El passat dimarts al tornar del pati i després de beure aigua i rentar-nos les mans, la Judit V. ens comenta que durant el pati ha vist la lluna! Tots ens quedem fascinats i ens preguntem com pot ser que hi hagi la lluna si no és de nit…

MARTA (M): Però… com pot ser que surti la lluna si també hi ha el sol?

ELOI: Quan és de dia surt el sol.

JUDIT V.: Potser s’ha despistat.

MARTINA: Perquè està a l’espai.

JUDIT V.: Els núvols amaguen a la lluna.

MAR: Els núvols amaguen el sol i la lluna.

ONA: La lluna no perquè surt de nit.

NEKANE: La lluna està a l’espai i surt de nit, però “ahora está allí”!

IRENE: Los núvols amaguen la lluna “porqué los planetas molestan la lluna”.

M: Aviam… anem per parts. Si la lluna està a l’espai, és un planeta?

ONA: Sembla un planeta.

ELOI: Sembla com un tros de meló!

JÚLIA F.: Els núvols poden tapar la lluna i el sol i poden tapar el sol i tot lo del cel.

ONA: El cel també el tapa.

ÒSCAR: Hem d’investigar si la lluna és un planeta.

M: D’acord, m’ho apunto per investigar-ho. I la terra com és?

MARTINA: És un planeta.

MAR: Plana.

TOTS: No! Rodona!

M: Com és que els núvols s’aguanten al cel? I com és que nosaltres no volem com ells?

ELOI: Viuen al cel, perquè s’ho van inventar així.

MARTINA: Perquè els núvols s’aguanten perquè estan en tot el cel.

ÒSCAR: Perquè floten!

ONA: Perquè quan hi ha vapor del mar els fa més grans.

MARTINA: Si els núvols tenen molta aigua es posarien a ploure molt.

MARTÍ: Els núvols s’amaguen a la muntanya.

DALMAU: Jo no crec que la lluna ho tapi tot.

ELOI: Hi ha un aire i els núvols floten perquè pesen menys que nosaltres. L’aire no té tanta força perquè nosaltres flotem.

M: Molt bé Òscar i Eloi! Els núvols floten a l’aire i nosaltres no perquè pesem més! Ara hem de descobrir com es diu aquest fet i com és ben bé. Per cert… nosaltres si que podríem viatjar al cel o a l’espai?

MARIO: Podem anar on són els planetes si agafem un coet!

JOAN: El flotador no vola. El coet vola molt ràpid i vola a l’espai.

ONA: Va molt ràpid perquè té foc al darrere.

BRUNO: Que si es gira el coet ens caiem.

ELOI: No, perquè hi ha un sostre.

IAN: Si “te sueltan en el coet flotas” i voles.

ÀLEX: Si s’acaba la bateria què?

GAMID: El coet té ales grans!

ÒSCAR: Podríem preguntar aquestes coses als nens grans!

I així ho fem! Decidim que anirem a dues classes de Primària, una de primer que ja han treballat aquest tema dels planetes quan feien P4 i a segon de Primària per veure què ens poden dir sobre el nostre dubte princial “La lluna és un planeta?”.

A Primer ens comenten que la lluna és un satèl·lit i que n’hi han de varis tipus, n’hi han que fins i tot ajuden als telèfons i a les teles! També ens diuen que volen per l’espai. A la classe de Segon ens expliquen que la lluna és un astre i que dóna voltes, que és l’estrella més gran del món. Així que, amb aquesta informació, anem a la classe que ja és hora d’esmorzar. Decidim que els familiars ens ajudareu a confirmar i descobrir si la lluna és un satèl·lit o un astre…