idea: portarem un globus del Viena, un globus normal, un globus amb fil i un sense… i comprovarem aviam què succeeix!
Ahir a la tarda la Marta va aparèixer a la classe amb un “ingredient especial” per fer pastitxo. La idea li havia donat l’Abigaïl i els pintors! Ens va ensenyar l’ingredient i tots ens vem quedar sorpresos perquè no sabíem què era… Així que entre tots vem intentar endevinar-ho. Primer el vem observar, tocar i olorar individualment… i després ens vem atrevir a fer hipòtesis i alguns/es van dir que l’ingredient era:
