Tuba
:
Dues tubes la primera fabricada al 1900 i la segona al 2004
Instrument musical de vent-metall. És el més greu d’aquesta família.
Està dintre de la classificació dels aeròfons ja que produeix el so per la vibració d’una columna d’aire.
És un instrument creat al segle XIX i està constituït per un tub, generalment, d’uns tres metres i mig de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló, el qual està orientat enlaire.
Consta de tres parts:
1. L’embocadura, peça de metall mòbil, que s’ajusta a l’inici del tub.
2. Els pistons, normalment són tres vàlvules, cadascuna conectada amb un tub complementari, que permet augmentar la llargada del circuït general, produint així diferents notes.
3. El pavelló, també anomenat campana per la seva forma cònica. En el seu extrem s’hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.
Hi ha tres tipus de tubes, la tuba baix, la tuba contrabaix i la tuba tenor també anomenada eufonio.
Audició