L’any passat a les vacances de Nadal vaig anar a la muntanya amb la família, quan vam arribar, el meu germà i jo vam fer una aposta, si aconseguia trobar la casa del caçador fantasma em podria quedar amb tots els seus còmics, però si no la trobava abans de sopar el tindria de donar tots els meus vídeo jocs.
Us explicaré qui és el caçador fantasma, el caçador fantasma era un caçador que va anar a aquesta muntanya per caçar el lleti, però el caçat va ser ell, al costat d’una casa vella.
No sé perquè vaig fer una aposta així. Jo pensava que era una bajanada però sentia curiositat pel que s’amagava en el bosc, per tots els secrets que podien haver, només per això valia la pena endinsar-se al bosc. Quan el meu germà se’n va anar jo vaig anar al bosc què per cert donava una mica de por. Quan més m’endinsava en el bosc, més animals morts trobava, però tenien sang era com si els haguessin matat només per treure’ls la sang.
¡Llavors¡ darrera d’un arbre vaig veure un monstre gegant que l’estava traient la sang a un pobre ren que ja estava mort, quan es va girar em va veure, va somriure i va deixar a el ren per començar a perseguir-me, jo vaig sortir corrents perquè aquell monstre no feia cara de voler ser amic meu, a més sabia que si m’atrapava em faria el mateix que tots els altres animals. De sobte vaig veure una caseta, havia acabat on el caçador, és com si el monstre m’hagués atret cap a aquell lloc.
Anava a acabar d’un moment a l’altre, però vaig trepitjar una branca, vaig caure per un forat que portava a una sala molt estranya. Un gat picat em va ajudar a llevar-me, jo el vaig preguntar on estàvem però em va respondre un ratolí coix, em va dir que aquell monstre era un alien anomenat Yeti i que la seva nau es va estavellar per falta de combustible i necessitava més. Però el seu combustible era sang humana per això havia caçat al caçador, encara així faltava més sang, i per això va provar amb els animals inclòs a ell i va perdre la pota, jo vaig preguntar com parar-lo, i em van dir que tenien una bomba, però necessitaven una distracció. Algú tenia que distreure al Yeti, mentre que l’altre llençava la bomba a una distància concreta, només tenien un problema, i es que qui voldria sortir a distreure’l perquè, el ratolí estava coix i no podia caminar, només quedàvem el gat picat i jo.
Ho vam decidir a pedra, paper, o tisores, i vaig guanyar jo, el gat pigat va sortir primer i desprès jo amb molt de compte perquè no em veiés. Ell l’estava fent burla quan vaig llençar la bomba, llavors el gat va sortir corrents es va donar compte i va intentar atrapar-me i la bomba va explotar, el Yeti va morir en l’acte,.
Quedaven dos minuts per sopar quan vaig arribar, em van preguntar on havia estat però no vaig respondre.
I així va ser com vaig guanyar al Yeti, la aposta amb el meu germà, i vaig aconseguir dues mascotes
FI.
Antonio Navazo
ANDREA MARTÍN
