Troben un aqüeducte romà a Constantí

“L’atzar” ha estat la causa de la descoberta d’un aqüeducte romà sota el pont medieval de les Caixes, a Constantí, tal com ha explicat l’arqueòleg Anton Remolà. L’esfondrament arran d’unes pluges ha permès observar la part d’un aqüeducte romà, possiblement privat, que agafava aigua del Francolí i la distribuïa pels camps de la planúria fins a Tàrraco i, hipotèticament, abastia els banys de la vil·la romana de Centelles. Les restes obliguen a aturar les obres del corredor del Mediterrani.

“És una troballa excepcional, tant des del punt de vista científic com patrimonial”, segons Remolà. La major part de la meitat inferior del pont actual correspon a època romana, incloent la caixa revestida i la continuïtat de la canalització cap a l’est, per sota del terraplè medieval. A més, destaca la comparació de l’aqüeducte descobert amb el de les Ferreres de Tarragona, conegut com el Pont del Diable. Tal com ha explicat Remolà, la nova troballa compta amb una canalització de dos metres, mentre que el de les Ferreres té una amplada de 60 centímetres.

Per altra banda, segons els primers estudis arqueològics, la diversitat de paraments de les restes romanes “podria indicar la hipotètica existència d’un arc a l’extrem septentrional del pont, per on podria haver passat la via romana”, és a dir, la via que en època romana portava des de Tarraco a Lleida i a Saragossa. Però les reformes posteriors “fan difícil, per ara, determinar aquestes qüestions”, ha afegit Remolà.

Paral·lelament als treballs d’excavació i documentació que s’estan realitzant, s’ha iniciat el procés de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

A més , l’Ajuntament de Constantí està redactant un avantprojecte del pla director que ha d’establir les línies d’actuació tant del pont com de la resta d’elements patrimonials vertebrats al voltant a la sèquia dels Molins. Aquest pla director servirà per refer el projecte del corredor del Mediterrani, que s’ha hagut d’aturar amb la nova descoberta, ja que passaria massa a prop de les restes arqueològiques.

Consulta aquest dossier, per saber més informació:
http://www.constanti.es/pdf/PontCaixes08.pdf

Quadern virtual sobre Troia

Us presento un nou material que he elaborat durant un curs que he realitzat en els últims mesos. Podríem dir que el poso a les vostres mans perquè en feu ús i així el posem en pràctica. Amb aquest exercici virtual podreu saber més coses sobre el món grec, la cultura clàssica en general, aprendre l’alfabet grec, etc…
http://clic.edu365.cat/qv_viewer/quaderns/mblay2/troiarealitatoficcio/ 

Começa un nou curs

El curs ja ha començat i poc a poc ens anem coneixent. El blog s’obre ara per tots els nous alumnes d’enguany, del curs 2007-2008 de l’Ies Constantí. Espero que hi trobeu coses interessants i que l’ultiltzeu com a eina de comunicació i de treball més enllà de l’aula. Txell.

Anem a l’escola amb els romans

Escena escolar, relleu d’un sepulcre del segle IV, Trèveris (Alemanya).

Estris d’escriptura, I dc.

En les famílies benestants el fill acabat de néixer es confiava a una dida que no solament l’alletava sinó que li ensenyava a parlar i contribuïa a la seva educació. Per això sovint era grega, perquè així el nen aprenia el grec de petit. Fins als dotze anys, el pedagog li ensenyava a llegir i a escriure. Els infants sovint vivien lluny dels pares, en una villa del camp. Això creava una gran distància entre pares i fills, fins al punt que aquests anomenaven domine al pare.
En canvi, les famílies menys riques portaven els fills a l’escola (schola, ludus) des dels set anys. Les escoles eren privades i consistien tan sols un local, habitualment al costat del fòrum, llogat pel mestre, que solia disposar d’algun ajudant esclau. En una única aula estaven barrejats els estudiants de diferents edats, sexes i nivells que acudien a la mateixa escola. El sistema d’ensenyament era basat en la memòria i la imitació. A més de llegir i escriure es feien aprendre textos de memòria i recitar-los. Els càstigs corporals hi eren admesos, tot i que alguns mestres els rebutjaven i preferien oferir recompenses. A més de les freqüents festes al llarg del curs, els escolars gaudien de vacances d’estiu des de finals de juliol a mitjans d’octubre. L’ensenyament estava distribuït en diversos graus:
L’escola primària estava a càrrec del ludi magister, amb qui aprenien a llegir, a escriure i a comptar amb els dits i amb l’àbac. Era l’única escola que acollia indistintament nens i nenes procedents de diferents classes socials. Això feia que l’alfabetització estigués bastant estesa, fins i tot entre les capes populars, si bé a nivells ben desiguals, ja que el seguiment dels estudis variava molt segons les possibilitats econòmiques. Així, als dotze anys, només uns quants arribaven al grau següent, l’escola del grammaticus. Allà estudiaven textos d’autors grecs i llatins, sobretot Homer, en l’original grec o en traducció llatina de Livi Andronic, i l’Eneida de Virgili. A partir d’aquests textos es donaven coneixements de gramàtica i també nocions de geografia, història, matemàtiques, física i, en especial, mitologia. Després el rhetor s’encarregava de l’ensenyament superior durant els dos o tres anys que durava. S’impartia des dels setze o disset anys i se centrava en l’eloqüència, que l’alumne exercitava per escrit i oralment. No hi havia, doncs, matèries utilitàries, sinó solament matèries de prestigi, que sobretot a través de les grans obres literàries donaven als membres de la classe dirigent els valors tradicionals romans -uirtus, pietas i fides- i una cultura diferenciada respecte dels estrats populars. De la mateixa manera el grec va esdevenir una llengua de classe i així l’educació es completava per als romans rics en centres grecs, sobretot Atenes i Rodes, on continuaven estudiant retòrica i filosofia. Per contra els ensenyaments tècnics com medicina, arquitectura o enginyeria eren impartits en escoles destinades a nois d’origen humil, i sovint fins servil.

Tàrraco Viva 2007

Si no hi heu estat mai, us recomano que aquest proper cap de setmana ( del 18 al 20 de maig ) aneu a alguna de les múltiples activitats que organitza Tàrraco Viva. Us penjo el programa i em permeto recomanar-vos la lluita de gladiadors que es realitza a l’amfiteatre romà. Ja ho sabeu!

Un llibre per Sant Jordi

Us recomano un llibre per aquest Sant Jordi, com no, relacionat amb els temes que més apassionen: l’amor i Roma. Us sona?Es tracta de LES RAONS DE VENUS de XAVIER ROCA FERRER. Us en fem cinc cèntims:
La senyora del bordell més visita de Roma es jubila. Rica i aparentment reconciliada amb el passat, retorna a la terra dels seus avis, Cortona, on viu enmig d’una mediocritat daurada que hauria lloat el mateix Horaci. Una notícia del tot inesperada destarotará aquesta vida reposada.