Daily Archives: 3 juny 2010

TDAH 1 – Xerrada a Santa Susanna

 images51

Anna Sibel Anguila

 

Què vol dir TDAH?

 Les sigles responen a Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat.

 És una alteració neurobiològica amb tres símptomes principals:

       Dèficit d’atenció: És la dificultat per mantenir l’atenció, es distreuen amb facilitat. a vegades pot quedar encobert. Sobretot hi ha moltes dificultats per “l’atenció sostinguda”, vol dir que no poden mantenir l’atenció per un període de temps. Com a molt, a vegades poden mantenir-lo uns 4min. seguits.

       Hiperactivitat: Activitat motriu i/o vocal excessiva i inapropiada, constant. Tenen dificultats de psicomotricitat fina (agafar un llapis, retallar…), però són infants molt àgils. Bioquímicament no poden estar quiets i asseguts, i això els fa mostrar una inquietud motriu freqüent.

       Impulsivitat: són intrèpids, no cabalen el risc, poden fer-se mal o fer-ne als altres sense ser conscients. Tenen impulsivitat física i mental, implica el moviment constant sense valorar els riscos i, un pensament molt ràpid que els fa passar d’un tema a un altre, sense ordre en les idees. Tenen incapacitat per esperar la gratificació. Poden inhibir-se dels estímuls irrellevants, i això fa que es bloquegin i es tanquin en si mateixos.

 

 

Com afecta a la població?

   El Diagnòstic es fa a partir dels 7 anys, aproximadament. Tot i que alguns símptomes o signes d’alerta són evidents molt abans.

   Prevalència: 3 – 7% de la població té TDAH

   60% dels casos també tenen Trastorns d’Aprenentatge

   80% base genètica del TDAH, això fa que la família sovint se senti culpable i representada en el fill/a.

   Adolescents amb TDAH – noten que prenen drogues es tranquil·litzen, no assumeixen el risc (relacions sexuals, addiccions, conducció…)

   Adults amb TDAH – el dèficit d’atenció és permanent. La hiperactivitat i la impulsivitat a vegades disminueix perquè s’aprenen estratègies per controlar-les o bé, es pren medicació.

 

Hi ha tipus de TDAH?

Hi ha subtipus quan:

          Predomina la Inatenció – passa desapercebut, té dificultats en algunes àrees, es mostren empàtics, es queda absort al seu món. – són els més difícils de detectar.

          Predomina la Hiperactivitat – manifesta molt moviment, parla en excès i sense sentit, té dificultats en algunes àrees.

 

 

Apareix amb altres Trastorns Associats

          Trastorns d’Aprenentatge – dificultats per assolir les àrees (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita, mecanismes…)

Ø        90% no produeixen rendiment escolar

Ø        90% rendeix per sota del nivell escolar

Ø        20% tenen dificultats en la lectura

Ø        60% tenen dificultats en l’escriptura

Ø        30% deixa l’escolaritat

          Trastorns Psicològics – tenen molta frustració personal, doncs no poden controlar els impulsos, tant físics com mentals. Apareix també l’ansietat (fòbia escolar, obsessió, impulsivitat…), la depressió…

          Trastorns de Conducta i de relació – no accepten perdre, es frustren amb facilitat, no tenen empatia, reaccionen de manera impulsiva sense pensar… Assoleixen un rol “estigmatitzat” que fomenten tenint una conducta poc adequada. Les dificultats de relació també es donen en la família, que viuen el procés amb ansietat i/o depressió.

 

Quins Tractaments hi ha?

El tractament multimodal és el més efectiu, que implica tres àmbits: psicològic, psicofarmacològic i pedagògic.

PSICOLÒGIC

          El psicòleg atèn l’infant i l’ajuda a descobrir i desenvolupar estratègies d’autocontrol de conductes i habilitats socials.

FARMACOLÒGIC

          El prescriu el psiquiatre.

          Medicació té efectes secundaris que el metge ha d’explicar. Alguns són la son o la pèrdua de gana. Normalment es donen complements vitamínics per pal·liar-ho.

          Hi ha medicació d’efecte immnediat i d’altre d’efecte retardat, depèn de l’infant es prescriu una o una altra.

          L’addicció no és dóna si està ben administrada, amb la dosi adequada.

          La medicació millora la qualitat de vida de l’infant, doncs pot fer coses que sense prendre-la no en podria. Això també reforça la seva autoestima.

PEDAGÒGIC

          Des de l’escola o gabinets privats de logopèdia i/o reforç escolar.

          S’ensenyen recursos per fer les tasques escolars.

          Atenció individualitzada.

          Recolçament a les famílies i a l’infant.

 

 

 

Quins són els signes d’alerta que ens faran sospitar?

          Inquietud constant

          Dificultats per acabar les activitats

          No segueixen les instruccions

          Nerviosisme amb facilitat

          Necessitat de fer el que demana de manera immediata

          Perden el material amb facilitat

          Fan malbé el material

          Canvien sovint d’activitat

          Dificultat per respectar el torn de paraula

          Imprevisibles

          Distracció, no escolten

          Poca cura personal (tan en el vestir com en la presentació de feines)

          Poden mostrar agressivitat amb els companys.

          Fan sorollets

          Responen de forma precipitada

 

 

I això és tot de moment, properament pujaré la segona part de la xerrada, del 2 de juny al Montagut i, que va tractar de “Com intervenir educativament” amb els infants amb TDAH.

 

Sònia Castillejo