QUI SÓC i PER QUÈ ESCRIC? Sóc algú -una dona que escriu: aquesta frase ja insinua una única resposta per a la doble pregunta que encapçala aquest text. Evidentment, no sóc només això, però l’escriptura ha estat, és per a mi una activitat vertebradora. Tot i que  molt sovint se m’ha fet, des de fora, la pregunta “Per què escric?”, espontàniament a mi se m’ocorre més aviat de demanar-me per què no escric quan passo gaire temps sense fer-ho. Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena… Com el mirall on es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, la vivència fragmentària i sense forma. També, potser, com una segona memòria.