Category Archives: Cicle mitjà

Una visita al passat

UNA VISITA AL PASSAT

Estàvem treballant el nostre passat recent i ens van venir a visitar en Quim i la Núria, una parella d’avis molt simpàtics que ens van explicar com vivien en els seus temps. Tenen  uns 74 anys i ens van dir que anar a l’escola quan ells eren petits era un privilegi perquè no tothom que volia hi podia anar.

 

 

A l’escola només tenien un llibre i una llibreta per totes les assignatures i els nens de diferents edats estaven barrejats en una classe. Vam veure la llibreta del Quim quan tenia la nostra edat. Feia molt bona lletra, escrivia amb ploma i feia uns problemes que ens resultaven una mica estranys. Feien multiplicacions i divisions molt llargues.

Era tot molt diferent al que fem ara. Els nens i les nenes anaven a classes diferents.

En Quim ens deia que si es portaven malament els picaven amb el regle als dits, i quan treien molt bones notes els posaven una banda que els distingia.

 

La relació dels nens amb els grans era de molt respecte . Tractaven als pares i mestres de “vostè”.

A les cases hi vivia una família molt àmplia, avis, pares, fills, i fins i tot algun tiet.

Els nens col·laboraven en les tasques domèstiques anaven a buscar l’aigua a la font, el pa, la llet…

Podien jugar al carrer perquè no hi havia gaire trànsit. Jugaven a bales, a la xarranca, a fet i amagar, saltar a corda… No tenien gaires joguines, per tant se les havien de fabricar ells, per exemple, per jugar a pilota en feien servir una feta per ells amb draps apilotats.

Les joguines de l’època eren de porcellana , fusta, cartró…  i no n’hi havia de plàstic. Els Reis portaven poques joguines, per exemple: cavalls de cartró,  nines, cotxes metàl·lics que funcionaven donant-los corda…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Núria de petita, va estar uns anys a Utrera (Sevilla) li va agradar molt el so de les castanyoles i va aprendre a tocar-les, tota sola… i ho feia molt bé. Ens va fer una demostració que ens va agradar molt.

 

Ooooolé!

Com que no hi havia llum elèctrica a tot arreu, aprofitaven la llum del sol, es llevaven d’hora i anaven a dormir quan es feia fosc. La diferència era més gran entre el poble i la ciutat.

 


S’escalfaven amb el braser o a la llar de foc.

S’entretenien escoltant la ràdio.

Les neveres eren de gel, havien de carregar-se cada poc amb barres de gel.

Es rentava la roba a mà i a les ciutats van aparèixer les primeres rentadores.

 

No tothom tenia telèfon a casa, i per comunicar-se utilitzaven les cartes . Aquestes, tardaven en arribar al seu destí, així que quan tenien una urgència  utilitzaven el telegrama. Els telegrames  eren comunicacions curtes que es pagaven per paraules.

 

 

En Quim també ens va parlar de quan feia la mili al Sáhara. Mireu-lo

 

 

Per tancar la visita ens van oferir un berenar típic d’abans, pa amb oli i sucre. Mmmmm!

 

 

Moltes gràcies Quim i Núria!

 

Nenes i nens de 4t