Sortim de l’aeroport de BCN amb l’avió de la companyia KLM. Es preveu l’arribada Àmsterdam cap a les 14’30. La sensació d’un desemllaç fatal de tot el que m’envolta, sempre és present quan pujo a un avió. La seguretat que tinc a terra s’esbaeix quan l’avió s’enlaire, deu ser que encara estic molt arrelada a les meves possessions.

Ja arribem al primer destí, s’ha fet curt el trajecte.Fem escala a Àmsterdam.

Sortim d’Àmsterdam a les 18 h. i ens espera un viatge de 9 hores fins arribar a Beijing. L’avió és immensament gran, fa respecte, un boing de 2 pisos. Amb tripulació inclosa, deurem viatjar un total de 400 persones. Se’m fa difícil entendre com pot volar un apararell com aquest amb el pes dels passagers, més l’equipatge i el pes del propi avió. Una maravella de la tècnica.

El trajecte serà llarg, espero arribar a port sense cap incident. Últim destí, BEIJING.

JA SOM A BEIJING.

Dia 13 de juliol de 2009

Hem arribat de Beijing a les 9,45 del matí.

La rebuda a l’avió ha estat impressionant control sanitari com a bon dia. La grip “A” els té obsessionats.

Un cop hem passats tots el protocols sanitaris hem arribat a l’hotel.  A la tarda visita a l’antic observatori de la ciutat i al Temple del Cel.

El Temple del Cel al sud –oest de Beijing i fora de la Ciutat Prohibida. Centre simbòlic del país; lloc on l’emperador es comunicava amb el poder celestial. És un dels recintes sagrat més grans de la Xina i es considera el paradigma de l’equilibri i el simbolisme de l’arquitectura del país (fer petita descripció d’aquest temple)

Ha estat el primer contacte amb l’arquitectura religiosa-civil xinesa. Aquest estil arquitectònic amb totes la seva riquesa decorativa, interior i exterior, les anirem veient al llarg de tot el viatge.

Dos conceptes representaran de forma clara la simbologia terrenal i celestial, la terra estarà simbolitzada pel quadrat i els temples amb el cercle.

La pluja ha començat a tancar la visita. Érem tanta gent que no va haver aixopluc per a tothom; mai no havia acabat tant xopa, l’arribada fins l’autocar va ser tota una epopeia.

Sopar en un “xiringuito “de la ciutat amb plat combinat d’arròs i cervesa fresca per calmar la gana. Anem a dormir, demà ens espera la vista a la ciutat prohibida.

Dia 14 de juliol.

El programa d’avui és ben complert.  La plaça de Tian’anmen, la Ciutat prohibida, passeig amb bici per la ciutat antiga amb dinar en una casa particular i sopar turístic de “pato laqueado” ha omplert d’activitat durant tot el dia.

Primer lloc a visitar la plaça de Tian’anmen.

Continuu impressionant-me pel que veig. Milers i milers de persones ja estan a la plaça quan nosaltres arribem. Una filera immensa per veure la tomba de Mao, infinitat de turistes nacionals vinguts d’arreu dibuixaven una filera perfecta al voltant de tota la plaça per veure la tomba de qui va proclamar la república del seu país i va posar fi a la monarquia. En ser al mig de la plaça, em va venir a la ment la imatge de l’estudiant que va tenir el coratge de plantar-se davant del tanc de guerra per fer valdre la protesta dels seus companys universitaris. Per un moment vaig reproduir mentalment la situació i vaig pensar que viure aquells moments deuria ser impressionant per qui els van protagonitzar. La força continguda allà dins la plaça no va ser en va. Quelcom del país va canviar amb aquella acció, per alguns la seva pròpia vida.

Com tots els espais públic de la Xina que anirem veient al llarg del viatge, la plaça és un espai que no arribes a copsar a simple vista. La distància es perd a l’infinit i tu no pots delimitar on acaba. IMPRESSIONANT!!!!!!!!

La calor i la humitat comencen a fer el seu efecte, busquem l’ombra per tot arreu.

Deixem la plaça i entrem a la Ciutat Prohibida.

De nou tinc imatges que les revisc encara que de forma desdibuixades. La pel·lícula de “ El últimoEmperador” de   Bernardo Bertolucci em ve cap i aquells espais els torno a recordar. Avui els podré veure “ in situ”, La història del que es va viure en aquesta ciutat durant l’estada dels 24 emperadors que hi van viure ens la dóna la Yang, guia del grup, amb unes quantes pinzellades. La resta ha d’entrar pels ulls; tot és tan immensament gran, hi ha tantes coses per a mirar, veure i observar, que el temps destinat a captar el conjunt, es fa insuficient. La calor també ens fa fer parades per descansar sota l’ombra.

Entrem per la porta de La Pau Celestial i sortim per la porta de la Força Divina. Durant el recorregut hem travessat portes i palaus amb les seves sales corresponents: porta del meridià, porta de l’harmonia suprema, porta de la puresa celestial, sala de l’harmonia suprema, sala del cultiu mental, palau de la longevitat serena, palau de la bondat i la tranquil·litat entre altres.

Als jardins Imperials hi ha la porta de la Força Divina que ens acomiada.

Quan deixes la ciutat i la ment rebobina la visita, pots fer-te un mínim d’idea del que va representar aquesta institució; tot s’ha de comptar per milers. Milers de metres quadrats, milers d’habitants, milers de maons, milers de tones de pedra, pintura i milers de vivències per donar sentit a aquest estil de vida .

Un poder imperials sota una organització monàrquica, amb totel que representa: la imposició dels mandataris i la submissió dels servents. PuYi al 1924 abandona la ciutat i serà ell qui dóna fi a la monarquia i abandona el símbol del poder dels seus avantpassats.

L’Agrupació Astronòmica d’Osona amb els seus 39 visitant van formar parts dels milers i milers de turistes que travessen cada any aquesta ciutat, la Ciutat Prohibida, considerat avui dia un dels monuments més importants del món.

Ens espera la passejada amb bicicleta per la ciutat antiga fins arribar a la casa on dinarem.

Els meus ull no deixen d’observar i impressionar-se. Em sorprèn veure la Xina dels anys 50, tot i que ja tenia idea pel que havia llegit quan preparaven els jocs olímpics. Cases baixes de pati i serveis comunals, carrers estrets i mig abandonats.

Construccions senzilles, austeres, deixades i mig derruïdes, la netedat i l’ordre no es veu per en lloc. Acabem arribant a peu fins el lloc on dinarem. Aquesta petita caminada ens permet fer-nos una idea real de com són els barris populars a la Xina i quina gent viu en ells.

El dinar ha estat sobri però apetitós.

Tornem de nou amb bicicleta fins a l’autocar per anar afer-nos un massatge de peus.

Unes noies professionals ens fan un massatge que ens relaxa i ens dóna ànims per acabar el dia.

Acabarem el dia en una casa on ens faran una demostració de con fer te i quin te és el millor per beure.

A la nit anem a dinar a un restaurant molt turístic. Menjarem el famós i típic “pato laquado”al mateix temps que ens fan un espectacle .Fins arribar al restaurant, passegem per un passeig amb llac inclòs. La nit comença a fer-se notar amb les primeres llums dels restaurants, botigues i cases. Podem observar un paisatge molt turístic i peculiarment xinés. Grafismes xinesos fosforescent, fanals vermells de paper o roba a les façanes entre altres decoracions, ens acullen fins arribar al lloc del sopar. El menjar ha estat molt bo. Tornem a l’hotel.

15 de juliol de 2009

La gran Muralla Xina. Visita a les tombes Ming, camí sagrati ruta gastronòmica a la nit.

Avui hem començat l’activitat anant a veure la Gran Muralla Xina.

Quina sorpresa! El primer tram de la Muralla semblava les Rambles de BCN. Gent vinguda d’arreu i també del país estaven allà disposat a pujar la Muralla símbol emblemàtic d’aquest país.

La pujada va ser dura, quasi al final del tram encara havia força gent. L’últim tram em va permetre fer de forma personal la “ performace“que volia fer amb el grup, vaig abocar la terra catalana que portava i vaig agafar pedres de la Muralla i terra xinesa.

8000 kilòmetres de longitud de est a oest de la Xina, talment com si aquest país tingués un cicatriu. Diuen que es veu des de la lluna i crec que serà pels segles dels segles. Abans com a motiu de defensa, avui motiu turístic.

Quan penso que va estar construïda per defensar-se dels Mongols, el pensament se me’n va cap a altres murs existents avui per a defensar-se de pobles veïns i enemics possibles, em fa tristesa.

La pujada i la baixada m’han fet suar tant que estic amarada de suor.

(la Gran Muralla)

Deixem la Gran Muralla per anar a veure les Tombes Ming sense passar abans però pel taller de peces d’esmalt sobre metall amb la tècnica “cloisonne”.

Visitem el taller, dinem i ens dirigim cap a les Tombes Ming.

El camí sagrat va estar un passeig magnífic. Una filera de 36 escultures a mida real i de simbologia mitològica ens rebien de forma impassible.

El marbre com a material de les escultures, la mida d’aquestes i els salzes al llarg del passeig, descrivien un paisatge immensament bonic i sofisticat. Al final del trajecte la tomba de l’emperador. Era preciosa. Una tortuga semblava el vehicle per a transportar a sobre de la seva closca l’emperador dins la tomba on reposava cap a cap lloc. La tortuga estava tant ben feta que per moments semblava que s’havia de posar acaminar.  Si l’hagués esculpit en Miquel Ângel segur que en acabar-la li hagués manat que es posés a caminar.

16 de juliol de 2009

Visita al palau d’estiu de la dinastia Qing.

Palau on els emperadors passaven l’estiu i així poder escapar de la calor de la ciutat de Beijing.

Com tots els monuments que hem visitat , és immens. Temples, jardins,  llac , espais coberts per passejar en cas de pluja , ponts etc etc

Aquets espai ofereix una passejada tranquil·la i interessant per la gran quantitat d’espais i estances que conté.

La nota divertida la varem trobar amb l’orquestra popular  que tocava. Ens varem afegir a escoltar la seva música i participar en les seves danses. Abans d’arribar, un estol de nins xinesos dibuixaven el paisatge que tenien davant en un paraigües com a suport. Molt interessant. L’excentritat de la Princesa Cixi es veu en el vaixell de marbre que es va fer construir. En final de la visitava ser una passejada pel llac Kun-mig la passejada et permet veure l’elegant pont del setze ulls.

Els dia era gris, malgrat la tristor i grisor del dia, s’agraïa. Era sufocant caminar i passejar, calia anar cercant l’ombra.

Acabada la visita varem anar fins a la fàbrica de perles.

La vil·la Olímpica va ser l’activitat de la tarda. Una visita molt ràpida per unes instal·lacions immensament grans. Els pavellons esportius presentaven una visió arquitectònica més interessant de lluny que d’aprop

Sessió de “Kunfú” i passejada nocturna per la ciutat.

Després d’una passejada per carrers de Beijing plens de brutícia la gent al carrer prenent la fresca i preparant menjar per oferir a possibles vianants i turistes, arribem al carrer més exòtic de la ciutat.

Un carrer ple de colors, cridòria i oferta comercial.

Animals i bitxos de tota mena preparat per ser menjats. Objectes i antiguitats per ser comprats. Tot un espectacle!!!

Gent visitant el carrer, venedors oferint els seus productes, escorpins, estrelles de mar, cucs de tota mena, cors de pollastre, espaguetis caldosos etc etc

L’oferta gastronòmica era tant exòtica, que no ens va oferir la confiança de ser menjats.

Saciada la gana en un Macdonals, anem cap a l’hotel.

17 de juliol de 2009

Visita al temple del Lamas.

És el complex monàstic més espectacular de Beijing. Unaconstrucció del S. XVII.

La decoració és una representació del poble mongol i del poble tibetà. L’estàtua del Buda Feliç li treu dramatisme a l’espai i crea certa empatia.

Un Buda de fusta de “sandalo” fet d’una sola peça i de 24 metres d’alçada dóna singularitat a aquesta estança. Per un moment vaig pensar com havien entrat aquella escultura al temple. La resposta va ser que primer van fer la icona i després el temple.

Altres objectes, plats plens de fruites, campanes etc amb intenció de ritual, són exposat pera representar les energies masculines i femenines del poble.

El pensament religiós, igual que el culte, a Xina està dedicat als Budes.

Quantitat d’imatges budistes, cadascuna amb la seva peculiaritat són venerades per la gent .

L’encens és el vehicle per retre culte. Imatges de joves agenollats amb les mans plenes d’encens cremant i fumejant, serveix per oferir, pregar i suplicant, feia pensar com la religió i el culte és inherent a l’home .