Per Tots Sants: castanyes o carabasses?

La majoria de pobles dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres celebren aquests primers dies de novembre una festa dedicada als difunts. Celebren també la  tardor, el final de l’estiu i el temps que falta fins l’hivern, aquell temps en què la Natura està morta o adormida i Persèfone està a l’Hades.Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor i de les collites de l’estiu, s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres…També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent! Encara avui perviuen costums relacionats amb el foc i les ànimes (encendre espelmes, carbasses de Halloween amb llum dintre, processons d’infants amb fanalets…) i amb els antics àpats funeraris: un dels costums més característics és la Castanyada, se celebra vora del foc amb castanyes torrades, panellets i fruita confitada. En aquesta època de l’any, el rebost és ple de conserves, confitures, elaborades amb la fruita recollida a l’estiu; també ja s’han arreplegat les ametlles… Els romans celebraven les festes en honor de Pomona, la deessa dels arbres fruiters.

Després de conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La seva festa principal era el Samain, que vol dir “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc el darrer dia d’octubre al primer de novembre, que era per a ells el primer de l’any. La festa, la més alegre de l’any, consistia en una assemblea en què es discutien problemes polítics, econòmics i religiosos i feien un àpat abundós amb força vi. Aquest dia vagaregen les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes. La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És l’origen del Halloween (que significa “vigília del Dia de Tots Sants”) i de la tradició de les carbasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que les posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

L’Església cristiana, declarada religió oficial de l’Imperi romà per l’emperador Constantí el 313, que s’oposava a aquests costums romans i celtes imposa una festa cristiana i l’any 607 s’estableix la Festa de Tots Sants el primer dia de novembre i uns cents anys després, comença a celebrar-se la Commemoració dels Fidels Difunts el dia 2 de novembre.

Sigui el que sigui el que celebrem,  la Castanyada o el Hallowen, la por a la mort i als morts continua essent patrimoni de l’ésser humà. Sense saber-ho tenim por de les mateixes coses que els romans:  històries de l’home llop, dels fantasmes, dels lemurs que vaguen per la terra aquests dies, de velles que es trasnformen en monstres, de bruixes i vampirs que entraven a les cases per menjar-se els cadàvers…. Molt antigues supersticions… Ja veieu, què faria Hollywood sense les històries dels romans? Això sí, vigileu aquests dies en què els morts vaguen per la terra, deixeu-los descansar en pau ( Requiesce In Pace ) i aplaqueu la seva ira amb ofrenes a les tombes.

 

el_hombre_lobo1cronosmuerte pomona1

 

Viu l’estiu, a Centcelles

centcelles

Centcelles i la dansa: 4 de juliol. Activitat de reconstrucció històrica centrada en les qüestions relacionades amb les tasques d’explotació agrícola d’una gran vil·la, com fou Centcelles. L’espectacle de dansa, amb quatre coreografies que alternen dansa clàssica i contemporània, fa referència a les quatre estacions representades en el fris intermedi del mosaic.

Centcelles i la literatura: 18 de juliol. L’apropament de la vida d’un personatge de l’aristocràcia en una vil·la en la tardoantiguitat a través de la lectura d’una selecció de textos de Símaco.

Centcelles i el cinema: 1 d’agost. Sessió dedicada al context polític, social i econòmic de la vil·la de Centcelles, en la qual l’activitat de reconstrucció històrica versa sobre els conflictes de poder en la tardoantiguitat, des de les lluites entre Maxenci i Constantí, fins a l’episodi de l’usurpador Magnenci i l’assassinat de Constant, fill de Constantí el Gran, de qui algunes interpretacions han situat el seu mausoleu a Centcelles. Es complementa amb la projecció de la pel·lícula Constantino el Grande.

Centcelles i la música: 22 d’agost.L’activitat de reconstrucció històrica es centra en mostrar la conversió de la poderosa aristocràcia al cristianisme i la seva relació amb els poders emergents de l’església de Tàrraco. Complementat amb un concert coral entorn a la música religiosa, lligat amb els temes representats en la banda intermèdia del mosaic de la cúpula.

Reportatge sobre Empúries

Avui a les 22:10 TV3 emetrà un reportatge especial titolat Empúries, l’ànima de Catalunya, de 42 minuts de durada que té com a referent el centenari de les excavacions. Explica com els polítics i els arqueològs noucentistes veien en els ibers, grecs i romans les anelles de l’ànima catalana.

Vols veure el reporatge:

http://www.tv3.cat/videos/709089

Informació sobre Empúries:

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/historie/emporion0.htm

Exposició al MNAT

EXPOSICIÓ Apel·les Fenosa i l’antiguitat clàssica

Del 18 de setembre al 2 de novembre al Museu Arqueològic de Tarragona

Apel·les Fenosa va ser un apassionat pel món clàssic, un escultor de profundes arrels culturals mediterrànies, un gran lector d’autors de l’antiguitat –entre d’altres Homer i Ovidi– i un gran admirador de l’art de Grècia i d’Egipte. La Fundació Apel·les Fenosa i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona –del que va ser visitant continuat– presenten aquesta exposició en la que, a través de les seves escultures, dibuixos, aquarel·les i fotografies, s’estableix una estreta relació amb les peces procedents de la ciutat romana de Tàrraco que, com altres, li van servir de referent.