| “Sóc fill d’un forner. La paraula forn, per mi vol dir una habitació plena de sacs, i el meu pare que pasta, dóna forma als pans, els enforna, els treu. (..) La darrera imatge que conservo del meu pare és la d’un home que intenta debades escalfar-se l’esquena contra la paret del forn. Està tremolant de fred. Ha sortit, en ple temporal, per recollir un gatet que s’havia quedat aïllat entre els bassals. Al cap de set dies morirà de bronconeumònia. En aquella època la penicilina no existia”. |
 |
| “L’hivern de 1937-38 vaig ser contractat per una família de jueus alemanys, que pensaven haver trobat a Itàlia un refugi contra les persecucions racials. (…) Vivia amb ells en una granja, prop del llac Maggiore. Amb els nens treballava de les set a les deu del matí. La resta del dia el passava al bosc, passejant i llegint (…) em vaig llençar sobre els llibres amb la passió, el desordre i la voluntat de qui estudia cent vegades més del que poden ensenyar cent anys d’escola”. |
 |
| “Què és en definitiva un periodista? És un ciutadà que escriu en nom dels altres ciutadans, que expressa les seves aspiracions, que defensa els seus drets”. |
|
| “La fantasia és un instrument per conèixer la realitat (faig servir indistintament com sinònims les paraules “fantasia” i “imaginació”, perquè ja són lluny aquells temps en que els filòsofs, teoritzant a posteriori sobre la divisió del treball, les distingien, per després adjudicar la fantasia creadora als artistes i la imaginació pràctica als treballadors manuals). Altres instruments són els sentits. Altres, el pensament crític, la ciència, etc.” |
 |
| “L’ús total de la paraula per a tots em sembla un bon lema, d’un bell so democràtic. No perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú sigui esclau”. |
 |
| “Ningú no pot prescindir de la fantasia, ni el científic ni l’historiador. La imaginació serveix per fer hipòtesis i també el científic necessita fer hipòtesis, també el matemàtic que fa demostracions per absurd.La funció creadora de la imaginació pertany a l’home comú, al científic, al tècnic; és tan necessària per als descobriments científics com per al naixement d’una obra d’art; fins i tot és condició necessària de la vida quotidiana: fins i tot per entendre per què surt aigua de l’aixeta ens cal la imaginació.” |
 |
| “Un dia, llegint els Fragments de Novalis (1772-1801), vaig trobar la frase que diu: ‘si tinguéssim una Fantàstica, tal com hi ha una Lògica, hauríem descobert l’art d’inventar..’. Pocs mesos després, quan vaig conèixer els surrealistes francesos, pensava haver trobar en la seva manera de treballar la Fantàstica que cercava Novalis.” |
|
| “Si una societat basada en el mite de la productivitat i en la realitat del benefici té necessitat d’homes a mitges –fidels executors, diligents reproductors, dòcils instruments sense voluntat-, vol dir que està mal feta i que cal transformar-la. Per aquesta tasca, calen homes creatius, que sàpiguen utilitzar la seva imaginació”. |
 |
| “Creativitat és sinònim de pensament divergent, és a dir, capaç de trencar contínuament els esquemes de l’experiència. És ‘creativa’ una ment que treballa sempre, sempre disposada a fer preguntes, a descobrir problemes donde les altres troben respostes satisfactòries; capaç de judicis autònoms i independents (fins i tot del pare, del professor i de la societat), que rebutja els conceptes codificats, que no es deixa inhibir pels conformismes”. |
 |
| “Qui sap si algú farà mai un estudi sobre els camins seguits per la imaginació de Bach per crear les Variacions Goldberg? L’anàlisi d’obres d’aquestes que es poden trobar sempre és de tipus descriptiu. Però ningú no s’aventura mai a cercar de reconstruir el procés inventiu de Bach, a indicar el punt en el que la lògica compositiva deixa de ser una cosa semblant a una gramàtica per transformar-se en una lògica de la imaginació, que crea les seves pròpies lleis.” |
 |
| “És imprescindible rebutjar l’oposició tradicional entre fantasia i realitat, en la qual realitat significa ‘allò que existeix’ i fantasia ‘allò que no existeix’. Aquesta oposició no té sentit. És que no existeixen els somnis? No existeixen els sentiments, pel fet de no tenir cos? D’on treuria la fantasia el material per a les seves construccions si no els agafés de les dades de l’experiència, com de fet ja fa, perquè a la ment no hi entren més dades sinó les de l’experiència?” |
 |
| “El nen és una personalitat completa i oberta, abans que la seva socialització i l’educació a la que el sotmetem l’adaptin a la societat on ha de créixer, a les seves finalitats, remarcant només les qualitats que li serveixen per a aquesta adaptació i qualificant d’inadaptat el nen que no es limita a aquest únic camí, i que no accepta estar fet per a un món que només en contempla una part i no tot allò que el nen pot ser. Volem partir del nen i de la seva llibertat per ajudar-lo a fer d’ell mateix allò que pot i que vol ser.” |
 |
| “Cal una gran confiança en els nens, perquè sempre van un pas més endavant del punt on pensem que són.” |
|
| “Cal que el nen a l’escola continuï jugant: amb objectes, amb paraules, amb el propi cos, amb els companys. Cal que a l’escola hi hagi joguines, espai per jugar, materials per manipular, per inventar nous jocs, i ensenyants capaços de jugar amb els nens i d’utilitzar amb ells el joc com un instrument extraordinàriament dúctil, elàstic, omnicomprensiu, per experimentar la realitat. Hi ha moments en que es fa difícil distingur el nen que juga i el científic que experimenta.” |
 |
| “L’escola per a consumidors és morta; una escola viva i nova només pot ser una escola de creadors. És com dir que cal acabar amb la diferència entre alumnes i professors, i d’ara endavant s’ha de començar a parlar d’homes complets.” |
 |