Hola a tota la nostra comunitat educativa lectora!
S’han acabat les vacances i tornem amb nous projectes de lectura.
D’entrada i sense més contemplacions el primer de tots:
“El Petit Príncep”
Iniciem aquest projecte de lectura amb la celebració a l’escola del Dia de les Llengües. Aquest ens hem fet aquestes preguntes:
- Qui va escriure el llibre El Petit Príncep?
- Amb quantes llengües el podem trobar publicat?
- DIBUIXA’M UN XAI… Aquestes foren les primeres paraules del Petit Príncep. A quantes llengües sabem traduir-les.
I aixó com aquell que res ens anem endinsant en l’univers del llibre i junts aprenem i compartim un llibre que forma part de l’experiència lectora d’una gran diversitat lingüística.
1. Comencem la nostra tasca lectora enllaçant amb el bloc de l’escola i compartint amb tots vosaltres les activitats del Dia de les Llengües:
2. Descobriu el nostre suro virtual. Us presentem les activitats de motivació lectora realitzades a la Biblioteca de l’escola els mesos de setembre i octubre.
3. Compartim amb tots vosaltres un suro virtual de la lectura dels capítols del llibre.
M’agradaria compartir amb vosaltres el resum de la lectura del Petit Princep: el plantejament, nus i el desenllaç.
Cap I: El protagonista del llibre quan tenia 6 anys va fer el seu primer dibuix. Va ensenyar el seu dibuix a les persones grans, i els hi va preguntar si els hi feia por el dibuix i van preguntar perquè els hauria de fer por un barret. Però el seu dibuix no era un barret, era una boa digerint un elefant. Així que va deixar de dibuixar i es va dedicar a ser pilot d’avió.
Cap II: Va tenir una avaria al desert fa 6 anys amb avió. La 1a nit la va passar a la sorra a mil milles de cap terra habitada. A trenc d’alba una veueta molt especial el va despertar, i li va dir:
-Si us plau…. dibuixa’m un be!
Era un jovenet que no semblava ni cansat, ni mort de gana. Li feia qualsevol pregunta i el jovenet li responia:
-Si us plau…. dibuixa’m un be!
Li va fer el dibuix de l’elefant dintre la boa i el jovenet va respondre, no vull un elefant dintre una boa. Li va dibuixar tres bens i cap li va servir. Fins que va dibuixar una caixa. Li va dir que el be estava dintre, i al jovenet li va semblar perfecte.
Cap III: El Petit Princep feia moltes preguntes i mai escoltava les de l’Antoine. El Petit Príncep venia d’un asteroide que s’anomenava B612. Era gran com una casa.
Gràcies per començar a compartir al bloc les feines de la biblioteca. A veure si ens comencem a animar…
Mariona
Comparteixo amb vosaltres el resum del capítol 14:
El cinquè planeta era el més petit de tots. Només hi cabien un fanal i un fanaler. El planeta del fanaler era molt estrany, els dies allà duraven un minut!
Al Petit Príncep aquest planeta li va agradar molt. Era l’únic que no li semblava ridícul. S’hi hagués volgut quedar a viure, però al planeta era tan petit que no hi havia lloc per a dues persones.
Bon resum. Curt i precís.
Mariona
M`agradaria ensenyar-vos els meus resums del Petit Príncep.
Resum del capitol I
Un nen de sis anys dibuixa una boa que es menja un elefant, els adults no l’entenen i li diuen que deixi de dibuixar. S’ha dedicat a pilotar avions i sap molt de geografia.
Resum capitol II
Un dia pilotant l’avió es va estrellar al desert del Sahara. Es va trobar un noi que li demanava que li dibuixés un xai perquè al seu planeta creixen uns arbres molt grans i com que és molt petit està amenaçat per manca d’espai.
Tasca superada amb èxit. Comparteix ben aviat els altres capítols. Estàs fent un bon treball a les sessions de biblioteca setmanal.
Mariona
L’aviador es va descuidar d’afegir la corretja i el murrió al xai que va dibuixar pel petit príncep. Es pregunta què ha passat al seu planeta, si el xai s’ha menjat la flor. El petit príncep tapa la flor cada vespre i vigila el xai.
Núria Rodas
Cap XIV: El cinquè planeta era el planeta que li va agradar més al Petit Princep. Hi habitava un fanaler que encenia un fanal i l’apagava cada minut. En aquell planeta cada 30 minuts passava un mes. Naturalment el Petit Princep no s’hi va quedar a viure per les 1.440 postes de sol cada 24h. El planeta cada cop girava més ràpid per això 30′ era 1 mes.
Curiosa història la del 5è capítol. Has llegit la visita del Petit Príncep a altres planetes com a tasca d’ampliació. Si ho fas els pots comentar al bloc.
Cap XXVII: L’Antoine pot tornar a casa i els seus companys s’alegren de veure’l. Ell està una mica tranquil perquè sap que el Petit Princep ha pogut tornar el seu planeta. Sap que ha tornat el seu planeta perquè al matí no n’ha trobat el cos.
M’agraderia mostrar-vos el meus capítols de el Petit Príncep.
Resum capítol XIV
El Petit Príncep va a un planeta on hi havia un fanal i un fanaler. Elfanaler cada minut encenia ia apagava el fanal i el Petit Príncep li va dir que cada vegada que volqués descansar caminés.
Resum capítol XXVII
El pilot d’avions va arribar al seu país, estava trist, sabia que el Petit Príncep estava al seu planeta.
Comparteixo amb vosaltres els capítols I,II i III:
Un aviador va tenir una averia al desert del Sahara, i un dia se li va acostar un jovente i li va preguntar si li podria dibuixar un be. Així és com va coneixer al Petit Príncep. Anava passant l’estona i anaven sortint les preguntes, una derrera a l’altre.
Però el Petit Príncep, només contemplava l’avió caigut del cel.
M’agradaria mosrar-vos el meu capítol III
Resum capítol III
El Petit Príncep no sabia que era un avió. Li va agradar molt el xai va dibuixar.
Ja he fet el resum del Petit Príncep us el passo:
CAPÍTOL 1: És un nen petit que es diu Antonie de Saint-Exupéry ell volia ser dibuixant i va dibuixar una boa (és una serp ) que s’havia menjat un elefant molt gros. El nen els hi va ensenyar el dibuix a unes persones grans i els hi va dir si feia molta por però li van dir que un barret no feia por. Després va dibuixar el mateix dibuix però es veia l’elefant a dins de la boa, els hi va ensenyar els grans i li van dir que deixés estar el dibuix que havia d’aprendre a fer més coses.
CAPÍTOL 2: Quan es va fer gran es va fer pilot d’avions i tot el dia anava amb avions, estava tot sol. Mentre anava volant pel desert una peça de l’avió va fallar i va baixar per veure si ho podia arreglar, feia tanta calor que va descansar una mica, quan es va despertar un noi l’estava dient si us plau dibuixa’m un be! De cop es va aixecar i va veure un jovenet que li anava dient que dibuixés un be, però va dir que no havia après mai a dibuixar però ell no parava d’insistir, el final li va dibuixar un be però va dir que no li agradava i en va dibuixar un altre, l’altre pensava que era molt lleig i va dibuixar un altre que era perfecte. Era una caixa on a dins hi havia un be petit, i així és com es van conèixer amb el Petit Príncep.
CAPÍTOL 3: Li va costar saber qui era i de quin planeta venia. El Petit Príncep li feia moltes preguntes, li va preguntar sobre el seu avió, li va preguntar que és això, perquè té ales i ell li va respondre que això era un avió, una cosa que vola. Encuriosit per l’avió li va dir perquè havia vingut aquí i ell li va respondre que el motor s’havia espatllat i va haver de baixar. També li va preguntar si la caixa que li havia dibuixat amb el be petit a dins hi cabria a casa seva perquè era molt petita.
CAPÍTOL 14: El Petit Príncep li va explicar el cinquè planeta que era molt petit i molt interessant. En to el planeta només h podia encabir-hi un fanal. El Petit Príncep li va explicar que no hi havien humans, ni vegetació, ni animals, ni humitat, era tot sec També li va explicar que un home feia tota la feina. quan encenia el fanal era com si neixés una nova estrella o una nova flor i quan apagava el fanal feia adormir l’estrella i la flor. El Petit Príncep
li anava explicant perquè a cada minut el fanaler encenia i apagava el fanal i ell deia que era perquè havia canviat la consigna i ara el sol anava més ràpid. Com que el Petit Príncep veia que era molt petit se’n va haver d’anar.
CAPÍTOL 27: Al final el noi va poder tornar al seu planeta. Ja fa sis anys que ha passat aquesta història i encara no ho ha explicat als seus companys.
Van estar molt contents quan el van veure, es pensaven que s’havia mort, però estava molt trist de tan cansament i de tants dies sense veure a la seva família i als seus companys. Malgrat tot cada nit guaita las estrelles i pensa on serà el Petit Príncep, què se n’haurà fet del be que li va dibuixar i si continua cuidant la flor… No ho sabrà mai.