>

Personalment, considero que tant els infants com els adults tenen diferents maneres d’observar i interpretar la informació de l’entorn. Així mateix, el infant sol aportar més imaginació i creativitat a allò que observa ja que sol partir d’una vessant lúdica pel simple fet de ser infant. En canvi, un adult considera que és més real allò que observa que no pas un infant, doncs tal i com he esmentat, un infant aporta en molts casos imaginació que sol ser inventada.

Quant l’ús de càmeres a les aules, penso que és un recurs molt creatiu a treballar amb els infants ja que és un tipus d’activitat diferent que els pot motivar a fer un ús correcte i adient dels estris tecnològics. Una càmera a mans d’un nen/a pot donar uns resultats força interessants pel que fa a la immobilització de moments específics que tu no observes a l’aula però que hi succeeixen, a allò que observa el nen però que tu no ho veus, entre d’altres.

Des del meu punt de vista, puc dir que l’acció de captar moments amb les càmeres ha de ser una feina a treballar amb una primera explicació i introducció acurada del que vol dir FOTOGRAFIAR. Penso que és afavoridor pels alumnes presentar l’activitat fent-los conscients del que és fer servir una càmera, per a que serveix, com funciona i quins resultats podem obtenir. Cal que els infants entenguin l’objectiu i aprenguin a fer un bon ús per tal d’aplicar la mateixa activitat a altres àmbits extraescolars.

Una activitat adient per introduir i fer ús de les càmeres seria el sortir al pati a observar els arbres que a causa de la tardor han perdut les fulles. Els alumnes podrien fotografies les fulles del terra, els arbres sense fulles, el terra del pati ple de fulles, etc.