La tardor de l’any 2004, l’arqueòloga sueca Louise Cantor, que dirigeix unes excavacions al Peloponès, es disposa a tornar al seu país per participar en un seminari sobre els enterraments de l’Edat
del Bronze. Té moltes ganes de veure el seu fill, Henrik, que viu a Estocolm. La vigília de la partença, un seguit de contratemps la duen a rememorar la ruptura amb el seu exmarit, Aron Cantor, que es troba en parador desconegut. Un cop a Suècia, quan entra a l’apartament de Henrik, ha d’afrontar una realitat que li costarà d’assimilar: el seu fill és mort. Els forenses dictaminen que es tracta d’un suïcidi, però Louise sospita que Henrik ha estat assassinat i vol saber la veritat. Se’n va a Austràlia per trobar Aron i gràcies a ell s’assabenta que Henrik tenia un pis a Barcelona, ciutat que decideixen visitar tots dos. Aquí comença una trama tenebrosa, relacionada amb la desaparició del cervell del president Kennedy. Després d’un llarg periple per Moçambic, Suècia i Espanya, Louise descobreix que l’ambaixada sueca a Moçambic, una organització africana que ajuda els malalts de sida i una important empresa farmacèutica hi estan implicades.
Sense ser una novel·la pròpiament policíaca, sí que hi ha una trama molt interessant al voltant de la SIDA que manté l’atenció. L’autor introdueix un nou element que és Àfrica. Permet fer-se una idea dels interessos que es mouen per controlar el mercat dels medicaments.
Anna, Annona, Nona. Dissenyada gràfica per accident, autònoma de la vida, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, la seva parella, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. És fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona