2n. BATX. GEOGRAFIA. ELS PAISATGES AGRARIS (Continuació)

2 Replies

3.3 (Paisatge agrari mediterrani… )
Característiques regionals (continuació del dia 26/3/10)
En el cas de Catalunya, l’aportació ramadera està molt per sobre de l’agrícola. El regadiu està en expansió i dins d’aquest s’han de destacar per la seva importància els arbres fruiters, els conreus industrials i els farratges.
La Comunitat Valenciana i Múrcia destaquen per l’alt rendiment dels conreus de regadiu especialitzats en cítrics i hortalisses respectivament.
En el cas de les Illes Balears els sector primari ha quedat en un segon pla de desenvolupament a favor del sector turístic.
Andalusia destaca pels conreus de monocultiu de secà. : vinya i olivera.

3.4. PAISATGE AGRARI D’INTERIOR.

3.4.1 L’estructura agrària
La característica més rellevant i negativa pel que fa a qualsevol sector de l’economia, és el gran envelliment de la població com a conseqüència de la forta emigració en els anys 60 i de la escassa inversió a que ha estat sotmès tot l’interior d’Espanya.
L’habitat rural és predominantment concentrat .
Pel que fa a l’estructura de la propietat hem de diferenciar:
Nord i Est: Minifundi , regadiu i bocages
Sud i Oest: Latifundi, secà i openfields.
Les inversions són fortes en aquesta zona per intentar diversificar els productes.
3.4.2. Aprofitament i usos del sòl.
Predomina l’agricultura, tant de secà com de regadiu, per sobre de la ramaderia.
Els cultius de secà responen als productes propis de la trilogia mediterrània i els openfields. L’olivera però no és tant abundant A Castella-Lleó i Aragó.
Cereals, vinya i olivera es complementen amb ametllers, lleguminoses i gira-sol. Abans el cereal per excel·lència era el blat de moro , però ara és la civada, i el guaret i la rotació amb lleguminoses.
Els conreus de regadiu són sobre tot de plantes industrials, farratges, fruiters i hortalisses.
La ramaderia predominant és l’ovina que respon a una cria extensiva i l’avícola i porcina que respon a la cria estabulada .
3.4.3 Característiques regionals
Localització:
Les dues Messetes i la vall de l’Ebre.
Elevada altitud en les primeres.
Clima mediterrani continentalitzat. estius molts secs i glaçades fortes a l’hivern.
Castella-Lleó destaca per l’explotació bovina.
Navarra i Rioja per la indústria vitivinícola, conservera i agroalimentària.
Castella-La Manxa pel vi i les explotacions ovines.
A l’oest abunden les deveses, que són explotacions mixtes: agrícoles, ramaderes i forestals. Actualment estan molt potenciades i protegides per la UE. perquè són altament protectores dels recursos naturals, sòls, vegetació i fauna i suposen un exemple de desenvolupament sostingut.

3.5 PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

3.5.1 L’estructura agrària
Les densitats de població són molt petites. L’hàbitat és dispers i predomina la petita propietat en bocages o terrasses.

3.5.2 Aprofitament i usos del sòl
Depenen fonamentalment del clima. Més o menys trobaríem aquests usos: a les valls de les muntanyes, agricultura diversificada, en els matolls ramaderia, en els vessants de les muntanyes explotació forestal i prats.

3.5.3 Característiques regionals.
Muntanyes del Nord d’Espanya : Agricultura a les valls basada en l’horticultura. Ramaderia bovima
Muntanyes de l’Est i Sud d’Espanya: Ametllers i olivera. Ramaderia ovina i transhumant, encara que aquesta pràctica està en desaparició.

3.6 PAISATGE AGRARI DE LES ILLES CANÀRIES

3.6.1 Estructura agrària
Poca població activa rural, el sector turístic atreu a la joventut.
Litoral canari: Propietats de regadiu que han estat concentrades.
Muntanya: Predomini dels minifundis.

3.6.2 Aprofitament i usos del sòl.
El regadiu aprofita l’aigua del subsòl o bé la del mar dessalada. On la qualitat dels sòls és dolenta es construeixen artificialment (enarenados), si els sòls estan en pendent es construeixen els bancals (sorribas).
Plàtans, patates i tomàquets són els productes principals. Ja fa temps que es conrea en els hivernacles amb molt d’èxit els pebrots, les flors i els cogombres.. Actualment també es potencien productes tropicals com la papaia, el mango, la pinya i l’alvocat (aguacate).
Ramaderia escassa, caprina i ovina.

3.6.3 Característiques regionals
Relleu molt accidentat, volcànic amb sòls poc fèrtils.
Clima subtropical, temperatures suaus amb poques precipitacions i quant hi ha són torrencials.
Al litoral trobem l’agricultura de regadiu i destinada a l’exportació.
A l’interior trobem l’agricultura de secà i de regadiu també basada en el policultiu ¡ d’autoconsum. Aquesta última està desapareixent.

GEOGRAFIA 2n. BATX.

Leave a reply

Recordeu que l’altre dia a classe havíem parlat de la força de Coriollis. Us deixo uns links per a què pugueu veure els efectes d’aquesta força en una animació del “youtube” i la compareu amb els elements climàtics corresponents, comentats a classe.
Espero que us agradin i us facin pensar en el que havíem comentat.



VOCABULARI – 0 (2n. Batx)

Leave a reply

VOCABULARI TEMA 7: L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ

1. Alfonsins.- Grup de monàrquics liderats per Cánovas del Castillo, que van aconseguir implantar la Restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII. Els alfonsins durant la Restauració formen part del sistema de partits dinàstics. Se’ls coneix també com “canovistes “ i “conservadors”.

2. Anarquisme.- Ideologia política basada en:
i. La llibertat de l’individu
ii. La supressió (eliminació) de l’Estat
iii. Eliminació de la propietat privada
És un moviment polític molt heterogeni. A Espanya va tenir molt d’èxit, Catalunya i Andalusia foren les comunitats on més va arrelar. Al finals del XIX existien dues tendències:
a) La dels partidaris del terrorisme com a forma d’acabar amb l’Estat “opressor”-propaganda pel fet-.
b) La dels pacifistes (tendència majoritària) , anomenats “anarcosindicalistes”, admeten la lluita de classes , però no la participació en la política. Aquesta última tendència va donar lloc a la formació de la CNT. La vaga general és l’ instrument més important de la lluita obrera. Ángel Pestaña i Frederica Montseny van ser dos grans líders anarquistes, entre d’altres.
La CGT (Confederació General del Treball) i la CNT (Confederació Nacional del Treball) són en l’actualitat dos sindicats anarquistes.

3. Cacic.- Persona que exerceix un poder polític abusiu pel fet de controlar als electors d’un municipi. Els controla perquè disposa d’una “clientela” que els vota (als cacics) a canvi de favors. Els cacics tenen influència en l’Administració de l’Estat, són també poderosos econòmicament de manera que poden fer aquests favors. Si els favors no donen el resultat que ells esperen pressionen als electors amb amenaces i violència . A Espanya el caciquisme va estar molt unit a la monarquia parlamentària des d’Isabel II fins a la Segona República. El caciquisme serà molt criticat pels regeneracionistes.

4. Encasellament.- Pràctica característica del caciquisme. A Madrid es decideix quina persona “important” ha de sortir escollida per a representar a un districte electoral. Aquesta persona no té cap relació amb el districte en qüestió, ni abans ni després de ser escollit. Popularment es coneixien aquestes persones amb el nom de “cuneros”:candidat a Corts desconegut en el districte al que representa i patrocinat pel govern.

5. Moviment obrer.- Lluita dels treballadors per aconseguir millorar les seves condicions de vida. Per organitzar la lluita obrera apareixen els sindicats i els partits polítics obrers. La lluita obrera pot anar des de la simple petició als governs o als empresaris fins a la manifestació i la vaga general.

6. Oligarquia.- Minoria privilegiada que té el poder polític i excloent la resta de la població. L’oligarquia espanyola del XIX i el XX estava formada per la noblesa i l’alta burgesia financera i terratinent. Ambdues serien les protagonistes del caciquisme.

7. Tupinada.-Engany electoral que consisteix en introduir paperetes falses a l’urna o alterar-ne el compte. (Ve de tupina o tupí : olla d’una sola nansa: era el mateix recollir els vots de l’urna que d’una tupina preparada pel cacic local)

VOCABULARI HISTÒRIA – I (2n. Batx.)

Leave a reply

Kraussisme.- Filosofia o pensament ètic creat pel filòsof alemany Krauss. Es considera com un aprofundiment del pensament de la Il.lustració.

Giner de los Ríos.- Va introduir el Krausisme a Espanya i va estendre’s a través de la Institución Libre de Enseñanza , associació educativa que Giner va crear i que fomentava el laïcisme, l’art, la coeducació i els esports, entre d’altres, en l’ensenyament.

Nacionalisme.- Moviment polític que aspira a la conversió de la “nació” en estat. A Espanya, el nacionalisme ha estat un problema resolt malament o parcialment. A partir del 98 els nacionalismes perifèrics proposen una nova manera d’organitzar política i territorialment l’Estat i ho fa com una alternativa al centralisme liberal de la Restauració i dins del context regeneracionista del moment. Tant en la dictadura de Primo de Rivera com en la de Franco, els nacionalismes van ser durament reprimits.

Regionalisme.- Moviment que reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió (en política, en economia, en l’administració, et. Quan el regionalisme accentua la dimensió política basant-se en el principi de les nacionalitats (a cada nació, un estat) passa a ser definit com a nacionalisme.

Secularització.- Procés mitjançant el qual s’aconsegueix la total separació entre Església i Estat. A Espanya, el poder tradicional de l’Església ha estat molt fort i els partits republicans i obrers han considerat que la pressió exercida per l’Església explicava les condicions desfavorables de l’economia i de la societat espanyoles.

Renaixença.- Moviment essencialment cultural i literari, que sorgeix cap a 1830 a Catalunya. La idea bàsica del moviment és la del redescobriment de la cultura i la societat catalanes com un fet diferencial que cal potenciar.
Anticlericalisme.- Moviment ideològic que considera l’Església Catòlica la seva gran enemiga. Anticlericals van ser a Espanya, alguns liberals, els republicans i el moviment obrer. Veien l’Església Catòlica com suport de les classes altes. Durant la Segona República va tenir el seu moment més àlgid.

Nota: Aquest vocabulari juntament amb el del tema 7 entrarà en el control del dia 4 de febrer de 2010

Activitats de millora per a 1r. d’ESO (1ª Avaluació)

Leave a reply

Els alumnes que no van superar la primera avaluació han de fer les activitats que tot seguit indicare.
La data d’entrega és la del 18 de febrer, sense pròrroga.
Es pot entregar via correu electrònic a l’adreça que ja sabeu o bé entregar-ho en un dossier.
Si hi ha algun exercici que no enteneu em demaneu a les hores de classe, però s’han de fer tots. Consulteu el llibre i els apunt per resoldre les qüestions:

ACTIVITATS DE MILLORA

1.– Defineix:
Història
Mil.lenni
Lustre
Dècada
Any

2.– Què són les fonts històriques?. De quin tipus poden ser les fonts històriques segons el seu origen?.
Ara et posaré dos tipus de fonts i m’hauràs de dir de quin tipus és:
dama-delx1
titol-los-monumentos-historicos-del-peru1

3.– Sabem que els fets històrics són el resultat de múltiples causes, és a dir, són multicausals.. Explica quins tipus de causes provoquen fets històrics i posa un exemple de cada un.

4.– Ara treballaràs la numeració romana i el pas d’anys a segles i de segles a anys:
Ordena de més antic a més pròxim a nosaltres aquest segles anteriors al naixement de Crist:
• XVIII a C
• XV a C
• V a C
• II a C
• I a C

Tenint present tot el que acabem de llegir i observar ordena de més antic a més pròxim a nosaltres aquest segles posteriors al naixement de Crist:
• I d C
• III d C
• VII d C
• X d C
• XX d C
Passa els anys que t’indico a segles
1 28
785 99
104 528
1214 234
934 415

Escriu en números romans:
5 12 4 9 20 19 14 24 34 29 1500 949 333

5.– Digues quines són les etapes de la història i quin fet marca l’inici i el final de cada una d’elles.

6.–esquema-hominids

7.–un-eix-cronologic

8.–Defineix aquests conceptes i termes:

Aixovar funerari
Barata
Sedentari
Nòmada
Indústria lítica

9.– Explica què són els monuments megalítics en quina etapa de la prehistòria apareixen, els tipus més representatius i la funció que sembla ser que tenien. Ara posa en cada imatge tipus de monument megalític i en les pintures si pertanyen a l’escola francocantàbrica o a la llevantina.
art-prehistoric

10.- instrumental-prehistoric

Què és el procés d’hominització

LA UNIÓ EUROPEA (2n. Batx. Geog.)

Leave a reply

Us deixo les adreces de pàgines web força interessants sobre la Unió Europea, que us ajudaran a repassar tot allò que ja hem vist a l’aula.
Les adreces web van ser publicades el 6 de desembre de 2009 en el “País Semanal”
Berta

www.europa.eu
La informació és molt atractiva. Presenta uns quant europeus famosos i d’una manera molt senzilla va presentant temes com la geografia del continent europeu, la política, et.

www.ec.europa.eu
Podem fer càlculs a través de les eines que presenta la pàgina sobre la quantitat de carboni que produeix la forma de vida dels països desenvolupats, com són els de la Unió Europea(gairebé tots). És molt interessant el concurs de curtmetratges que s’ofereix sobre aquest tema que tant preocupa actualment.

www.eurochavales.es
Mireu aquest web és de la representació europea a Espanya. Expliquen moltes qüestions d’interès per vosaltres de cara a la selectivitat i, a banda, plantegen molts concursos, fors i una secció d’informació continuada.

Himne de la Unió Europea i senyera

COMENTARI DE MAPES HISTÒRICS (2n. Batx)

Leave a reply

Anàlisi i comentari de mapes històrics:

1.- Introducció: Es tracta de situar el mapa i comporta dues tasques a fer:
– Determinar la naturalesa i l’origen del mapa: Per indicar la naturalesa del mapa heu d’indicar quina classe de mapa és:polític, econòmic…(1), quin àmbit geogràfic comprèn (regional, nacional, mundial…) i si és una font primària o secundària.
– Contextualitzar el mapa: Indicar el moment històric que representa, és a dir situar-lo en el temps, incloent la data(normalment l’especifica el títol,però si no és així s’ha de posar).

2.- Comentari o explicació:És la part més important i comporta dues tasques:
– Explicar el tema del qual tracta el mapa: Començar fent referència al tema central, que també acostuma a ser el que ja ens indica el mateix títol, (el tema central és…).
– Distingir les zones reflectides en el mapa,les dades que aporta o descriure-les però fent referència al marc històric corresponent.

3.- Conclusió:
Valoració de la informació que ens aporta el mapa. No es tracta d’un judici personal, podem limitar-nos a dir, per exemple: podem comprovar, segons la informació que ens aporta el mapa, que els països amb règims autoritaris i els països amb règims democràtics en la dècada dels anys 30 del segle XX, et.

28 12 2009

_____________________________

(1) Els mapes històrics poden ser:
a) Polítics: Quan proporcionen informació sobre:
– Les fronteres dels estats i la seva evolució.
– Les conquestes territorials per guerres,annexion territorials degudes a tractats de pau, l’extensió dels imperis, els resultats electorals, etc.
b) Econòmics: Situen l’extensió d’un fet econòmic en la dimensió espacial i temporal: industrialització, rutes de comerç, vies de comunicació, etc.
c) Demogràfics: Recullen fenòmens relacionats amb la població. moviments migratoris, repoblacions, colonitzacions, etc.
d) Culturals: Fan referència a la distribució, el naixement i/o l’extensió d’un fet cultural, religiós, literari, artístic, etc.

La representació del temps en la història

Leave a reply

LA REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN HISTÒRIA

Podem representar el temps per mig d’un gràfic anomenat EIX CRONOLÒGIC O LÍNEA DEL TEMPS.

Com hem de dibuixar un eix cronològic?. Llegeix i observa:

1.—Decideixo quin període històric vull representar. Exemple: Representarem les etapes de la història de la Grècia antiga:

Expressat en anys Expressat en segles
Època arcaica: 800 aC al 490aC……………….. Segle IX aC al segle V aC
Època Clàssica 490 aC al 338aC……………….. Segle V aC al segle IV a C
Època Hel•lenística 338 aC al 30aC ………………. Segle IV aC al segle I aC

2.—Escollim la unitat de temps que volem utilitzar, poden ser tant anys com segles. Escollim segles.

3.—Decideixo l’escala que utilitzaré. Cada unitat de temps ha de tenir sempre la mateixa distància. No es pot representar un segle d’un centímetre i un altre d’un centímetre i mig. En l’exemple treballat aquí direm que a cada segle li correspondran dos centímetres.

4.—Si vull representar períodes molt llargs com per exemple des de la prehistòria fins a l’actualitat, els passos són els mateixos, però caldria utilitzar diferents escales en el mateix eix i aquest canvi d’escala s’indicaria amb un trencament de la línea o fris:

Gràfic extret d’Editorial Edebé

Petita explicació. Aquí tens l’enllaç a l’article