Genís Ramírez-Ilerda

Ivan Millán-Emerita Augusta

Daniela Yborra-Sagunt

Àlex Molinero-Empúries

Àlex Hernàndez- Saragossa

Judit Medina-Caldes de Montbui

Tots els enamorats de l’antiga Roma que alguna vegada han somniat a viatjar en el temps i passejar per la Roma tal com era en l’antigüitat estem de sort. Cliqueu aquesta adreça i  comproveu-ho!

 http://earth.google.com/rome/index.html

Els alumnes de 1r de BAT de llatí estan llegint un llibre titolat Narracions de mites clàssics, de Margarida Capella. A  propòsit de la lectura d’aquest llibre que cada divendres realitzem a classe, hem començat aquest mes d’octubre un concurs sobre mites. Es tracta d’endevinar a quin mite fa refrència el quadre que presentem cada setmana. De moment, el concurs només és per a 1r de BAT, tot i així esteu convidats a fer-hi un cop d’ull i a expressar els vostres comentaris. Aneu a l’última pestanya del menú superior anomenada “Enigmite”.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/hjgSVxOLqlk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Sigueu tots benvinguts a aquest nou curs que ara comencem i també a aquest bloc, que serà una gran eina de treball, trobada, diversió i discussió per a tots els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat, de llatí de 4t d’Eso i de Cultura Clàssica de 3r de l’Ies de Constantí. Aquesta és la pàgina principal, on penjarem informació variada que ens pugui interessar a tots. A dalt, tens diferents pestanyes amb el nom del teu curs, clica i entra-hi. Bon inici de curs a tots!

Meritxell.

Un any més, des de ja en fa deu, Tarragona realitza les jornades de divulgació històrica de Tàrraco Viva. Hi ha moltes activtats a fer. Us enllaço amb la seva pàgina web per tal que us en pogueu informar ( http://tarracoviva.com ). Aneu-hi si més no a donar un tomb, paga la pena!!! Us semblarà per uns moments que hagueu retrocedit 2000 anys.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/1INBHjeiJMs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest llibre narra la història de seixanta paraules, ben vives, d’ús corrent i d’origen potser del tot inesperat. Que “salari” era la part de sal (llatí salis) que pertocava a un legionari ? que “àtom” ve del grec ?????, resulta tan obvi per als de clàssiques com novedós per al públic en general. Si ho entomem des del punt de l’etimologia, a hores d’ara penso que poca cosa podem fer —ni per la força ni per mitjans de seducció— per a resituar els coneixements i els estudis clàssics a una ombra del que hi ha per Europa, com Alemanya o Itàlia: contra l’analfabetisme (que es podria qualificar d’obsessiu per part d’alguns representants culturals i/o educatius) d’aquesta banda dels Pirineus ja fa decennis que ens esforcem debades.

Una primera observació. Els mots escollits i comentats són majoritàriament de l’àmbit cientificotècnic (o més o menys afins a aquest àmbit): alcohol, alzheimer, antàrtida, àtom, avió, cadàver, càlcul, cibernauta, científic, cirurgia, clima, cosmos, dinosaure… No es parla per exemple de metàfora, gramàtica, estètica, política, etc. que potser queden una mica lluny del context vital de l’autor. Però tant fa. L’esforç, l’amenitat i la quantitat de dades que aporta el llibre no són per menys. Amb tot sí que em sembla que caldria revisar alguns ètims grecs (d’altres estan molt ben tractats, com sarkophagos, cf. p. 20; kyberná?, cf. p. 56 i un llarg etcètera; i fins i tot el parentiu entre scio i scindo, p. 59) perquè potser la lingüística comparada no és el seu fort, ni la història de les llengües (cf. p. 75, però també pp. 146-7). Per exemple, el grec kardía (que també volia dir “estómac”) no va donar lloc al llatí cor (ibid.), caldria matisar potser que aster (p. 73) és un hel·lenisme adoptat pel llatí (pace Gaffiot) o segurament sigui un error de copista dinós per deinós (p. 81) o a la p. 63 confondre amb lletra lligada kheir i khein, mà. En grec khílioi (no khíloi, p. 96) vol dir “mil”. (És lloable, però, veure com Xavier Duran s’havia informat i havia fet consultes sobre l’anglès al·lusiu de Joyce, cf. pp. 150-151.)

En més d’una ocasió el llibre sembla demostrar com es donen la mà la literatura i la ciència (p. 72, 149 ss.), l’etimologia i la ciència… fins i tot com ha evolucionat la història mateixa de la concepció de ciència (p. 59 ss.) que invita a reflexionar per exemple en el treball en equip (p. 61). En altres ocasions (penso ara en la història de beer, p. 54) assistim a una bella exposició de química pràctica o a una genial exposició de la història de la ciència (per exemple en “big bang”). Què hi afegiré? Doncs que de tant en tant s’abelleix, amb gust i habilitat, referint-se ja sigui a textos de medicina egípcia o al cant VI de la Ilíada (Quimera) o a altres usos homèrics (p. ex. kósmos, p. 78): reconfortant o, si voleu, un autèntic repte d’equilibris i associacions d’idees. Per exemple a ningú més no se li hauria acudit de començar parlant del corpus hermeticum (p. 103) i derivar cap a l’inventor de les conserves envasades “hermèticament”. En tot cas, no li manca habilitat per a presentar-nos notícies, no ja de les Etimologies de sant Isidor (veladament en el cas de cadaver, p. 41), sinó del Diccionari Fabra (sobre els inicis del mot “semàfor”, p. 164) o tretes del Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines (com és el cas d’assassí, cf. DECLC, vol. I, p. 456.5): qui llegeixi el llibre d’en Duran segur que aprèn moltes, moltes coses. Us el recomano, val la pena.