Category Archives: Novel·la històrica

LA SANGRE DE LOS INOCENTES

Títol: La sangre de los inocentes
Autor: Julia Navarro
Temàtica: Novel.la històrica
ISBN: 978-84-01-33637-9
Pàgines: 600

Aventura en estat pur en una novel·la amb tema d’actualitat: els fanatismes religiosos.

Sóc espia i tinc por…
Així comença la crònica que el segle XIII va escriure un monjo, fra Julià, sobre els conflictes que es van desencadenar a la fortalesa de Montsegur (França) i el sagnant final de la creuada contra els càtars. Passats uns segles, el 1939, un medievalista agnòstic, per trobar la seva esposa, d’origen jueu, emprèn un viatge perillós pel Berlín nazi. En l’actualitat, un grup de musulmans radicals s’immolen a Frankfurt i deixen un missatge críptic que posa en estat d’alerta el Centre Antiterrorista de la Unió Europea. Els seus agents, ajudats pels serveis secrets del Vaticà, intentaran desvetllar un enigma que uneix la intolerància de la Inquisició, el feixisme i l’integrisme islàmic en una sola frase: «Algun dia algú venjarà la sang dels innocents». Un musulmà captat per una cèl·lula terrorista, un jesuïta expert en heretgies, un comte francès obsessionat per una herència familiar dramàtica, un home misteriós -El Facilitador- que des de l’ombra mou els fils del poder i una jove intrèpida dels serveis antiterroristes protagonitzen aquest apassionant llibre de venjança i traïció, amb el violent conflicte entre Orient i Occident com a telóde fons.

A La sang dels innocents, la novel·la més madura i ambiciosa de l’autora, Julia Navarro sorprèn amb una aventura vertiginosa que ens transporta a llocs com Jerusalem, Granada, Roma o Istanbul, i que indaga les causes del fanatisme religiós i la intolerància al llarg dels segles.

EL VIATGE DE L’ELEFANT

El viatge de l'elefantEl viatge de l’elefant és una novel·la de l’escriptor portuguès i guanyador del premi Noble José Saramago. Publicat en portuguès amb el títol A viagem do elefante el 2008. Ha estat traduït al català al mateix any per Núria Prats Espar i publicada per Edicions 62.

La novel·la parteix d’un fet històric, el regal que Joan III de Portugal va fer a l’arxiduc Maximilià d’Àustria en motiu del seu casament amb Maria d’Àustria filla de l’emperador Carles V. Aquest regal consistia en un elefant, de nom Salomó (que després serà canviat a Solimà, per ordre de l’arxiduc) i fou fet el 1551. En la novel·la se’ns explica com el rei de Portugal decideix fer aquest regal i com organitza una comitiva per enviar-lo a Valladolid, on Maximilià i la seva muller exerceixen de virreis de Castella. L’autor coneix aquesta història quan visita una lectora de portuguès de Viena.

Una novel·la plena de sarcasme, ironia i molt humor. Sorpèn el tipus de redacció que José Saramago ja ha utilitzat en altres moments de la seva obra. No és que sigui un error ortogràfic ni taquigràfic. Potser forma part de la mateixa ironia.

MALETES PERDUDES

Maletes perdudes és la història de quatre germans fills del mateix pare i amb el mateix nom, en Christoph, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol, un a Frankfurt, un a París, un a Londres i l’altre a Barcelona. No es coneixen ni saben de l’existència dels altres fins que el destí els aplega per trobar el seu pare, en Gabriel Delacruz Expósito.

En Gabriel Delacruz Expósito es dedica a fer mudances internacionals. Dalt d’un Pegaso recorre mitja Europa, a la cabina l’acompanyen en Petroli i en Bundó, el seu amic de l’ànima des de la infància compartida a la casa de la Caritat. La carretera els dóna llibertat i llum, ja que som a l’Espanya grisa i franquista, i els quilòmetres els acosten als aires del maig francès, als barris obrers de Londres i als bars regentats per immigrants espanyols als suburbis de Frankfurt.

Quan acaben la feina tots tres es distreuen com poden, en Gabriel és un seductor nat i així és com fa cristòfols allà on arriba el camió. Les mares absents i només citades a la novel·la acaben sent mares solteres a la pràctica.

Una novel·la entretinguda i amena, ben trabada i amb una redacció molt acurada. En Jordi Puntí ha fet un gran treball de recerca. Fàcil de llegir i molt recomanable.

PEDRA DE TARTERA

Pedra de Tartera

Maria Barbal. “Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies…».

La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D’adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d’aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d’un poble veí, de qui es va enamorar, i s’hi va casar.

Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.