[youtube]http://youtube.com/watch?v=WP-qSg9gPOY[/youtube][youtube]http://youtu.be/WP-qSg9gPOY[/youtube]

Darrera el tronc de molts arbres s’amaga, segons els grecs, el cos d’una jove que per desamor s’ha convertit en escorça. Aquest és el cas de la princesa de Tràcia Fil·lis, que es va enamorar de Demofont, el fill del rei Teseu d’Atenes, que va arribar a les seves costes després de la desfeta de Troia. La jove de seguida se n’enamorà i es prometeren. Ell però, sentia enyor per la seva terra i se n’anà. La princesa l’esperava, dia rera dia, any rera any i allí morí, de pena esperant-lo. L’enterraren i en aquell lloc hi sortí un arbre, un ametller sec. Quan Demofont va saber de la mort de la seva estimada, retornà i s’abraçà al tronc plorant-la. Ens diu el mite que l’arbre florí, com si s’alegrés de la tornada del promès, amb unes flors blanques molt belles i oloroses. I així, cada febrer l’ametller ens regala aquesta alegria,aquest perfum, aquest petit preludi de la primavera en uns dies freds i grisos.

La Candelera és una festa cristiana que commemora la Presentació de l’Infant Jesús al temple i la Purificació de la Mare de Déu, 40 dies després de Nadal. La festa és hereva d’antics costums romans celebrats durant les Parentalia i que segueix un esquema present en els ritus de purificació obligatoris que havien d’acomplir en temps de Jesucrist, les mares que acabaven d’infantar.Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l’entrada de branques florides o els balls i festes de l’Ós, l’animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
Demèter també buscava la seva filla amb torxes enceses. Et saps el mite?

Segur que si us heu portat bé, els Reis, el Pare Noel, el Tió o en el seu defecte…els pare, tiets, avis, amics invisibles, etc… us hauran portat algun regalet aquestes festes. Doncs els romans també rebien regals durant els dies de les Saturnals.

Aquí tenim un dossier per treballar els jocs dels nens romans.http://cdatarragona.net/publicacionspublications/tarraco-a-lepoca-romanatarraco-a-lepoca-romana/juguem-com-jugaven-les-nenes-i-els-nens-de-tarracojuguem-com-jugaven-les-nenes-i-els-nens-de-tarraco/

tragèdia

Un dels més prestigiosos calendaris, el Pirelli, s’ha inspirat en els déus i deesses gregues per l’edició del 2011.Aquest any el dissenyador Karl Lagerfeld s’ha encarregat de dissenyar la poca roba que porten models i actrius famoses com Diane Lane, com la deesa Hera.  Ja veieu que la mitologia no passa mai de moda!

Antígona és una dona actual. Una saharaui que sobreviu com pot en un camp de refugiats. Una jueva que recorda el trajecte en tren que la portarà a la mort. Un cadàver oblidat en una voral de carretera. Una noia occidental que, des  que ha sortit al matí de casa, ha estat filmada. Antígona 18100-7 té nom de fitxa policial.

La versió lliure d’Aurelio Delgado sobre el text de Sòfocles, s’ha representat a l’ Espai Brossa fins el 12 de desembre i és també  una reflexió sobre la tirania, sobre el poder dels “Creonts” d’avui dia, a qui no som capaços de plantar cara. Com diu la crítica:

“Todos estamos en ese tipo de registros, esa tragedia de extrañarse de uno mismo, de ver la realidad como algo ajeno, como si lo externo estuviese al otro lado del cristal. Estas reflexiones son los interrogantes que lanzan los actores, que aparecen entre el público y que combinan el texto clásico con la pregunta directa, logrando una naturalidad que, aunque se sabe fingida, logra alcanzar un contexto de para-teatro. Da ganas de intervenir, y gritar, y decir que esto y aquello también nos ha pasado a nosotros. Nos sentimos re-presentados.”

article sencer