Un any més, des de ja en fa deu, Tarragona realitza les jornades de divulgació històrica de Tàrraco Viva. Hi ha moltes activtats a fer. Us enllaço amb la seva pàgina web per tal que us en pogueu informar ( http://tarracoviva.com ). Aneu-hi si més no a donar un tomb, paga la pena!!! Us semblarà per uns moments que hagueu retrocedit 2000 anys.
Aquest llibre narra la història de seixanta paraules, ben vives, d’ús corrent i d’origen potser del tot inesperat. Que “salari” era la part de sal (llatí salis) que pertocava a un legionari ? que “àtom” ve del grec ?????, resulta tan obvi per als de clàssiques com novedós per al públic en general. Si ho entomem des del punt de l’etimologia, a hores d’ara penso que poca cosa podem fer —ni per la força ni per mitjans de seducció— per a resituar els coneixements i els estudis clàssics a una ombra del que hi ha per Europa, com Alemanya o Itàlia: contra l’analfabetisme (que es podria qualificar d’obsessiu per part d’alguns representants culturals i/o educatius) d’aquesta banda dels Pirineus ja fa decennis que ens esforcem debades.
Una primera observació. Els mots escollits i comentats són majoritàriament de l’àmbit cientificotècnic (o més o menys afins a aquest àmbit): alcohol, alzheimer, antàrtida, àtom, avió, cadàver, càlcul, cibernauta, científic, cirurgia, clima, cosmos, dinosaure… No es parla per exemple de metàfora, gramàtica, estètica, política, etc. que potser queden una mica lluny del context vital de l’autor. Però tant fa. L’esforç, l’amenitat i la quantitat de dades que aporta el llibre no són per menys. Amb tot sí que em sembla que caldria revisar alguns ètims grecs (d’altres estan molt ben tractats, com sarkophagos, cf. p. 20; kyberná?, cf. p. 56 i un llarg etcètera; i fins i tot el parentiu entre scio i scindo, p. 59) perquè potser la lingüística comparada no és el seu fort, ni la història de les llengües (cf. p. 75, però també pp. 146-7). Per exemple, el grec kardía (que també volia dir “estómac”) no va donar lloc al llatí cor (ibid.), caldria matisar potser que aster (p. 73) és un hel·lenisme adoptat pel llatí (pace Gaffiot) o segurament sigui un error de copista dinós per deinós (p. 81) o a la p. 63 confondre amb lletra lligada kheir i khein, mà. En grec khílioi (no khíloi, p. 96) vol dir “mil”. (És lloable, però, veure com Xavier Duran s’havia informat i havia fet consultes sobre l’anglès al·lusiu de Joyce, cf. pp. 150-151.)
En més d’una ocasió el llibre sembla demostrar com es donen la mà la literatura i la ciència (p. 72, 149 ss.), l’etimologia i la ciència… fins i tot com ha evolucionat la història mateixa de la concepció de ciència (p. 59 ss.) que invita a reflexionar per exemple en el treball en equip (p. 61). En altres ocasions (penso ara en la història de beer, p. 54) assistim a una bella exposició de química pràctica o a una genial exposició de la història de la ciència (per exemple en “big bang”). Què hi afegiré? Doncs que de tant en tant s’abelleix, amb gust i habilitat, referint-se ja sigui a textos de medicina egípcia o al cant VI de la Ilíada (Quimera) o a altres usos homèrics (p. ex. kósmos, p. 78): reconfortant o, si voleu, un autèntic repte d’equilibris i associacions d’idees. Per exemple a ningú més no se li hauria acudit de començar parlant del corpus hermeticum (p. 103) i derivar cap a l’inventor de les conserves envasades “hermèticament”. En tot cas, no li manca habilitat per a presentar-nos notícies, no ja de les Etimologies de sant Isidor (veladament en el cas de cadaver, p. 41), sinó del Diccionari Fabra (sobre els inicis del mot “semàfor”, p. 164) o tretes del Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines (com és el cas d’assassí, cf. DECLC, vol. I, p. 456.5): qui llegeixi el llibre d’en Duran segur que aprèn moltes, moltes coses. Us el recomano, val la pena.
“L’atzar” ha estat la causa de la descoberta d’un aqüeducte romà sota el pont medieval de les Caixes, a Constantí, tal com ha explicat l’arqueòleg Anton Remolà. L’esfondrament arran d’unes pluges ha permès observar la part d’un aqüeducte romà, possiblement privat, que agafava aigua del Francolí i la distribuïa pels camps de la planúria fins a Tàrraco i, hipotèticament, abastia els banys de la vil·la romana de Centelles. Les restes obliguen a aturar les obres del corredor del Mediterrani.
“És una troballa excepcional, tant des del punt de vista científic com patrimonial”, segons Remolà. La major part de la meitat inferior del pont actual correspon a època romana, incloent la caixa revestida i la continuïtat de la canalització cap a l’est, per sota del terraplè medieval. A més, destaca la comparació de l’aqüeducte descobert amb el de les Ferreres de Tarragona, conegut com el Pont del Diable. Tal com ha explicat Remolà, la nova troballa compta amb una canalització de dos metres, mentre que el de les Ferreres té una amplada de 60 centímetres.
Per altra banda, segons els primers estudis arqueològics, la diversitat de paraments de les restes romanes “podria indicar la hipotètica existència d’un arc a l’extrem septentrional del pont, per on podria haver passat la via romana”, és a dir, la via que en època romana portava des de Tarraco a Lleida i a Saragossa. Però les reformes posteriors “fan difícil, per ara, determinar aquestes qüestions”, ha afegit Remolà.
Paral·lelament als treballs d’excavació i documentació que s’estan realitzant, s’ha iniciat el procés de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.
A més , l’Ajuntament de Constantí està redactant un avantprojecte del pla director que ha d’establir les línies d’actuació tant del pont com de la resta d’elements patrimonials vertebrats al voltant a la sèquia dels Molins. Aquest pla director servirà per refer el projecte del corredor del Mediterrani, que s’ha hagut d’aturar amb la nova descoberta, ja que passaria massa a prop de les restes arqueològiques.
Consulta aquest dossier, per saber més informació:
http://www.constanti.es/pdf/PontCaixes08.pdf
Us presento un nou material que he elaborat durant un curs que he realitzat en els últims mesos. Podríem dir que el poso a les vostres mans perquè en feu ús i així el posem en pràctica. Amb aquest exercici virtual podreu saber més coses sobre el món grec, la cultura clàssica en general, aprendre l’alfabet grec, etc…
http://clic.edu365.cat/qv_viewer/quaderns/mblay2/troiarealitatoficcio/
Benvingut/da a XTECBlocs. Des d’ara el meu bloc forma part dels blocs de l’xtec i per això ha canviat la seva url. A partir d’ara el bloc roma-amor tindrà la següent adreça:
Estris d’escriptura, I dc.
Si no hi heu estat mai, us recomano que aquest proper cap de setmana ( del 18 al 20 de maig ) aneu a alguna de les múltiples activitats que organitza Tàrraco Viva. Us penjo el programa i em permeto recomanar-vos la lluita de gladiadors que es realitza a l’amfiteatre romà. Ja ho sabeu!
Ja falta poc per la selectivitat per això us penjo el currículum amb el temari que surt i també us enllaço al Posa’t a prova, una pàgina web perquè pogueu practicar. També està molt bé la pàgina de’n Sebastià Giralt: labirynthus. Aneu a Google i escriviu laberint, si no clica aquí.
