Una visita al passat

UNA VISITA AL PASSAT

Estàvem treballant el nostre passat recent i ens van venir a visitar en Quim i la Núria, una parella d’avis molt simpàtics que ens van explicar com vivien en els seus temps. Tenen  uns 74 anys i ens van dir que anar a l’escola quan ells eren petits era un privilegi perquè no tothom que volia hi podia anar.

 

 

A l’escola només tenien un llibre i una llibreta per totes les assignatures i els nens de diferents edats estaven barrejats en una classe. Vam veure la llibreta del Quim quan tenia la nostra edat. Feia molt bona lletra, escrivia amb ploma i feia uns problemes que ens resultaven una mica estranys. Feien multiplicacions i divisions molt llargues.

Era tot molt diferent al que fem ara. Els nens i les nenes anaven a classes diferents.

En Quim ens deia que si es portaven malament els picaven amb el regle als dits, i quan treien molt bones notes els posaven una banda que els distingia.

 

La relació dels nens amb els grans era de molt respecte . Tractaven als pares i mestres de “vostè”.

A les cases hi vivia una família molt àmplia, avis, pares, fills, i fins i tot algun tiet.

Els nens col·laboraven en les tasques domèstiques anaven a buscar l’aigua a la font, el pa, la llet…

Podien jugar al carrer perquè no hi havia gaire trànsit. Jugaven a bales, a la xarranca, a fet i amagar, saltar a corda… No tenien gaires joguines, per tant se les havien de fabricar ells, per exemple, per jugar a pilota en feien servir una feta per ells amb draps apilotats.

Les joguines de l’època eren de porcellana , fusta, cartró…  i no n’hi havia de plàstic. Els Reis portaven poques joguines, per exemple: cavalls de cartró,  nines, cotxes metàl·lics que funcionaven donant-los corda…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Núria de petita, va estar uns anys a Utrera (Sevilla) li va agradar molt el so de les castanyoles i va aprendre a tocar-les, tota sola… i ho feia molt bé. Ens va fer una demostració que ens va agradar molt.

 

Ooooolé!

Com que no hi havia llum elèctrica a tot arreu, aprofitaven la llum del sol, es llevaven d’hora i anaven a dormir quan es feia fosc. La diferència era més gran entre el poble i la ciutat.

 


S’escalfaven amb el braser o a la llar de foc.

S’entretenien escoltant la ràdio.

Les neveres eren de gel, havien de carregar-se cada poc amb barres de gel.

Es rentava la roba a mà i a les ciutats van aparèixer les primeres rentadores.

 

No tothom tenia telèfon a casa, i per comunicar-se utilitzaven les cartes . Aquestes, tardaven en arribar al seu destí, així que quan tenien una urgència  utilitzaven el telegrama. Els telegrames  eren comunicacions curtes que es pagaven per paraules.

 

 

En Quim també ens va parlar de quan feia la mili al Sáhara. Mireu-lo

 

 

Per tancar la visita ens van oferir un berenar típic d’abans, pa amb oli i sucre. Mmmmm!

 

 

Moltes gràcies Quim i Núria!

 

Nenes i nens de 4t

 

 

 

 

 

Poesia encantada

El primer que em vaig preguntar quan em van dir el nom del taller va ser: què és la poesia encantada? I per què li han posat aquest nom? Però la intriga no va durar molta estona, perquè just quan vam arribar ens ho van explicar. La poesia encantada és un poema però amb música. Ara ja sabia per què li havien posat aquest nom.

Primer de tot, no cal dir-ho, ens havíem de presentar a la Mariona, que era la professora. Però no d’una manera formal, sinó d’una molt original, amb moviments, voltes i salts.

“Però aquí no va acabar la diversió,

davant de la classe, vam haver de gravar una cançó.

Per grups ens van posar,

i molt bé ens va quedar.

La cançó era un poema,

parlava d’un animal,

música li vam posar,

i al final un poema encantat ens va quedar”.

També ens van ensenyar un vídeo on homes i dones feien sorolls que sentim normalment, com el motor d’un cotxe, un timbre, el soroll de la granota, el de la pluja… Es diuen onomatopeies.

Després vam escoltar palíndroms, que són paraules o frases que es llegeixen igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta.

Va ser molt divertit i sorprenent. M’agradaria poder-ho fer un altre cop.

Sara, Mariona, Pere, Andrea i Pablo   6è A


Escoltar

El cavall
El conill

El gall
La tortuga


Hem fet el pessebre !

Els alumnes de 6è aquest trimestre hem fet un pessebre de fang. A la classe de plàstica ens van demanar que portessim figuretes i la Mercè, la professora de plàstica, va dir quina havíem de fer.

Ens va repartir una mica de fang i vam començar. Hi havia gent que li sortia molt bé, i una altra que necessitava ajuda.

De mica en mica vam anar acabant, i ens va dir que posessim el número de llista a sota.

Les vam deixar assecar. Dues setmanes després, les vam anar a posar al forn.

Laura C.

Al cap d’uns dies, els companys de sisè A van vestir les figures i els van posarcomplements. Una vegada acabades de guarnir les figuretes, vam anar a l’aula del sol i ens vàrem organitzar en grups per anar a buscar pedretes, uns altres sorra, i entre tots vàrem poder fer el pessebre.

Al final ens va quedar molt bé i tots vàrem estar molt orgullosos de la feina en grup.

Mireia F.

A la taula on estava destinat muntar el pessebre hi vam posar un paper marró molt gran. Després quatre nens amb una caixa de sabates tallada per la meitat, van fer la casa de Jesús, mentre que els altres anàvem posant terra per sobre del paper. Quan la terra va estar posada per tots els llocs, amb paper de plata, vam fer un riu que travessava tota la taula amb unes pedres al voltant.

Quan la casa de Jesús va estar acabada, la vam col·locar on calia i hi vam posar a Jesús i els seus pares dins.

Alba D.

El segon grup va començar a col·locar les figures: el caganer, Jesús, els àngels….Segons el personatge el posavem a un lloc determinat. Quan ho vam acabar, ens ho vam mirar bé, i vam pensar que tant d’esforç havia valgut la pena.

Irene D.

Cliqueu per veure la presentació

Cliqueu per veure la presentació

1r i 5è fan plàstica junts

ACTIVITAT PER A LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

El dia 18 de novembre per la tarda, a l’hora de plàstica, 1r i 5è curs es van reunir a la classe de 1rB. Cada nen va escollir una parella per fer-li de tutor. Mitja classe es va quedar a primer i l’altre meitat va pujar a la classe de 5è. Vam fer imants, collars i arrecades amb fang de colors.

Cada vegada que canviàvem de colors ens havíem de rentar les mans. Es podia posar purpurina, enganxines i boletes de colors diferents. Hi va haver moltes formes i colors diferents i va quedar molt bé.

Tot el que vam fer es va vendre a la Fira de Santa Llúcia i els diners es destinaran a una ONG.

A nosaltres ens va agradar molt fer els imans, els collars i les arrecades. I també fer de tutors! Ens agradaria tornar-ho a fer perquè va ser molt divertit.

Als nens de primer els va agradar molt i també els agradaria tornar-ho a fer.

 

 

Cristina R., Glòria S.  i Marta M. 5è A 

UNA TARDA SOLIDÀRIA

La fira de Santa Llúcia és una fira tradicional de Catalunya, una de les més antigues, data de l’any 1786. En aquesta fira es ven: figures per al pessebre, tió, molsa, vesc, decoració per l’arbre de Nadal…Últimament s’ha fet molt popular la figureta de“ el Caganer”, amb cares de personatges famosos.
El caganer és una figura del pessebre que només existeix a Catalunya.

Tradicionalment, la fira de Santa Llúcia era l’ únic lloc de Catalunya on s’ hi anaven a comprar les coses de Nadal.

Aquesta fira se celebra a Catalunya, a les ciutats, als pobles,(Barcelona,Sant Cugat,Sabadell)…

És molt coneguda la fira de Santa Llúcia de Barcelona situada al costat de la catedral. Aquesta fira és molt catalana. La celebrem perquè es considera l’inici de les festes nadalenques.

Santa Llúcia és la patrona de la vista i de les modistes i se celebra el dia 13 de desembre. Per això les fires de Santa Llúcia es posen per aquestes dates. És una fira molt coneguda i hi ha dites populars com per exemple:

” Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal”.

A l’escola la celebrem cada any. Els nens i nenes fem figuretes i objectes per vendre i els pares i les mares fan pastissos també per vendre’ls.

A mi m’ha semblat una tarda solidària i bonica, perquè els diners aconseguits els donàvem a una ONG que es diu AFNE. Aquesta ONG treballa per l’Àfrica i els diners s’han destinat  a Etiòpia.

M’ha agradat molt. Jo em vaig comprar quatre coses: un imant, una bola de neu, un llapis i una aranyeta.

En total em vaig gastar 5,50 euros.

M’ho vaig passar molt bé.

Mireia F, 5èB