
Per abans de Setmana santa, una bonica història de dos joves xinesos publicada l’any 2000. També la tenim en cinema i per tant, la propera trobada pot ser completa.

Per abans de Setmana santa, una bonica història de dos joves xinesos publicada l’any 2000. També la tenim en cinema i per tant, la propera trobada pot ser completa.

Es tracta d’una trista història sobre la vida d’un universitari nordamericà als anys 50, en Marcus Messner. Fill d’un carnisser kosher transtornat pels perills que imagina esperen al seu fill, en el seu despertar a la vida adulta. Altres personatges marcaran també el seu rumb: la seva mare, l’Olivia, en Flusser, en Caudwell, etc. Finalment però, no serà la seva pròpia “indignació” la que portarà Marcus a canviar de manera definitiva el seu destí?

Aquest mes hem triat un clàssic, Drácula, de Bram Stoker. Novel•la escrita a les darreries del segle dinou, de la qual se n’han fet nombroses versions en diversos mitjans: cinema, teatre, còmic, etc. Una de les més famoses, la pel•lícula de Francis Ford Coppola que a més, passa per ser una de les més fidels a la novel•la. Una oportunitat més per fer cinefòrum.
L’autor, un irlandès polifacètic, va basar el nom de l’obra, en un personatge real, Vlad Tepes, que va viure a Romania al segle XV Aquest es menjava el pa que mullava en un bol, ple de la sang de les seves víctimes, com si de xocolata desfeta es tractés. Però probablement la història s’inspira en un altre personatge històric, la comtessa Erzsébet Báthory (1560-1614) de Transilvania, també aficionada a la sang, tant per beure-se-la com per banyar-s’hi, perquè es pensava que aquestes pràctiques li retornarien la joventut. Avui en dia, no hi ha res com un bon lífting!
Gènere fantàstic i de terror sobre el món dels vampirs, que pot donar-nos alguna mala nit, a algun de nosaltres.

Reprenem les informacions al blog, després de la desconnexió dels Nadals, explicant-vos que el passat 18 de desembre, vam celebrar el tradicional sopar del Club de Lectura d’aquestes dates. També vam aprofitar per parlar del darrer llibre llegit: Tres vidas de santos, de l’Eduardo Mendoza.
Inesperadament, va ser un sopar molt treballat. Potser, el fet de no preparar res de menjar, doncs vam anar de restaurant, ens va permetre fer volar la imaginació i fer lluïment de la nostra creativitat. No cal dir-ho, això ens va fer passar una vetllada entretinguda i molt divertida.
Tal com s’havia quedat prèviament, tothom va portar una felicitació pels Nadals. S’ha de dir, que totes van ser de creació pròpia, no n’hi va haver cap de comprada. El nivell: excel•lent! Ens les vam repartir a sorts, com es fa amb l’amic invisible, i les vam anar llegint i ensenyant una a una. La felicitació que va fer la Carme era el “Fum, fum, fum” adaptat i com no, vam afinar les veus i, va sortir el que va sortir.
També vam tenir un concurs: la Sílvia i la Natàlia ens van posar a prova, ficant en evidència la nostra edat biològica, amb un panell de respostes organitzat fins al mínim detall. Si no recordo malament, diria que vam guanyar tots.
I com si de la nit de Nadal es tractés, va haver-hi un “caga tió” imaginari, no per això menys esplèndid. Per tothom va haver-hi “La joia del Nadal” i un Punt de llibre, fets per la Mercè i la Montse, respectivament.
Finalment, també va haver-hi una estona pels contes de l’Eduardo Mendoza (el Joan va passar l’examen demostrant així, haver-lo llegit), i sobre tot, vam dedicar molta estona a triar la propera lectura pel mes de gener. Per majoria, llegirem Dràcula, de Bram Stoker.
Vam trobar a faltar l’Angelina i la Irene, que com estan tan ocupades no van poder venir. Esperem que la propera ocasió no s’ho perdin.
Bon any 2010 i com sempre, bones lectures.

El Club de Lectura en la trobada de novembre, celebrada el dos de desembre, va comptar amb un convidat: l’autor de la novel•la “L’edat de les paraules”, Emili Bayo.
Dues hores de conversa a l’entorn d’una narració que transcorre en llocs prou coneguts de la geografia de la nostra Ciutat.
L’escriptor en un to natural, ben allunyat del divisme va participar amb espontaneïtat, sense ostentació ni pedanteria.
Amb expressió culta i alhora planera ens feu avinent la gènesi de la novel•la, la creació dels personatges, la convivència amb aquests inquilins sovint neguitejadors, fins que assoleixen la necessària maduresa per a saltar al paper imprès.
La seva estada ha deixat un agradable record, palesat en el brindis.
Joan Capdevila

Per anar preparant festes i vacances, una novetat editorial de l’Eduardo Mendoza. No en tenim cap referència, però qui més qui menys ha llegit alguna cosa seva i coneixent-lo, esperem que no ens defraudi. I per comentar la lectura, què millor que compartir un sopar?
Entre exàmens, posar notes i avaluacions, no deixeu de llegir “els santets” d’en Mendoza, a veure si se’ns encomana alguna bondat!

La proposta d’aquest mes, ha estat escrita pel pare d’un alumne de segon d’ESO de l’institut, en Tomàs. A ell, precisament, està dedicat.
Ens agrada llegir a autors propers al nostre entorn, però aquesta és la vegada que el tenim més a prop.
També ens són propers, els escenaris de la novel·la, que transcorre a Lleida. En la Lleida d’una època també coneguda per algunes de nosaltres.
És la història d’uns adolescents que desperten a la vida adulta de la mà de les novel·les.
“«Per què en diem devorar, de llegir un llibre amb passió?» pregunta el Tomàs a la Maria una tarda de diumenge, mentre passegen distretament pels camins de l’horta. «Vés a saber. Potser perquè els llibres alimenten», li respon. Net i clar. Fins i tot n’hi ha que produeixen males digestions.” (Emili Bayo, L’edat de les paraules).
Aquest no és el cas, i si voleu comprovar-ho, només us cal llegir “L’edat de les paraules” i gaudir. Ah! i no us descuideu de fer algun comentari del què us ha semblat.
Bona lectura

Aquest curs 2009-2010, vam començar la temporada del Club de Lectura com ja n’hem fet un costum, fent repàs dels llibres que ens hem llegit cadascú/na de nosaltres aquest estiu. El resultat és força abundós, i seguidament us el mostrem:
Si voleu afegir altres suggeriments, o bé comentar algun dels anteriors llibres, podeu fer-ho, deixant el vostre comentari. Animeu-vos!

Hem començat aquesta sisena temporada amb la lectura d’un llibre amb un títol força suggerent: M’agradaria que algú m’esperés en algún lloc, d’Anna Gavalda. Són dotze relats curts que ens faran passar bones estones i que es llegeixen en un no res.
Els temes, quotidians, actuals i diversos: “Cada narración pone al descubierto emociones humanas esenciales que cobran su mayor intensidad en momentos cruciales para el destino de sus protagonistas”, segons podem llegir a la contraportada de l’edició en castellà.
Descobrim Anna Gavalda, escriptora francesa de 39 anys, amb la seva premiada primera obra, que ha estat traduïda a trenta cinc idiomes. Després ha escrit tres novel.les, una d’elles portada al cinema, i està tenint un gran èxit tant a França com a nivell internacional.
Lectors i lectores, quin conte us ha agradat més? Us identifiqueu amb algun dels personatges? Alguna de les històries us és propera? Què vol dir germanopradina o catgut?
Animeu-vos a escriure els vostres comentaris!!!

Aquest darrer mes de la temporada, llegirem una obra inèdita de Pere Calders que ha estat recentment editada (setembre 2008). La ciutat cansada, va ser escrita durant l’exili mexicà de l’escriptor que va treballar-hi intermitentment durant vuit anys i que la va abandonar, possiblement pel desànim de l’autor.
Recuperada actualment dels originals manuscrits en una llibreta i de còpies mecanografiades sense corregir, podrem gaudir d’una manera excepcional, de la genialitat de Pere Calders.