Hola,em dic Núria,i visc a una casa de muntanya .

ara us explicaré el que em va passar quan vaig arribar a aquesta casa.

A l’arribar-hi em va agradar molt aquell lloc, però al llarg del temps es van començar a sentir sorolls.

Al principi no feia cas. Sempre pensava que serien els animals del bosc, però quan van anar passant els dies els sorolls eren més forts.

Al final la meva decisió va ser baixar al soterrani, tenia una mica de por, no van haver-hi gaires problemes .

Quan estava abaix, pel meu cos ,va recórrer una sensació molt estranya, en veure un ratolí coix .Tenia una pota trencada .

Quin fàstic! un ratolí, però em va donar molta llàstima .Que podia fer? Ja ho tenia! El portaria a una protectora d’animals.

Però a l’arribar, no sabia que em passava, em sentia malament .Vam anar a casa tots dos junts .

Al matí va saltar un gat per la finestra! No sabia que fer, clar em vaig donar un ensurt molt gros, al cap i a la fi era un gat indefens que només volia menjar.

Ja tenia dos animals a casa, un gat i un ratolí. Que bé oi? Els inconvenients van ser que havia de gastar molts diners, però em donava igual .

Ara era feliç ,amb el meu gat pigat i el meu ratolí coix. I aquesta és la meva historia.

ANDREA MARTÍN