Sigueu tots benvinguts a aquest nou curs que ara comencem i també a aquest bloc, que serà una gran eina de treball, trobada, diversió i discussió per a tots els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat, de llatí de 4t d’Eso de l’Ies Jaume I de Salou i de tots els altres que hi vulguin participar. Aquesta és la pàgina principal, on penjarem informació variada que ens pugui interessar a tots. A dalt, teniu diferents pestanyes amb el nom del vostre curs, cliqueu i entreu-hi. Bon inici de curs a tothom!

Meritxell.

Qui encara continui pensant que això de les clàssiques no serveix per res, s’equivoca! Ara, gràcies al futbol i al Pep Guardiola, resulta que es pot guanyar fins i tot la Champions! M’estic pensant de fer un vídeo semblant i passar-vos-el abans dels exàmens! Sigui com sigui, visca el Barça, visca Catalunya i com no…VISCA ROMA![kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/D8rwawnmkTo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un any més, el mes de maig és el mes de Tàrraco Viva. El festival romà de Tarragona amb més de 300 actes per a tota la família. Si encara no hi has anat mai, ara és el moment de pensar-hi. A la pàgina web http://www.tarracoviva.com, trobaràs tota la informació. Afanya’t perquè hi ha actes que estan molt sol·licitats i necessiten d’invitació, com ara els ludi gladiatores. El festival se celebrarà del 18 al 31 de maig i donarà vida a tots els espais romans de la ciutat amb tot tipus de recreacions que et permetran acostar-te encara més al món romà.

Una necròpolis romana del s. III d.C., amb un mínim de vint cossos, ha estat descoberta en el marc de les obres d’ampliació del Mercat del Camp, a la confluència dels límits municipals de Tarragona, Reus i la Canonja. Les primeres hipòtesis apunten que les sepultures podrien correspondre a esclaus de la vil·la dels Antigons. Aquesta vil·la és la més important del Camp de Tarragona després de la vil·la dels Munts a Altafulla, llàstima que es destruís per a contsruir-hi una fàbrica. Els óssos trobats tenen artrosi i mostren un gran desgast en els articulacions, per això es creu que eren esclaus!

Si aquest Sant Jordi encara no saps quin llibre comprar-te o regalar, què et sembla un de clàssic? Segur que l’encertes: els clàssics mai passen de moda! Et presento l’última novetat de temàtica clàssica en català per aquest Sant Jordi 2009:

Basant-se en fets històrics reals, Maria Carme Roca novel·la l’apassionant vida de Luci Minici, un il·lustre patrici de la Barcino del segle II d. C. que, a banda de les seves gestes militars i polítiques, a l’any 129 va guanyar la cursa de quadrigues en la 227a olimpíada. Luci enceta el llibre amb la rememoració d’aquella victòria, un moment difícil perquè no pot evitar sentir un gran odi envers el seu esclau Teseu, amb qui tindrà més d’un enfrontament al llarg de la seva vida. L’èxit olímpic, sumat a una trajectòria militar impecable, farà que el protagonista obtingui el reconeixement directe de l’emperador Adrià, qui el convida, a ell i la seva esposa Fausta, a la vil·la Adriana, a Tibur, que és famosa per la seva bellesa i la fastuositat dels seus jardins. Adrià, però, vol conèixer l’auriga, el conductor de la quadriga, que li va proporcionar la victòria i, inevitablement, Teseu ha d’acompanyar Luci.

Aquestes últimes setmanes han sortit als quioscos dues col·leccions de llibres sobre Grècia i Roma. La primera és la Bernat Metge de clàssics llatins i grecs, la col·lecció més important en llengua catalana fins ara només a les biblioteques. La Bernat Metge fou fundada per Francesc Cambó, l’ insigne polític català de principis del s. XIX, per publicar els clàssics grecs i llatins en versió original i traducció catalana, incorporant introduccions, noticíes preliminars, notes i aparat crític del text clàssic i també amb la voluntat de crear generacions d’ humanistes a través del temps. Va començar a editar-se el 1922 i des de llavors han passat 85 anys, publicant fins avui 360 volums. La segona col·lecció és la traduccióen castellà de la biblioteca Osprey de Grècia i Roma. Es tracta de 40 llibres osbre les batalles més cèlebres de Grècia i Roma.

Més informació…

Bernat Metge

Osprey

Al portal Edu3.cat hi trobareu recursos audiovisuals sobre tots els temes que vulgueu. Avui us presentem un vídeo sobre la Romanització  a Catalunya, però en trobareu molts més, feu-hi un cop d’ull!

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/socials/5m2768.rm" width="352" height="288"/]

L’Ajuntament de Tarragona ha denunciat el robatori de les estàtues de Ròmul i Rem que el Govern italià va donar a Tarragona en 1970 i altres destrosses per valor de 16.000 euros al passeig arqueològic de la ciutat. Quan els tècnics municipals han obert aquest dissabte el passeig, han descobert els danys, que segons sembla serien fruit d’actes vandàlics entre el 31 de desembre i la matinada d’aquest dissabte. El cas ja està en mans de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.  El director del Museu d’Història de la Ciutat de Tarragona, Lluís Balart, ha afirmat avui que es plantejarà fer una rèplica de les escultures desaparegudes de Ròmul i Rem que estaven situades al passeig arqueològic si no es troben. El que ens faltava… qui les pot tenir? Algú s’atreveix a fer alguna hipòtesi?

L’empresa d’arqueologia Cota 64 ha localitzat restes pertanyents a diferents èpoques, en el curs d’una excavació realitzada al carrer Mallorca, al costat de la Plaça de Toros, per encàrrec de la Diputació, resultat de la reforma del cós. La majoria de les estructures corresponen al període de Tarraco.
Entre les restes de major interès, destaquen dues parets de l’habitació d’una casa dels primers anys del segle I dC, un forn de per forjar ferro de la mateixa època, i cents de restes d’ostres que vindrien a confirmar que Tarraco va ser una ciutat de primer ordre a la producció d’aquest mol·lusc.
L’arqueòleg Albert Vilaseca va destacar que els colors que s’han conservat a la casa són el vermell pompeià, en la part superior, i plafons blava turquesa en la inferior, a tall de sòcols. «Es tracta d’una pintura d’inicis del segle I dC, quan es va produir el canvi d’era».
La hipòtesi sobre la qual treballa Vilaseca apunta que la casa va ser abandonada cap al segle II, i entre el V i el VI la zona va ser ocupada de nou, també com a espai d’hàbitat.