“EXPLOSIONS IN THE SKY – ONE DAY”
El nom d’aquest grup de música no és inventat, existeix, i us invito a tots i totes a escoltar-lo. El nom de l’àlbum sí que és inventat. El grup en qüestió es de l’estil post-rock i no hi ha una veu cantant, per tant la seva música ens pot transportar allò que nosaltres imaginem, segons el nostre estat d’ànim o la nostra personalitat. Us deixo un vídeo
http://www.youtube.com/watch?v=_kozSq5MG3I
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_kozSq5MG3I[/youtube]
PORTADA 1

En aquesta portada he partit d’una imatge escanejada i l’he adaptat a la mida convenient.
He utilitzat el pinzell per dibuixar un estel que, posteriorment amb el dit l’he expandit amb 5 puntes. N’he fet còpies i les he augmentat i reduÏt. Les he unit totes en una capa, l’he copiat i n’he fet simetria lineal. La simetria l’he situat fins ajustar-la a una bona composició dels elements, repartint bé el blanc. Finalment he modificat el color d’alguns dels estels a partir de la lluminositat i ombra i els migtons.
En quan a la tipografia he trobat aquesta la més encertada pel to romàntic de la imatge, nostàlgic i subliminal. He escollit el blanc per contrast amb el negre i a joc amb els estels i la imatge en conjunt.
El missatge: he intentat transmetre la força i la bellesa de la natura i la seva permanència màgica a la ment de les persones durant tots el temps. De fet la música d’aquest grup resulta màgica per a mi i m’uneix de manera especial amb els que també l’escolten arreu del món….com la natura i el mateix cel que contempla a la vegada tothom. Explosions de sentiments, de sensacions…”One day”…com pot ser un altre o un altre…
PORTADA 2
En aquesta portada he partit de dues imatges escanejades. Després de canviar-les a la mida convenient he utilitzat la imatge del cel com a fons. A una altra capa he dibuixat amb la goma d’ esborrar el contorn de la forma que li he donat a l’escala. He esborrat després el que no m’interessava, ho he seleccionat, retallat i eliminat. Finalment he situat la nena que puja amb el cel de fons
En quant a la tipografia crec que recorda a la manera d’escriure dels nens però sense deixar de banda l’estil dur del grup post-rock a qui ens referim. Amb el cuentagotas he copiat el mateix color del cor que apareix a les calces de la nena i l’he aplicat al text. Copiant capes, disminuint la mida i esborrant el que no m’interessava , he anat situant repetidament el “one day” als esglaons i ascendint cap al cel, per trobar finalment les explosions.
El missatge: en aquest cas es fa referència a la vida, al dia màgic en el que un infant neix i a partir del qual es va trobant tots els esglaons que cal superar, conèixer i entendre per viure la vida tant plenament com puguem, com una explosió…com un regal…els infants en són experts, ens donen lliçons i sense complicacions estimen la vida.
