Daily Archives: 10 setembre 2012

COMENCEM A L’ESCOLA…

 Com a mare/pare no és fàcil assumir la tristesa o l’ansietat que presenta el nostre fill/ a davant de canvis, tant externs com interns.

 Un d’aquests canvis importants, és l’entrada a l’escola o el canvi de cicle escolar.

 

 

 Per què els infants mostren angoixa? Primer cal entendre que en aquesta curta edat la seva maduresa és totalment emocional – el que sento aquí i ara -.

Això vol dir que la manera d’entendre el món és totalment oposada a la de l’adult i, que per tant, caldrà tenir-ho en compte per posar-se en el mateix plànol – el dels sentiments i les emocions -, per poder-lo ajudar.

 Des de l’inici escolar (escola bressol, etapa infantil…), a casa notem que el nostre fill/a està més inquiet: plora més, dorm menys, demanda més atenció, està més irritable, poc comunicatiu…

Per interpretar aquestes actituds les podríem comparar als sentiments extrems que sentim nosaltres en canviar de feina, per exemple.

 Totes aquestes  conductes són símptomes d’estrès, que es defineix com un període de canvi, com una intensa experiència amb una gran càrrega emocional.

 Què podem fer nosaltres? Malgrat aquest estrès inicial que no podem evitar, sí que podem aconseguir que l’experiència sigui  viscuda amb menys intensitat i de millor manera.

 Principalment perquè racionalment sabem que és una qüestió temporal a la que ens adaptarem (infant i nosaltres, ja que és un canvi per a tothom!!)

Així doncs, cal també com adults, assumir primerament que aquell bebè, que fa poc temps va néixer i era totalment depenent, ara ja ha començat el camí cap a l’autonomia,  per créixer madurativament i fer-se “gran”.

Una vegada hem empassat aquest creixement, podem afrontar positivament l’entrada a l’escola:

          Caldrà informar a l’infant sobre els canvis que hi haurà. D’això se’n diu ANTICIPAR, es fa contínuament a l’aula. Penseu que us canvien de lloc de feina sense avisar-vos… No hagués estat més fàcil si us ho haguessin dit?

Podem presentar l’escola anant a veure-la abans, podem parlar al nostre fill/a dels altres infants que es trobarà, dels jocs i activitats que farà…

L’anticipació ajuda a controlar l’ansietat quan arriba el moment de canvi.

– Mostrar SINCERITAT en les explicacions que li fem en anticipar on anirà i/o per explicar-li quines activitats en farà.

 El fet d’eludir les explicacions només el perjudicaran. Per exemple, si s’ha de quedar al menjador o a fer una activitat extraescolar, és millor explicar-hi abans. Quan no ho fem, se senten traïts i manifesten por i ansietat perquè qui els havia de venir a buscar no ha vingut i no entenen perquè.

          Mostrar EMPATIA cap a allò que sent el nostre fill/a: escoltar, acollir i donar valor als  seus sentiments.

Així els oferim seguretat i autoestima.

Respondre de manera clara i sincera a les inquietuds dels nostres fills/es.

          Dedicar TEMPS als nostres fills. En aquesta curta edat a vegades no saben expressar oralment els seus neguits. Per això, seure’s  a jugar amb ells a plastilina o a pintar – igual que fa a l’escola  – pot ajudar-los a obrir-se emocionalment.

          Dir al nostre fill/a com ESTEM D’ORGULLOSOS perquè ha començat l’escola “de grans” i per com ha superat els canvis (podem recordar-li com va superar el canvi de bolquer o l’alimentació amb cullera….)

  I, afegir-li un bon bocí de paciència….

  El procés ha començat i és un creixement per a tots!

  Enhorabona i Benvinguts!!!