En aquest mapa hi veiem les diferents polis i els personatges segons el seu origen que apareixen en la literatura homèrica: “La Ilíada” i “L’Odissea”.
Enllaç al mapa.
Enllacem aquí a la plana principal des d’on podem accedir als 144 mapes realitzats per Agustín Ubieto sota el títol de “Génesis y desarrollo de España”.
http://clio.rediris.es/n32/atlas/atlasubieto.htm
L’enllaç ha estat una aportació del Marc Vilajoana.
Us oferim una imatge esquemàtica del relleu submarí i un enllaç on ampliar la informació donada a classe. Per veure les particularitats de la costa catalana podem seguir aquest altre enllaç.
Enllaç a la Col·lecció de Mapes de la Biblioteca Perry-Castañeda. Imprescindible veure i usar aquests mapes amb regust antic.
Adjuntem un plànol de la ciutat de Mataró a mitjans del segle XIX. Destaca el projecte de port que havia de crear-se aprofitant la barra de sorra.
Mataró
“Ni la dècima part de la població catalana viu a les àrees considerades rurals (en les seves diverses accepcions), per bé que aquestes representin, pel cap baix, les tres quartes parts del territori. Els habitants de la “ruralitat” no tenen pràcticament ni la projecció ni els mitjans per crear i difondre la pròpia imatge, inevitablement subjecta a simplificacions i percepcions esbiaixades. Cobrir mínimament aquest buit és l’altre gran repte del treball; en definitiva, es tracta de publicitar la situació de la Catalunya rural o, si es vol, també de la Catalunya interior i menys urbana, amb la finalitat de tenir una visió molt més rica del país i, potser també, de fer-lo més volgut i estimat.”
Des d’aquest enllaç podreu descarregar-vos en pdf l’Atles de la nova ruralitat i accedir a les activitats didàctiques i materials de suport.
Fragment del mapa de Waldseemüller
– Planisferi de Cantino. Mapa que mostra els descobriments portuguesos realitzats el segle XV. Sorprén per la perfecció del traçat africà -encara que era ben conegut pels portuguesos- i sobretot, per Cuba, que encara no estava clar si era una illa o una península, i la Florida, que no seria “oficialment descoberta” per Juan Ponce de León fins el 1513.
– Portolà de Juan de la Cosa (1500). Va participar en el primer viatge de Colom i després amb Americo Vespucci. Té tots els elements dels portolans: noms de les ciutats costaneres, noms de reis, símbols, rutes marítimes, personatges bíblics…
– Mapa de Waldseemüller (1507). Mapa que destaca perquè és el primer en què apareix el nom d’Amèrica aplicat al continent descobert pels europeus. També sorprèn pel fet que apareix l’Oceà Pacífic, quan aquest encara no havia estat vist pels europeus. Quin misteri, no?
– Un altre misteri. El mapa de Piri Reis (1513), realitzat per aquest almirall otomà contemporani però desconnectat de l’anterior. Alguns experts creuen que Colom podria ser una de les seves fonts. Segons les seves paraules les seves fonts van ser “els antics reis del mar”. I qui eren aquests?
– El mapa de Zheng He. Zheng He (Cheng Ho) va ser un almirall xinès que entre 1405 i 1433 va realitzar un seguit d’expedicions marítimes colossals. Segons Gabin Menzies, el 1421 els xinesos van tocar les costes americanes, avançant-se així molts anys als europeus. El mapa se suposa que és una “còpia fidedigna” feta el 1763 d’un mapa del 1418. Seria aquest mapa la font dels anteriors? Serien els xinesos i no els grecs “els antics reis dels mars”?
El progressiu desenvolupament dels mitjans de transport ha escurçat també progressivament el temps que triguem en anar a un altre punt del planeta. La conseqüència és que el món sembli més petit del què és. En el següent enllaç hi trobareu un mapa un s’assenyalen els temps que es pot trigar en arribar a un lloc des de les principals ciutats. Tot i que això sempre és un concepte relatiu el mapa il·lustra perfectament aquest canvi.
http://www.neoteo.com/los-lugares-mas-remotos-del-mundo-mapa.neo
