Carregar la imatge a la SD
Per a instal·lar una distribució neta a la Raspberry Pi necessitem una tarjeta SD, preferentment de 8 a 32 GB. Amb 4GB fem, però després no queda molt espai lliure pels fitxers. Hem de comprar una tarja compatible i que sigui suficientment ràpida. Mireu aquesta pàgina de perifèrics SD per a Raspberry Pi. La formatem en FAT32.
Visitem la pàgina de descàrregues de Raspberry i trieu la distribució que us interessi. La distribució actualment recomanada és la Raspbian “wheezy”, carregada l’octubre de 2012. La descarreguem i descomprimim. El resultat és un fitxer .img, que és el que haurem de passar a la tarja SD.
Explico la forma de fer aquesta càrrega en sistemes mac. Els usuaris de Linux o Windows poden seguir les instruccions d’aquesta pàgina.
- Obrim un terminal.
- Executem la comanda ‘df -h‘ abans d’inserir la SD a l’ordinador. Aquesta comanda ens llistarà els dispositius muntats.
- Inserim la SD a l’ordinador
- Tornem a executar ‘df -h‘. Ara ha d’aparéixer muntat un nou dispositiu. En el meu cas el seu nom és /dev/disk1s1 i està muntat a /Volumnes/Raspberry. Això cadascú ho pot tenir una mica diferent.
- Ara hem de desmuntar el dispositiu. Executem a la consola que tenim oberta la instrucció sudo diskutil unmount /dev/disk1s1 En lloc del nom disk1s1 poseu el que tingui la SD al vostre ordinador.
- Dins la consola de terminal, aneu a la carpeta on heu descarregat la imatge. Habitualment estarà a la carpeta de descàrregues del vostre usuari. En el meu cas pico cd <return> cd Downloads i ja hi sóc.
- Ara hem de deduir el nom de dispositiu de la nostra SD a partir de la informació que ens ha donat la comanda df-h d’abans. La comanda per enganxar la imatge a la SD utilitza el nom sense format dels dispositius. No és el mateix nom que el que ens dóna un ‘df-h’ però el podem calcular facilment. Si el meu nom és /dev/disk1s1 el nom que hauré d’utilitzar és /dev/rdisk1. Si fos, per exemple, /dev/disk3s1 hauria de triar /dev/rdisk3.
- Ara executeu aquesta comanda a la consola:
sudo dd bs=1m if=2012-10-28-wheezy-raspbian.img of=/dev/rdisk1
Vigileu que el nom de la imatge sigui el correcte -pot canviar segons la distribució- i que després de of= poseu el nom sense format de la SD que heu calculat anteriorment. Després d’una estona, la imatge s’ha creat. Si aquesta comanda us dóna l’error ‘ilegal numeric value’ canvieu bs=1m per bs=1M.
- Quan el bolcat es completi, la consola us informarà dels bytes transferits i el temps destinat. Això vol dir que ja està tot bé i hem acabat aquesta part. Podeu desmuntar la SD.
sudo diskutil eject /dev/rdisk1.
Ajustar el sistema a la primera arrencada
Ara inserim la SD a la Raspberry Pi, fem totes les connexions. Com a mínim necessitem una font d’alimentació -jo l’alimento amb el cable i transformador del Kindle-, un teclat usb i un monitor. Si li punxem un cable de xarxa, millor. Enxufem i l’ordinador es posa en marxa.
Es primer cop que entrem ens salta un menú de configuració Raspi-config. A través d’aquesta eina ajustarem algunes coses força importants. Comencem amb les particions.
- La imatge que hem posat no ocupa tot l’espai disponible a la tarja si és de 8GB en amunt. Triem l’opció de menú expand_rootfs Expand root partition to fill SD card. S’executa i ja està. La propera vegada que arrenquem la Raspberry ja tenim disponible tot l’espai de disc.
- Configurem el teclat amb configure_keyboard. En primer lloc triem teclat de la llista -possiblement podeu triar el que us ofereixen per defecte- A la pàgina següent us demanen l’idioma del teclat. Piquem sobre ‘Other’ i triem el teclat espanyol amb la disposició espanyol-català (triant directament el teclat català no m’ha funcionat bé). Aneu contestant la resta d’ajustaments de teclat al vostre gust. Jo vaig triar les opcions per defecte.
- Canviem el password de l’usuari pi. És l’suari per defecte i la seva clau és la que s’arrossega en fer comandes amb permisos d’administrador.
- Canviem les variables locals amb set-locale. Afegim ca_ES.UTF-8 UTF-8 i es_ES.UTF-8 UTF8 i deixem com a locale de l’entorn el català ca_ES.UTF-8.
- Modifiquem la zona horària. Triem Europa i després Madrid.
- Modifiquem l’overclock. La Raspberry Pi té un processador molt modest. Amb la configuració original rendeix molt poc amb aplicatius poc exigents. Per a millorar, podem incrementar la velocitat del processador. La configuració ens permet 5 esglaons, del none al turbo. Aquesta darrera opció fa funcionar el sistema força més ràpid però és força inestable, no us el recomano. L’opció High, a 950MHz, no m’ha donat cap problema des que tinc la Raspberry.
- Finalment, decidim si volem que es carregui l’entorn gràfic quan posem en marxa la Raspberry. Això dependrà de l’ús que en fem. Si no hem d’utilitzar aplicatius d’escriptori, millor no carregar-lo perquè ocupa molta memòria.
Un cop hem modificat tots aquests paràmetres, triem ‘Finish’ i deixem que es reinicïi el sistema
