Hola sóc la Núria, les vacanses d’hivern acaben de començar i els meus pares han decidit que ens anem a la muntanya.

A casa ha hagut un embolic perquè la meva germana, l’Ana, es volia emportar la gateta que es deia Mixeta però la diem Mixa, els meus pares se la van deixar portar.

En tot el viatge la meva germana va estar cantant la cançoneta “sol,solet”…, ja em tenia fins el cap.Quan el pare va dir ja “hem arribat” per a mi, va ser com veure la llum després d’un túnel ple de foscor.

Quan vam arribar a la casa era força gran, va arribar l’hora de dinar vam dinar “sopa de galets”.Quan ens vam aixecar del llit ens vam adonar que durant la nit hi va veure una allau.

A la tarda vam anar a veure el voltant de la casa , jo vaig trobar un ratolí ferit, em va donar tanta pena que me’l vaig emportar a la casa ,li vam posar una escaiola , els primers dies la Mixa i el ratolí no eren gens amics però després tot va canviar, eren els millors amics, després no se’ls podia separar.

Se’n van acabar les vacances d’hivern. Però lo millor és que els meus pares en van deixar portar-me el ratolí. Aixó es tot.

Fi.

Lara Pereira Gonzalez