Ildefons Cerdà

Amb motiu de la nostra participació en les activitats de l’Any Cerdà, en el 150è aniversari de l’aprovació del seu pla urbanístic per a la ciutat de Barcelona, hem redactat aquesta breu síntesi sobre la seva persona:

ldefons Cerdà (1815-1876)
Va ser una persona polifacètica, combativa i militant. Progressista i republicà. Vinculat als moviments higienistes i un reformador social. Col·laborà en la construcció del ferrocarril Barcelona-Mataró, Barcelona-Granollers i Granollers-Sant Joan de les Abadesses. Començà estudis d’arquitectura però els abandonà per l’enginyeria ja que la va veure més propera al que ell pretenia. Finalment, va abandonar-ho tot per dedicar-se a l’urbanisme.

Prèviament al projecte de l’Eixample va realitzar la Monografia de la classe obrera, de Barcelona (1856). Un cop fet això realitza l’estudi topogràfic del pla de Barcelona. El seu Projecte de Reforma Interior de l’Eixample de Barcelona va ser aprovat el 1859. Posteriorment en va fer una reelaboració el 1863.

Quines són les grans aportacions de Cerdà?

  • Se’l considera el pioner de la ciència urbanística moderna (Teoria General de la Urbanización, 1867: 1) Independència de l’individu a la llar, 2) Independència de la llar a l’urbs 3) Independència dels mitjans de locomoció a la via urbana, 4) Ruralitzar l’urbà i urbanitzar el rural). És el primer en abordar la urbanística des d’un punt de vista global (arquitectònic, social, econòmic, jurídic, topogràfic…) tenint en compte les necessitats d’habitatge, de desenvolupament econòmic i de circulació a la ciutat industrial.
  • Necessitat d’una ciutat on la qualitat de vida (airejament, zones verdes…) sigui fonamental.
  • Reconeixement de la quadrícula urbana -ja emprada des de l’Antiguitat- com a traçat que reuneix els avantatges d’ordre circulatori, topològic, constructiu… en front als models radials, com l’aprovat per l’Ajuntament de Barcelona, obra de Rovira i Trias.
  • El concepte de “xamfrà”, retoc a la planta quadriculada per adaptar-la a les necessitats de gir dels tramvies
  • El concepte de “mansana”, illa de cases que havia de contenir jardins i horts interiors. El 1863 introdueix el de “mansana ferroviària”, grup d’illes de cases atravessades pel tren. Ell entenia les illes de cases com a unitats de producció i residència, on als baixos hi haurien tallers o magatzems i als pisos superiors habitatges. El tren connectaria les unitats productives i d’habitatge entre si.
  • Els carrers perpendiculars al mar eren anomenats per nombres i els paral·lels al mar per lletres —> racionalitat i transparència. Aquest model seria adaptat a Nova York posteriorment.
A finals del segle XX es va acabar la prolongació de la Av. Diagonal fins a enllaçar amb la Av. Meridiana.
Enllaç al documental Cerdà, un visionari maleït, emès al programa Sense ficció de Televisió de Catalunya el dia 1/2/2010.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *