EL PEATGE

Autor: Joseph Valls/ Joaquim Vidal

Editorial: Fundació Valvi

Estructura: 24 Capítols

Resum:

El senyor Joan Gayol, alcalde d’un petit poble imaginari de Girona anava a Perpinyà per assumptes de negocis. De camí es va aturar el peatge de Bàscara, i a la sortida del peatge una noia el va parar per demanar-li un favor urgent, si la podia portar cap a Perpinyà perquè que tenia un familiar en estat greu, a Perpinyà, i com que li venia de pas va acceptar. La noia no va tardar ni un segon a posar-se dins del cotxe. Quan ja portaven uns quants quilometres la noia li va demanar sí es podia parar a l’aparcament de l’àrea de l’Empordà, ja que era la que hi havia més a prop per poder anar al lavabo. Un cop allà en Joan va pensar que tardava massa estona, i va pensar que passava alguna cosa estranya. Quan la noia en va sortir anava amb un noi i li diuen que o els dóna quinze mil euros o la noia diria que l’havia violat. El senyor Jordi va cedir i els va entregar els quinze mil euros que va anar a treure a una entitat de la caixa de Figueres. Quan el senyor Jordi es pensava que ja havia passat, un dia es va trobar altre cop amb el noi i li va demanar cent mil euros. En Joan al final no va donar els diners i la noia el va denunciar. Però abans d’anar els jutjats ella va retira la denúncia perquè veia que els jutges no la creien, perquè no es podien ni imaginar com el senyor Joan, a més a més l’alcalde del Pla de Tudela, hagués pogut fer una cosa com aquesta. I al final gràcies a que els jutges no es van creure a la noia, en Joan no va haver d’anar al judici.

Fragment del llibre:

“Sense cap explicació ni presentació, va ser el noi qui li parlà primer. Devia tenir entre vint-i-cinc i trenta anys. Era corpulent, de rostre ample i enrogit. Anava abillat amb uns texans envellits, una camisa blava i una mena d’armilla de color imprecís, tirant a verd fosc. Venia directament cap a ell. Amb decisió i un bon punt d’agressivitat, li digué:

– Sabem qui ets, on vius, quina família tens, quins càrrecs i quins negocis. Ho sabem tot, de tu. Et seré clar, sense embuts: si no ens dones quinze mil euros aquest mateix matí, la meva amiga et denunciarà per violació. De manera que ara sortirem a Figueres, anirem al banc que tu ens diguis, trauràs els diners que t’he dit, en efectiu i en bitllets de cinquanta, ens els donaràs i oblidarem l’assumpte. Entesos? Si no ho fas així, aquest mateix matí ella et posarà una denúncia per violació.

No podia ser. Estava somiant. Allò era una broma, allò era impossible. I tan sobtat. La noia no havia dit ni un mot. Seriosa i nerviosa sí que ho semblava, i es mig amagava darrera el noi.

No sabia que dir-hi ni que fer, estava en blanc. Passada una estona, s’adona que tenia el mòbil a la mà. Intenta marcar un número. Com un llampec, el noi li arrabassa el telèfon, alhora que amb un to ara molt més amenaçador li deia:

-No facis cap animalada. El mòbil me’l quedo jo. Puja al cotxe i fes tot el que jo et digui, o ho passaràs molt malament.”

Comentari:

En aquest fragment del llibre la noia surt del bany amb el noi que amenaça el senyor Joan, que es posa molt nerviós per la situació. La noia no ho veu gaire clar ja que no s’atreveix a dir res.

He triat aquest fragment ja que és el moment en què comencen els problemes i es desenvolupa tota la història.

Opinió Personal:

És un llibre bastant entretingut però al mateix temps és molt simple i arriba a avorrir en alguns moments, ja que la història es repeteix molt tot i que el final és inesperat. El llibre resumeix que no pots confiar en ningú.

Aquest llibre jo el recomanaria a la gent que li agradin llibres que tracten sobre problemes reals i d’intriga.

Eloi Lorente Peraferrer