Daily Archives: 12 octubre 2010

LA NÚRIA HA TROBAT DOS AMICS

Un dia d’hivern a casa meva va passar un cosa molt estranya.  jo vivia a un poble però damunt d’una muntanya , per desgràcia no tenia molts amics.

De sobte va aparèixer una llum cegadora, em vaig apropar, d’aquella llum van sortir dos animalets, en aquell moment jo no m’ho podia creure, aquells animalets eren un ratolí coix i un gat pigat, aquells dos animals podien parlar i em van dir si podien ser els meus amics i els vaig dir que si. Em van explicar tot el seu viatge i que hi havia manat el deu de la amistat.

Des de aquell moment vaig començar una nova amistat, aquells animalets tenien una classe de poders, podien concedir desitjos. Al dia següent un dilluns d’hivern tocava anar a classe i me’n vaig emportar al ratolí coix i al gat pigat i per tal de que passessin desapercebuts vaig posar un nom:el gat pigat li vaig posar Pigat i al ratolí coix Mikey, me’ls vaig ficar a la motxilla i vam pujar a l’autocar.

La meva popularitat al col·legi no era molt envejable i tot el món es burlava de mi, els hi vaig demanar a Pigat i Mikey que tothom em tingués enveja, en aquell moment els ulls se’m van il·luminar a l’escoltar  que cap nen es burlava de mi. Però desprès vaig rumiar-hi, m’envegen   pel desig  que havia demanat no per com sóc  jo, i al moment vaig desfer el desig. Jo sabia que tot tornaria a la normalitat però no, la gent ja no es burlava i els meus amics Pigat i Mikey no van fer res i encara em sentia feliç.

Vaig aprendre una lliçó i vaig convidar a tota la classe a berenar.

Aquesta es la meva història i penseu si us ha agradat.

Marta Silva Morales

EL SOMNI

Avui anem a esquiar! El primer dia anem a una casa en la muntanya. Arriba la nit, es hora d’anar a dormir.

Al dia següent em vaig llevar i vaig veure un tros de formatge. De repent va sortir un ratolí i em va dir que no toqués el seu formatge. En un moment em vaig dir que els ratolins no parlen. Després vaig veure que estava coix. Li vaig embenar la cama i li vaig fer una petita muleta de fusta. Després va sortir un gat i va dir que el ratolí havia caigut en una trampa i ell li va ajudar, però el ratolí va sortir mal ferit. El ratolí va dir que uns alienígenes ens volien envair.

Primer un ratolí coix i un gat pigós que parlaven i després una invasió alienígena. El gat pigós va dir que teníem que detenir la invasió. Em vaig posar els esquís i el casc. El gat es va posar a la meva esquena i es va posar un petit casc. El ratolí es va posar a la motxilla i es va posar un casc petitonet. El ratolí va dir que necessitaven una bomba nuclear. El gat pigós va dir que era fàcil i de cop vaig veure una bomba nuclear. Però vaig dir que com anar a l’espai. Molt fàcil va dir el ratolí coix. De repent va aparèixer una nau espacial. Tots tres vam entrar en la nau i ens vam enlairar. En tan sols cinc minuts vam veure la nau alienígena. Vam posar la bomba nuclear i ens vam esfumar. Després vam tornar a la casa a la muntanya. Al cel es va veure una gran explosió.

De sobte em vaig despertar i vaig pensar que tot havia estat un somni.

Mario Raya

ENS ANEM A LA MUNTANYA

Hola sóc la Núria, les vacanses d’hivern acaben de començar i els meus pares han decidit que ens anem a la muntanya.

A casa ha hagut un embolic perquè la meva germana, l’Ana, es volia emportar la gateta que es deia Mixeta però la diem Mixa, els meus pares se la van deixar portar.

En tot el viatge la meva germana va estar cantant la cançoneta “sol,solet”…, ja em tenia fins el cap.Quan el pare va dir ja “hem arribat” per a mi, va ser com veure la llum després d’un túnel ple de foscor.

Quan vam arribar a la casa era força gran, va arribar l’hora de dinar vam dinar “sopa de galets”.Quan ens vam aixecar del llit ens vam adonar que durant la nit hi va veure una allau.

A la tarda vam anar a veure el voltant de la casa , jo vaig trobar un ratolí ferit, em va donar tanta pena que me’l vaig emportar a la casa ,li vam posar una escaiola , els primers dies la Mixa i el ratolí no eren gens amics però després tot va canviar, eren els millors amics, després no se’ls podia separar.

Se’n van acabar les vacances d’hivern. Però lo millor és que els meus pares en van deixar portar-me el ratolí. Aixó es tot.

Fi.

Lara Pereira Gonzalez

El Yeti

Jo en dic Adri i de vacances vaig a una casa en la muntanya  . Un any vaig anar i em vaig trobar unes petjades enormes , i les vaig seguir .

Després d’una estona seguint-les vaig comprovar  una d’lles en el meu ordinador per saber de que espècie d’animal  eren . Però posava en lletres vermelles … Desconegut !!! No entenia que passava , però jo volent saber que era , vaig seguir-les

Una estona desprès les petjades passaven per una cova , vaig entrar i me’n maig enrabiat molt …

Sabeu lo que vaig veure ?  Un lladre vestit de yeti , que havia robat en moltes  cases . Li vaig agafar amb molta força i li vaig portar a la policia.

Adrian Ruiz

LA MORT DEL RATOLÍ

Un dia el meu amo va anar a agafar menjar per a mi i per a ell, però en un arbust el meu amo va trobar un ratolí coix. Quan em vaig assabentar, vaig pensar que era un bon àpat i que me’l tenia que menjar ,vaig provar amb un caça – ratolí però no va funcionar , també vaig provar a caçar-lo jo mateix, però el meu amo em va atrapar i em va dir que no el tornés a fer o em tiraria a la neu.

Jo, el gat, ja estava cansat del ratolí, i li vaig fer una trampa, el vaig acorralar i vaig agafar-li de la cua i me’l vaig menjar. Un dia després el meu amo em va preguntar on estava el ratolí, jo li vaig dir una mentida, per que no em tirés a la neu, li vaig dir que el ratolí s’havia curar i se’n va anar a la seva casa, el meu amo s’ho va creure i tot va acabar bé menys per a el ratolí.

Adrian Nortes