LA DEVESA ÉS ALGUNA COSA MÉS
El parc de la Devesa torna a ser d’actualitat després de períodes de franca ignorància d’una part de la ciutadania que sols el visita massivament per les Fires, selectivament per l’estiu i amb freqüència periòdica els dies de mercat, és a dir, els dimarts i els dissabtes. És interessant que de tant en tant es provoquin debats ciutadans sobre temes que ens afecten a tots i no solament als veïns del barri del Güell-La Devesa, fins i tot quan aquests s’impulsen des d’una plataforma ciutadana en defensa i protecció del parc.
La nostra estimada Devesa ha tingut, des de que tinc ús de raó, equipaments esportius. Jo no diré si en calen més o menys ni tampoc si hem de preservar l’espai totalment verge com si fos un parc natural. El que sí podem dir és que la Devesa que tots coneixem ha estat, des de molts anys, un lloc de trobada per activitats ben diverses: l’estadi del GEiEG en el que es practicava atletisme, halterofília i bàsquet, les piscines municipals a l’estiu, el pavelló d’esports ja desaparegut i substituït pel Palau de Fires,l’Auditori-Palau de Congressos, el mercat setmanal, la zona de pic-nic, el circuït nomenat del colacao, la pista coberta en la que el GEiEG hi disputava els partits de handbol, la discoteca Piscis, l’estadi de futbol Fèlix Farró, la pista d’aeromodelisme, la Federació de Tir Olímpic, les pistes de petanca, l’Hípica amb les instal·lacions de piscina i tenis, a més de les carpes d’estiu, Aplecs, festes i Fires que han tingut en la Devesa el lloc de trobada. Ningú pot dir, d’entrada, que la Devesa ha viscut d’esquena a la ciutat. Com en totes les coses hi ha qui no en fa ús, n’hi ha qui en fa un mal ús i n’hi ha que per desconeixement la critiquen.
La Devesa és avui, també, un punt d’interès ciutadà i per això l’ajuntament hi posa els recursos que podrien semblar insuficients. Segurament ho són. Però a pesar de tot s’hi han fet inversions i se’n seguiran fent en el futur. Això no treu que calgui preservar-lo com espai natural, lúdic i esportiu. No són al meu entendre, usos incompatibles. Aquesta zona que s’integra al parc de les ribes del Ter té totes les condicions per ser encara més atractiu per als gironins. Natura i lleure han de conviure si es vol que la ciutat tingui aquell realisme que la fa desitjable, atractiva i propera. Els arbres poden anar acompanyats d’alguna cosa més i, en aquest context, es pot adaptar l’actual pista per convertir-la en un pavelló ben integrat en l’entorn, respectuós amb el parc sense malmetre’l fent possible la simbiosi que sempre hem demanat entre gironins i la Devesa.
En una línia semblant jo en parlava a l’octubre del 2004 quan escrivia que la Devesa es preparava pel gran esdeveniment de l’any: les Fires. Ara, i amb totes les activitats que s’hi fan és imprescindible i urgent un Pla d’usos que satisfaci les necessitats dels gironins amb el més absolut respecte a la condició natural de l’espai, que ordeni i posi límits, que es vigili i s’il·lumini millor. Es tracta d’endreçar les dues necessitats, pel que fa l’arbreda i la seva connexió amb les ribes del Ter i pel que fa a tota l’activitat que s’hi porta a terme. Sostenibilitat de l’espai i ús d’aquest per part de la ciutadania en equilibri i respecte. És per això que aquest espai pot acollir un pavelló de ciutat i també per al barri sempre que no malmeti ni un pam d’espai verd, cap plàtan, es regulin totes les activitats que s’hi porten actualment a terme i es limitin els accessos de vehicles motoritzats. Oposar-hi és incoherent si només ho fem pel nou pavelló i no per a totes i cadascuna de les activitats que al llarg de l’any s’hi fan. Ja sé que algunes impliquen construcció i altres no, però els arbres en això, espero, no hi entenen. Tot fora, res, o sigui…retornar a un passat on hi predominava la solitud i la foscor. Desitjo que l’acampada del mes de març encaixi perfectament en el Pla d’usos que s’ha de redactar i que la reivindicació mantingui la coherència que ha tingut fins ara per demostrar que la Devesa és més molt més que l’arbreda.