TENIM UN NOM

tenim-un-nom350

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar el Barça. En el viatge i en el partit, participaran en l’emoció èpica compartida amb tot d’aficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Barça, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que s’ha quedat a Catalunya: l’avi malalt, l’àvia engoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills…
Una novel.la que explica una família a través del Barça, el sentiment barcelonista a través del conflicte d’una família i, amb una cosa i l’altra, els fils emotius i sentimentals de la realitat catalana d’avui mateix.

TORNAR A LA TERRA

terra003

Amb Tornar a la terra, Jim Harrison ha creat una obra mestra: una novel·la tendra i profunda sobre la vida i la mort i sobre la  redempció, que a vegades es troba on menys ens ho esperem.
El Donald és un indi chippewa d’ascendència finesa de poc més de quaranta anys que té una malaltia terminal. A mesura que la seva salut empitjora, s’adona que quan ell ja no hi sigui, ningú serà capaç de transmetre als seus fills la història de la família. Per això comença a dictar a la seva dona Cynthia unes històries que no havia compartit mai amb ningú, mentre que, al seu voltant, la família procura que mori amb la mateixa dignitat amb què ha viscut sempre.

Tornar a la terra és una de les millors novel·les de la llarga carrera d’èxits de Harrison, i confirma que és un dels escriptors nord-americans més importants d’avui.

 

OLOR DE COLÒNIA

Autor: Alcàntara, Sílvia
Col·lecció: Mirmanda
ISBN: 978-84-92440-21-4
Pàgines: 330

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.
.


LA SANGRE DE LOS INOCENTES

Títol: La sangre de los inocentes
Autor: Julia Navarro
Temàtica: Novel.la històrica
ISBN: 978-84-01-33637-9
Pàgines: 600

Aventura en estat pur en una novel·la amb tema d’actualitat: els fanatismes religiosos.

Sóc espia i tinc por…
Així comença la crònica que el segle XIII va escriure un monjo, fra Julià, sobre els conflictes que es van desencadenar a la fortalesa de Montsegur (França) i el sagnant final de la creuada contra els càtars. Passats uns segles, el 1939, un medievalista agnòstic, per trobar la seva esposa, d’origen jueu, emprèn un viatge perillós pel Berlín nazi. En l’actualitat, un grup de musulmans radicals s’immolen a Frankfurt i deixen un missatge críptic que posa en estat d’alerta el Centre Antiterrorista de la Unió Europea. Els seus agents, ajudats pels serveis secrets del Vaticà, intentaran desvetllar un enigma que uneix la intolerància de la Inquisició, el feixisme i l’integrisme islàmic en una sola frase: «Algun dia algú venjarà la sang dels innocents». Un musulmà captat per una cèl·lula terrorista, un jesuïta expert en heretgies, un comte francès obsessionat per una herència familiar dramàtica, un home misteriós -El Facilitador- que des de l’ombra mou els fils del poder i una jove intrèpida dels serveis antiterroristes protagonitzen aquest apassionant llibre de venjança i traïció, amb el violent conflicte entre Orient i Occident com a telóde fons.

A La sang dels innocents, la novel·la més madura i ambiciosa de l’autora, Julia Navarro sorprèn amb una aventura vertiginosa que ens transporta a llocs com Jerusalem, Granada, Roma o Istanbul, i que indaga les causes del fanatisme religiós i la intolerància al llarg dels segles.

EL VIATGE DE L’ELEFANT

El viatge de l'elefantEl viatge de l’elefant és una novel·la de l’escriptor portuguès i guanyador del premi Noble José Saramago. Publicat en portuguès amb el títol A viagem do elefante el 2008. Ha estat traduït al català al mateix any per Núria Prats Espar i publicada per Edicions 62.

La novel·la parteix d’un fet històric, el regal que Joan III de Portugal va fer a l’arxiduc Maximilià d’Àustria en motiu del seu casament amb Maria d’Àustria filla de l’emperador Carles V. Aquest regal consistia en un elefant, de nom Salomó (que després serà canviat a Solimà, per ordre de l’arxiduc) i fou fet el 1551. En la novel·la se’ns explica com el rei de Portugal decideix fer aquest regal i com organitza una comitiva per enviar-lo a Valladolid, on Maximilià i la seva muller exerceixen de virreis de Castella. L’autor coneix aquesta història quan visita una lectora de portuguès de Viena.

Una novel·la plena de sarcasme, ironia i molt humor. Sorpèn el tipus de redacció que José Saramago ja ha utilitzat en altres moments de la seva obra. No és que sigui un error ortogràfic ni taquigràfic. Potser forma part de la mateixa ironia.

MALETES PERDUDES

Maletes perdudes és la història de quatre germans fills del mateix pare i amb el mateix nom, en Christoph, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol, un a Frankfurt, un a París, un a Londres i l’altre a Barcelona. No es coneixen ni saben de l’existència dels altres fins que el destí els aplega per trobar el seu pare, en Gabriel Delacruz Expósito.

En Gabriel Delacruz Expósito es dedica a fer mudances internacionals. Dalt d’un Pegaso recorre mitja Europa, a la cabina l’acompanyen en Petroli i en Bundó, el seu amic de l’ànima des de la infància compartida a la casa de la Caritat. La carretera els dóna llibertat i llum, ja que som a l’Espanya grisa i franquista, i els quilòmetres els acosten als aires del maig francès, als barris obrers de Londres i als bars regentats per immigrants espanyols als suburbis de Frankfurt.

Quan acaben la feina tots tres es distreuen com poden, en Gabriel és un seductor nat i així és com fa cristòfols allà on arriba el camió. Les mares absents i només citades a la novel·la acaben sent mares solteres a la pràctica.

Una novel·la entretinguda i amena, ben trabada i amb una redacció molt acurada. En Jordi Puntí ha fet un gran treball de recerca. Fàcil de llegir i molt recomanable.

L’ELEGÀNCIA D L’ERIÇÓ

Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música…, una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel•ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.

Una novel·la, que en un principi pot semblar difícil de llegir, de la qual aprens moltes coses de la vida i on s’hi troba una gran quantitat de reflexions, algunes d’elles molt interessants. No hi manca un sentit de l’humor àcid i incisiu.

AURORA BOREAL

El cos de Viktor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, jeu mutilat en una remota església a Kiruna, una ciutat del nord submergida en l’eterna nit polar. La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i l’ombra de la sospita recau sobre ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga d’adolescència, l’advocada Rebecka Martinsson, que actualment viu a Estocolm i que torna a la seva ciutat natal disposada a esbrinar qui és el culpable. Durant la investigació només compta amb la complicitat d’Anna-Maria Mella, una intel•ligent i peculiar policia embarassada. A Kiruna molta gent té alguna cosa per amagar, i la neu no.

L’autora s’imposa com a la veritable hereva del seu homònim Stieg Larsson.“Aurora boreal mantuvo despierto toda una noche al escritor Stieg Larsson. No podia dejar de leer”

EL CAÇADOR D’ESTELS

cacador_estels

Una gran novel·la sobre l’amistat, la traïció i el preu de la lleialtat. La inoblidable i colpidora història de l’amistat entre dos nens, l’ Amir i en Hassan, que creixen junts a Kabul durant els últims dies de la monarquia afganesa, un d’ells, fill d’un home ric i poderós, i l’altre, un hazara de classe inferior. Després de la invasió soviètica, l’Amir i el seu pare abandonen el país i comencen una vida nova a Califòrnia. Però el passat sempre torna, i el pes de la traïció de vegades esdevé massa feixuc.

“Ara sé que no és cert el que diuen sobre el passat, sobre com pots enterra-lo. Perquè el passat acaba ressuscitant”

PEDRA DE TARTERA

Pedra de Tartera

Maria Barbal. “Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies…».

La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D’adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d’aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d’un poble veí, de qui es va enamorar, i s’hi va casar.

Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.