I ELS QUARANTA DEL BERTRANA

Un aniversari, els quaranta, d’una edició que precisament no va proporcionar guanyador del premi principal de la nit. Sempre és bo que el llistó estigui posat alt, que l’exigència presideixi la llista dels requisits i que els guanys econòmics derivats de les aportacions dels patrons no sigui el principal incentiu dels participants als premis en totes les diferents modalitats de la nit.

Referir-nos-hi, una vegada més, és fer-ho de l’espectacle general que envolta l’acte. Quan era petit i encara de gran m’agradava obrir els embolcalls dels paquets per saber què hi havia a dins. L’embolcall era un indicador del que podia haver-hi amagadet i instava a obrir-lo. L’embolcall de l’acte, és a dir tot el que no és pròpiament els premis, cridava l’atenció. El marc de la sala gran del Palau de Congressos, mitja entrada, limitada pel disseny i format del premi literari, va acollir gent de les lletres, de l’art, patrons de la Fundació, amics, coneguts, càrrecs de l’administració i polítics en actiu i enretirats. Van destacar les presències de l’actual Conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal i el president Jordi Pujol, el molt honorable Sr. tal com de forma exquisida i no menys sorprenent el va nomenar el Conseller en la seu parlament que com sempre fi, ajustat, ponderat i sobretot amb pinzellades d’actualitat cultural i política. Un escenari, …dibuixos de Jap, el primer i darrer Bertrana, màquina d’escriure i ordinador, lligat com és l’escriptor a la seva cadira de treball.

Hem de creure que l’esdeveniment avui ja no podrà ser possible en cap altre espai. L’aforament i els serveis que proporciona el Palau de Congressos difícilment pot ser assumit en un acte com aquest per cap altre instal·lació a la ciutat. El nivell que ja adquirit, el ressò mediàtic, el nivell i categoria dels premiats, i la ciutat es mereix un escenari com a aquest, o bé un teatre municipal ja remodelat i prou apte per un acte sublim de les lletres. El segon pis va acollir el sopar que a peu dret van assaborir els prop dels cinc-cents assistents. Uns canapès, un assortiment de formatges, amb fruites i melmelada, un altre de verdures, una fideuà i unes excel·lents postres, acompanyats per vins i caves, contrastava amb el regust amarg del desert anunciat amb pena i misteri fins el darrer moment per Cortadelles. I dos contrastos finals. El primer, la fred que hi feia a la terrassa exterior del Palau. A finals de setembre no aconsellaria portar a terme, a la cara nord, al vespre i a l’exterior cap acte que duri gaire més de mitja hora. De fer-ho es corre el perill de trobar els assistents fets estàtues de glaç. Diuen fins i tot que algú hi va vuere el Jeti. El segon, l’errada ortogràfica que tenia el text dels Segadors visualitzat a la pantalla. Una anècdota per a una nit literària. Diuen que qui la va veure és perquè no se sabia el text. Jo us juro que me’l sé. Pura tafaneria.

I unes llàstimes per acabar. Llàstima que no s’acumulin els premis d’una convocatòria per a l’altra. Llàstima que els editors no podran vendre el Bertrana que era un reclam per a molts lectors. I Llàstima que no es pogués acabar gloriosament un gran premi literari com a aquest. Una gran nit i una excel·lent organització com ja ens tenen acostumats.

Àngel Guirado i Serrat