LA PESCA
4.- L’activitat pesquera.
El conceptes bàsics d’aquesta activitat són:

Aqüicultura: Tècnica de cultiu d’espècies aquàtiques vegetals i animals.
Calador: Lloc apropiat per a llançar-hi les xarxes de pesca.
Flota pesquera: Conjunt de vaixells utilitzats per a la pesca. Estan totalment condicionat per a aquesta funció.
Piscifactoria: Centre on es crien peixos. Existeixen diferents medis de cultiu: en piscines, estanys i gàbies flotants o submergides.

El sector pesquer constitueix una de les activitats més importants a Espanya. La flota pesquera espanyola és la quarta mundial i el consum intern de peix és molt elevat (més del doble que la mitjana consumida en països de la UE.).
La pesca comprèn i actua sobre un ampli sector econòmic perquè inclou des de la construcció dels vaixells de pesca fins als mercats, sense oblidar els sectors conserver,el d’instrumental propi utilitzat, el del gel i el sector dels transports.
La problemàtica a la que s’enfronta actualment el sector pesquer és:

L’actual i nova ordenació jurídica sobre el sector no ens permet afaenar en caladors que abans eren tradicionals
La flota pesquera espanyola és bastant antiquada.
Els caladors interns, a banda de què hi ha poca superfície de plataforma continental, han estat sobreexplotats i alguns contaminats.
Les zones espanyoles que viuen bàsicament de la pesca (alguns llocs de Galícia) estan sotmeses però, als problemes típics d’un monocultiu: poca demanda, quotes imposades per la UE. , encariment de combustibles, ets.

4.1. Caladors dels vaixells de pesca espanyols i regions pesqueres
L’activitat pesquera està organitzada al voltant de vuit regions:

Nor-oest.
Cantàbrica
Tramuntana
Llevantina
Sud-mediterrània
Sud-atlàntica
Balear
Canària

Actualment la distribució de la flota pesquera es pot reduir a uns determinats ports:

Regió del Nord-oest: És la més important. Els ports més importants són Vigo i A Coruña.
Regió Sud-atlàntica: Es practica una pesca amb tècniques molt artesanals característica de la pesca costanera o litoral . Actualment ha patit una forta restricció sobretot perquè Espanya no va renovar els acords pesquers amb el Marroc. Destaquen els ports de Huelva i Algesires.
Litoral mediterrani: La riquesa marina ha estat sobreexplotada i la costa està molt contaminada. Alguns peixos encara registren captures importants com la sardina, el rap… Predomina la pesca costanera o litoral.
Regió canària: El tancament del calador subsaharià ha convertit els ports canaris en base d’operacions per a la resta de la flota espanyola a l’Atlàntic sud.

CALADORS:
caladors-internacionals2
4.2 Política pesquera i comunitària

Els factors polítics que han incidit en l’activitat pesquera espanyola són:
a) III Conferència sobre el Dret del Mar (ONU, 1982) .- Aquesta Conferència va establir una nova ordenació jurídica per a l’explotació i ús dels mars, en concret es van ampliar les ZONES EXCLUSIVES ECONÒMIQUES (ZEE) fins a 200 milles. Aquesta nova ordenació va tenir com a conseqüència que Espanya desenvolupés el Plan Económico y Social Pesquero (1983), que proposava dos objectius importants: rendibilitzar al màxim els caladors nacionals i modernitzar la flota pesquera.
b) Adhesió d’Espanya a la UE (1986).- L’entrada d’Espanya a la UE va significar l’acceptació de noves normes sobre política pesquera. Aquestes noves normes constitueixen “La PPC” -POLÍTICA PESQUERA COMUNITÀRIA- Les més importants serien:

Característiques de les captures: grandària, atur biològic, límit en el volum i el temps de pesca.
Regulació de l’accés a les aigües i caladors de la UE: Espanya podia pescar tonyina sense límits però va haver de disminuir el nombre de vaixells que podien afaenar.
Regulació de l’accés als recursos externs a les aigües de la UE: Els acords de pesca d’Espanya amb altres països passen a ser gestionats per la UE.
Regulació dels mercats: preus, grandària, ajuts comunitaris, control de qualitat, períodes de veda, ets.
Intercanvis entre Espanya i la UE: Es van establir terminis per a la supressió de les tarifes duaneres.
La regulació pesquera de la UE. constitueix el que s’anomena “l’Europa Blava”: Canàries, Ceuta i Melilla no estan integrades el que ha suposat situacions molt conflictives.

A llarg termini l’entrada d’Espanya en l’ UE pel que fa a la política pesquera resulta positiva. Espanya rep de la UE subvencions que han estat invertides en la millora i modernització de la flota.
La producció pesquera.
Quan parlem de producció pesquera ens referima a: Quantitat, pes i valor de les captures. Al parlar de rendibilitat no ens hem d’oblidar de la mà d’obra utilitzada.
La rendibilitat de la Costa Cantàbrica és molt superior tant en tones de producció com en el valor de les captures a la costa mediterrània.
Pel que fa a la distribució i comercialització existeixen moltes desigualtats: el 40% correspon a peix fres, el 20% a peix congelat i un 16 % es destina a conserves, farines i olis.
Entre el pescador i el consumidor existeix una gran cadena d’intermediaris: armadors-port-llotja-exportador-majorista-transportista-pescater-consumidor. Us podeu imaginar la conseqüència immediata d’aquesta llarga llista d’intermediaris. Preus més elevats per els consumidors i per tant un excessiu marge de beneficis.
Exportem a Europa uns 0,3 milions de tones (congelats, conserve i sardina principalment). Però la balança comercial pesquera d’Espanya és deficitària i encara ha d’importar com a conseqüència d’elevadíssim consum un 0,8 milions de tones. Comprem a Islàndia, Tunis i Japó.