Nadal… a la romana!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/D5ONtCZUhZ0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

És una de les nadales més clàssiques… i en llatí! la tasca d’avui consistirà en la traducció del text. Qui s’atreveix a fer-ne una versió? Aquí teniu el text en llatí.Adeste fideles

Adeste, fideles, leti triumfantes
venite, venite in Bethleem.
Natum videte Regem Angelorum

Venite, adoremus
venite, adoremus
venite, adoremus Dominum.

En grege relicto, humiles ad cunas
vocati pastores approperant
et nos ovanti gradu festinemus

Venite, adoremus
venite, adoremus

venite, adoremus Dominum.

Eterni Parentis splendorem eternum
velatum sub carne videbimus:
Deum infantem, pannis involutum.

Venite, adoremus
venite, adoremus
venite, adoremus Dominum.

Pro nobis egenum et feno cubantem,
piis foveamus amplexibus.
Sic nos amantem, ¿quis non redamaret?

Venite, adoremus
venite, adoremus
venite, adoremus Dominum.

LÈXIC:

Nadal a Grècia!

Grècia és un país de religió ortodoxa i com a tal celebren el Nadal durant 12 dies, des del 24 fins al dia de Reis. A Grècia no és típic fer l’arbre de Nadal, sinó un vaixell que es decora amb moltes llums i que també s pot penjar a l’arbre. . Els nens van per les cases a cantar nadales (calendar) i són obsequiats amb unes galetes dolces: les kourabiedes o melomakarona, que avui podreu tastar a classe! Aquí teniu la recepta per si us voleu atrevir a fer-les a casa. Per obrir els seus regals els nens han d’esperar fins al dia 1, al seu are Noel, que es diu San Basil.

El dia 25 totes les famílies gregues es reuneixen al voltant de la taula i mengen galopoula ( gall d’indi farcit) i altres menges suculentes. També se celebra molt el cap d’any i l’epifania: el dia de Reis. Si vols saber, com es diu”Bon Nadal” en grec, clica aquí.

Finalment aquí et dexio una felcitació:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oNaDjou2EAs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Avui s’estrena AGORA

Avui s’estrena “AGORA” la nova pel·lícula d’Alejandro Amenábar que tracta sobre la figura d’Hipàcia, una filòsofa romana neoplàtonica. L’acció se situa a l’Alexandria de finals de l’Imperi Romà. Àgora és la pel·lícula espanyola més cara de la història amb un pressupost de 50.000 d’euros i la primera d’Amenábar de gènere històric, després d’èxits com “Los otros”, “Mar adentro” o “Tesis”. Us adjunto uns quants enllaços sobre la figura d’aquesta dona fascinant:

especial Diari escola sobre Hipàcia

pàgina oficial de la pel·lícula

-algunes novel·les sobre aquesta figura: Hipatia de Alejandría de Maria Dzielska i  Hipatia de Clelia Martínez,

Activitats de tardor al MNAT

logopedra
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona organitza diferents activitats al voltant de l’exposició “Tàrraco, Pedra a pedra”. Un itinerari per lespedreres de Tàrraco, tallers al voltant de la visita i un club de lectura. Paral·lelament s’organitza un seminari de cinema i història “Pedres a l’Antigüitat” del 13 al 27 d’octubre. Tens més informació a http://www.mnat.es/.

mi vida en ruinas…

Aquesta passada primavera s’estrenà als cinemes “Mi vida en ruinas”, dels productors de “Mi gran boda griega” i “Mamma Mia”. Nia Vardalos és una professora d’història grega que arriba a Grècia recent divorciada i sense feina. La precarietat laboral la porta a acceptar una feina de guia turística i aquí és on comença el seu particular viatge per Grècia, que li promet aventures, frustracions, alegries i també alguna sorpresa… Una comèdia simple i plena de tòpics i esterotips, però que ha aconseguit el permís del govern grec per grabar a l’Acropolis! Gaudiu de les imatges i bon viatge!

inici de curs 2009-2010

Sigueu tots benvinguts a aquest nou curs que ara comencem i també a aquest bloc, que serà una gran eina de treball, trobada, diversió i discussió per a tots els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat, de llatí de 4t d’Eso de l’Ies Jaume I de Salou i de tots els altres que hi vulguin participar. Aquesta és la pàgina principal, on penjarem informació variada que ens pugui interessar a tots. A dalt, teniu diferents pestanyes amb el nom del vostre curs, cliqueu i entreu-hi. Bon inici de curs a tothom!

Meritxell.

Viu l’estiu, a Centcelles

centcelles

Centcelles i la dansa: 4 de juliol. Activitat de reconstrucció històrica centrada en les qüestions relacionades amb les tasques d’explotació agrícola d’una gran vil·la, com fou Centcelles. L’espectacle de dansa, amb quatre coreografies que alternen dansa clàssica i contemporània, fa referència a les quatre estacions representades en el fris intermedi del mosaic.

Centcelles i la literatura: 18 de juliol. L’apropament de la vida d’un personatge de l’aristocràcia en una vil·la en la tardoantiguitat a través de la lectura d’una selecció de textos de Símaco.

Centcelles i el cinema: 1 d’agost. Sessió dedicada al context polític, social i econòmic de la vil·la de Centcelles, en la qual l’activitat de reconstrucció històrica versa sobre els conflictes de poder en la tardoantiguitat, des de les lluites entre Maxenci i Constantí, fins a l’episodi de l’usurpador Magnenci i l’assassinat de Constant, fill de Constantí el Gran, de qui algunes interpretacions han situat el seu mausoleu a Centcelles. Es complementa amb la projecció de la pel·lícula Constantino el Grande.

Centcelles i la música: 22 d’agost.L’activitat de reconstrucció històrica es centra en mostrar la conversió de la poderosa aristocràcia al cristianisme i la seva relació amb els poders emergents de l’església de Tàrraco. Complementat amb un concert coral entorn a la música religiosa, lligat amb els temes representats en la banda intermèdia del mosaic de la cúpula.

Tarraco pedra a pedra

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) acull del 10 de juny al 22 de novembre l’exposición “Tarraco pedra a pedra”, que reuneix més de cent peces de pedra, moltes  inèdites, procedents de l’ antigua ciutat romana de Tàrraco i del su territori.

Entre les peces més destacades trobem un carreu  un penis esculpit, del s. I y III d.C.; el frontal d’ un ‘pulvinus’ del s. I-II d.C.; un fragment de seientdel teatre de Tàrraco del siglo I d.C.; o un capitel l corinti del s. II y I a.C. També s’exposa un tors d’una escultura amb la representación del déu Bacus, una làpida funerària de L. Popilius Prunicus, procedent de l’ amfiteatre i un retrat pòstumo de Tiberi.

Si vols conèixer les activitats paral·leles a l’exposició, clica aquí.

Els gladiadors de’n Pep

Qui encara continui pensant que això de les clàssiques no serveix per res, s’equivoca! Ara, gràcies al futbol i al Pep Guardiola, resulta que es pot guanyar fins i tot la Champions! M’estic pensant de fer un vídeo semblant i passar-vos-el abans dels exàmens! Sigui com sigui, visca el Barça, visca Catalunya i com no…VISCA ROMA![kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/D8rwawnmkTo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]