No marxis, petita

El meu cor confia que estàs amb mi,
però perquè em sento tant sol, sento la teva veu

però per què no et puc veure
em diuen que tu jo no hi estàs,
però sé que no és veritat.

Encara que el teu cor ja no hi batega,

però al meu cor encara li fa mal quan escolta el teu nom
encara els teus ulls mai es tornaran a obrir,
els meus ulls sempre brillen per tu.

Recordo la teva cara, quan et vaig explicar,
que tu, molt aviat et marxaràs,

les llàgrimes es van voler escapar dels meus ulls,
però no ho permetre, havia d’estar fort, per tu

Sé que no vas voler marxar, sé que et va fer molt de mal
però a mi encara més, no vaig voler deixar la teva mà, però aquella era la
decisió del destí, recorda, petita, sempre estaràs amb mi.

Lily

Aquest article ha estat publicat en Categoria 2, General, Poesia en català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *