El passat dimarts al tornar del pati i després de beure aigua i rentar-nos les mans, la Judit V. ens comenta que durant el pati ha vist la lluna! Tots ens quedem fascinats i ens preguntem com pot ser que hi hagi la lluna si no és de nit…
MARTA (M): Però… com pot ser que surti la lluna si també hi ha el sol?
ELOI: Quan és de dia surt el sol.
JUDIT V.: Potser s’ha despistat.
MARTINA: Perquè està a l’espai.
JUDIT V.: Els núvols amaguen a la lluna.
MAR: Els núvols amaguen el sol i la lluna.
ONA: La lluna no perquè surt de nit.
NEKANE: La lluna està a l’espai i surt de nit, però “ahora está allí”!
IRENE: Los núvols amaguen la lluna “porqué los planetas molestan la lluna”.
M: Aviam… anem per parts. Si la lluna està a l’espai, és un planeta?
ONA: Sembla un planeta.
ELOI: Sembla com un tros de meló!
JÚLIA F.: Els núvols poden tapar la lluna i el sol i poden tapar el sol i tot lo del cel.
ONA: El cel també el tapa.
ÒSCAR: Hem d’investigar si la lluna és un planeta.
M: D’acord, m’ho apunto per investigar-ho. I la terra com és?
MARTINA: És un planeta.
MAR: Plana.
TOTS: No! Rodona!
M: Com és que els núvols s’aguanten al cel? I com és que nosaltres no volem com ells?
ELOI: Viuen al cel, perquè s’ho van inventar així.
MARTINA: Perquè els núvols s’aguanten perquè estan en tot el cel.
ÒSCAR: Perquè floten!
ONA: Perquè quan hi ha vapor del mar els fa més grans.
MARTINA: Si els núvols tenen molta aigua es posarien a ploure molt.
MARTÍ: Els núvols s’amaguen a la muntanya.
DALMAU: Jo no crec que la lluna ho tapi tot.
ELOI: Hi ha un aire i els núvols floten perquè pesen menys que nosaltres. L’aire no té tanta força perquè nosaltres flotem.
M: Molt bé Òscar i Eloi! Els núvols floten a l’aire i nosaltres no perquè pesem més! Ara hem de descobrir com es diu aquest fet i com és ben bé. Per cert… nosaltres si que podríem viatjar al cel o a l’espai?
MARIO: Podem anar on són els planetes si agafem un coet!
JOAN: El flotador no vola. El coet vola molt ràpid i vola a l’espai.
ONA: Va molt ràpid perquè té foc al darrere.
BRUNO: Que si es gira el coet ens caiem.
ELOI: No, perquè hi ha un sostre.
IAN: Si “te sueltan en el coet flotas” i voles.
ÀLEX: Si s’acaba la bateria què?
GAMID: El coet té ales grans!
ÒSCAR: Podríem preguntar aquestes coses als nens grans!
I així ho fem! Decidim que anirem a dues classes de Primària, una de primer que ja han treballat aquest tema dels planetes quan feien P4 i a segon de Primària per veure què ens poden dir sobre el nostre dubte princial “La lluna és un planeta?”.
A Primer ens comenten que la lluna és un satèl·lit i que n’hi han de varis tipus, n’hi han que fins i tot ajuden als telèfons i a les teles! També ens diuen que volen per l’espai. A la classe de Segon ens expliquen que la lluna és un astre i que dóna voltes, que és l’estrella més gran del món. Així que, amb aquesta informació, anem a la classe que ja és hora d’esmorzar. Decidim que els familiars ens ajudareu a confirmar i descobrir si la lluna és un satèl·lit o un astre…
