Benvingut/da.

Ets en un bloc sobre Gianni Rodari, la seva obra i les seves propostes per treballar la imaginació, creat amb motiu de la conferència entorn d’aquest autor del  Seminari El Gust per la Lectura 2009. 

De moment, i a tall de presentació, et proposem un conte d’Italo Calvino, . Es tracta d’una història que se li acut en el discurs d’obertura del congrés celebrat a Reggio Emilia l’any 1982 sobre la relació entre Fantasia i Raó en l’obra i el pensament de Rodari,  a partir del nom del congrés,  Quan la Fantasia i la Raó caminen plegades: 

“Així aïllada, no sembla una frase seva [de Rodari]. Si l’hagués llegida,  no hauria resistit la temptació de jugar-hi a la seva manera.

Fidel a l’automatisme de les associacions verbals, Rodari de la raó n’hauria fet un Raonaire. I de la fantasia? Diguem-ne un Fantasista, una mica actor de varietats, un xic prestidigitador, un xic acròbata.

El Fantasista i el Raonaire cavalquen junts sobre un camell de dues gepes.  El Raonaire volia fer-se portar a coll-i-be damunt del Fantasista, per donar-li una funció útil a la societat; en canvi el Fantasista argumentava que havia de ser el Raonaire qui el dugués a l’espatlla, perquè les activitats espirituals són superiors a les activitats pràctiques.

Junts, gràcies a la raó s’adonen que han de cavalcar junts, i gràcies a la fantasia descobreixen que el medi de transport idoni per viatjar plegats no pot ser d’altre que un camell.

Fi de la història: qui ha de guiar el camell? El Raonaire pensa que si guia el Fantasista s’acabaran perdent, i quan apareix una ciutat davant dels seus ulls vol passar de llarg perquè pensa que és un miratge (Ecco un miraggio!). En canvi, el Fantasista, quan el sent, fa un simple canvi de vocal (Ecco mi a Reggio!), descavalca i entra al Seminari on se celebra el Congrés, a Reggio Emilia.”