Aquest any el 2010 hi ha diversos aniversaris, el de Chopin, Pergolesi i el de Paderewski.
He triat a Giovanni Battista Pergolesi (Va nèixer a Jesi, el 4 de gener de 1710 i va morir a Pozzuoli el 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc)
L’obra que he escullit és “O quam tristis et afflicta”, que és el segon duet extret de “Stabat Mater”
:
Dues tubes la primera fabricada al 1900 i la segona al 2004
Instrument musical de vent-metall. És el més greu d’aquesta família.
Està dintre de la classificació dels aeròfons ja que produeix el so per la vibració d’una columna d’aire.
És un instrument creat al segle XIX i està constituït per un tub, generalment, d’uns tres metres i mig de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló, el qual està orientat enlaire.
Consta de tres parts:
1. L’embocadura, peça de metall mòbil, que s’ajusta a l’inici del tub.
2. Els pistons, normalment són tres vàlvules, cadascuna conectada amb un tub complementari, que permet augmentar la llargada del circuït general, produint així diferents notes.
3. El pavelló, també anomenat campana per la seva forma cònica. En el seu extrem s’hi poden incorporar diversos tipus de sordina per variar el so.
Hi ha tres tipus de tubes, la tuba baix, la tuba contrabaix i la tuba tenor també anomenada eufonio.
Audició
Instrument musical de corda percudida d’ Hongria, Balcans.
El Cymbalum o cimbalón és un instrument musical dels gitanos hongaresos, probablement d’origen oriental. Les seves primitives formes són conegudes a Pèrsia, Aràbia i al Càucase.
Aquest instrument es toca al copejar les seves 125 cordes amb l’ ajuda de dos petits martellets. El seu to és una mica intermig entre el del piano i l’arpa. En ell és possible variar tant el seu timbre como el seu volum, desde la més intensa sonoritat fins al més petit dels susurres.
Audició:
CYRIL DUPUY, cymbalum, festival LA DAME DES AULNES
2. Cítara
Instrument folcklòric de corda pinçada de l’Europa Central.
Modernament té forma trapezoidal y el nombre de les seves cordes varia de 20 a 30. Es toca amb una púa o amb els dits. És d’una grandària superior a la del violí encara que existeixen diverses grandàries.
Audició:
3. Mandolina
Instrument musical de vuit cordes formant part dins de la música de la familia dels cordòfons de corda pinçada.
El número i tipus de cordes de la mandolina ha sigut variable segons el temps i el lloc, però la configuració predominant avui en dia és la de la mandolina napolitana amb quatre cordes dobles afinades com el violí. Les cordes de la mandolina es polsen amb púa o plectre. La caixa de ressonància pot ser cóncava o plana.
Hi ha dos tipus de mandolines la napolitana de Nàpols i la milanesa de Milà.
Audició: Bourrée de J.S Bach
Lute Suite en Mi menor, BMV 996
4. Pandereta
Instrument musical de percussió que es classifica dins del grup dels membranòfons. Instrument musical constituït per un partxe de cuir tensat sobre una anella amb petits platerets metàlics al voltant.
És utilitzada en el folcklore mediterrani i en les danses gitanes
Audició: