Per llegir més sobre la tipologia verbal i fer exercicis autocorrectius us deixo uns enllaços d’interès:
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl16/icl16_01.htm
http://ice.uab.cat/fontdelcat/MODUL4/bd/GRAM/lateral.htm
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/verbs.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Verb
TÍTOL: HISTÒRIA D’UN CAVALL
AUTOR: LLEÓ TOLSTOI
EDITORIAL: L’ESPARVER
EDICIONS DE LA MAGRANA
DESENA EDICIÓ
Lleó Tolstoi va néixer el 1828 i en una família noble. És considerat una de las màximes figures de la literatura universal i, russa. Altres obres destacades d’aquest escriptor són: La infantesa(1852), L’adolescència(1854), La primera joventut(1857) o Guerra i Pau(1869) entre altres.
Història d’un cavall és una narració que té com a protagonista un vell cavall, i que ens explica la seva vida i les seves aventures i el seu punt de vista dels homes.
-Fragment de la lectura
“Ell era vell; elles eren joves. Ell era magre; elles estaven grasses. Ell estava trist; elles estaven alegres. Era, doncs, un foraster, un ésser a part, que no podia inspirar cap sentiment de pietat.”
-Es un llibre autobiogràfic del cavall.
-He escollit aquest fragment perquè és curt, però expressa perfectament quins són els sentiments del cavall i com es compara amb les eugues joves i plenes de vida i com es ell.
-Aquest fragment està al principi del llibre i el conte va d’un cavall, Pigat, que explica les seves vivències a les eugues joves i els seus petits i de com va passar d’amo en amo i amb els seus alts i baixos moments de la vida des del seu naixement fins a l’actualitat i també a partir d’aquest moment fins el final de la seva vida.
-El llenguatge que usa l’autor és culte, com quan utilitza la expressió ”fer la guitza”. Al principi i al desenllaç, el narrador és en tercera persona i en el nus, en primera persona.
-Aquest llibre el recomano si la persona que li interessi llegir-lo, tingui un coneixement ampli del català per algunes paraules i es ràpid de llegir.
-A mi m’ha agradat perquè es un llibre en el qual el protagonista fa una reflexió de si mateix, de la seva vida i dels seus defectes. Aquest llibre ja l’havia llegit, però cada vegada que el llegeixo, l’entenc una mica més.
El meu amic Friedrich
Autor: Hans Peter Richter
Argument:
Friedrich és un nen de família jueva i viu a l’Alemanya de Hitler. És amic d’un nen de família alemanya i els pares també són amics degut a la forta amistat dels dos nens i de que també viuen al mateix bloc de pisos. La família Schneider (la jueva) viu molt a gust a Alemanya, inclus millor que l’alemanya però amb el pas del temps van a pitjor. Despatxen al pare de Friedrich de la feina perquè és jueu, la mare mort a causa d’uns nazis que entren al pis i ho començen a destrossar tot… Al cap d’un temps el pare és portat a un camp de concentració deixant a Friedrich sol davant el nazisme amb l’ajuda de la família alemanya. Aquesta família no el podran ajudar gaire perquè si l’ajuden, els faran fora del seu pis i seran mal vistos, fins i tot els podrien portar a camps de concentració.
Personatges :
Friedrich: és el protagonista. És fill del Senyor i de la senyora Schneider i viu a l’Alemanya de Hitler.
Senyor Schneider: és el pare de Friedrich. Es sap guanyar molt bé la vida però degut a que és jueu, el repudien a molts llocs.
Senyora Schneider: és la mare de Friedrich. Treballa a casa.
Nen alemany: narrador observador. És el protagonista juntament amb Friedrich i són grans amics des de petits. Mira d’ajudar a Friedrich amb tot el que pot.
Pare: pare del narrador. És amic de la família Schneider i es fa del partit nazi per poguer tirar endavant econòmicament.
Mare : és la mare del narrador. Treballa a casa i és amiga dels Schneider.
Senyor Resch: amo del bloc de pisos. És molt faixista, odia molt als jueus.
Fragment escollit:
El senyor Schneider i Friedrich estan a l’escala anant cap al seu pis i es troben a Resch. Aquest els hi vol dir una cosa i els fa parar, també crida al pare perquè fasi de testimoni.
“-Com diu? –demanà el senyor Schneider.
-Que se n’han d’anar del pis immediatament –va dir el senyor Resch.
El senyor Schneider somreia, tot dient: -No és possible que parli seriosament, senyor Resch!
Per primera vegada el meu pare es va posar a la conversa.
-Això no pot ser! El senyor Schneider té un contracte firmat!
El senyor Resch llançà una mala mirada al meu pare.
-No li he demanat d’emprar el senyor – va dir de mala manera- ; vostè és un testimoni i res més!
El meu pare va estossegar. –No tolero que em prohibeixi de parlar, senyor Resch! I em nego de fer-li de testimoni! – replicà. Dites aquestes paraules, m’estirà cap a casa i tancà la porta d’un cop sec.
Ens vam quedar, però, darrera la porta per escoltar allò que el senyor Resch no havia acabat de dir.
El senyor Schneider parlava amb cortesia:
-No pot ser que ens faci fora, així, de sobte, senyor Resch!
El senyor Resch va contestar amb una tosseta: -Ja ho veurà, si no pot ser!
El senyor Schneider s’informà: -I puc demanar-li per quin motiu ens treu?
El senyor Resch baladrejà, i la seva veu va ressonar per tota la casa: -Perquè sou jueus! –Després va tombar-se i vam sentir com baixava l’escala amb passa feixuga.”
He triat aquest fragment perquè hi ha recollit els problemes que té la família Schneider del llibre (principals). L’enemic més proper, el senyor Resch, les dificultats que té el senyor Schneider per tirar endavant…
Opinió personal
Aquest llibre, tot i no ser dels temes que més m’agraden, m’ha agradat molt. El tema és molt interessant, forma part de la història i molta gent ho va patir i morir a conseqüència d’aquest tipus de faixisme. No és un llibre que t’enganxi i no puguis parar de llegir, però si tens la curiositat de que els hi passa.
En general, està molt bé i el recomano.
“Step se situa delicadament a sobre d’ella. Babi obre els ulls tendrament. Step la mira. No sembla espantada. Li somriu, li passa una mà entre els cabells per fer-la sentir segura. En aqull moment, de la petita ràdio veïna i per tota la casa sona innocentment beautiful, però cap dels dos se n’adona. No saben que aquesta sera <<la seva cançó>>. Ella tanca els ulls contenint la respiració, dominada de sobte per aquella emoció increïble, per aquell dolor amor, per aquella màgic fer-se seva per sempre. Alça la cara al cel, sospirant, aferrant-se a les seves espatlles, estrenyent-lo amb força. Llavors es deixa anar, delicadament, més tranquil·lament. Seva. Obre els ulls. Ell és allà, dins seu. Aquell tendre somriure oneja ple d’amor sobre el seu rostre, mentre l’omple de petons, Però ella ja no hi és. Aquella noia dels ulla blaus espantats, del munt de dubtes, de les mils pors, ha desaparegut. Babi pensa què fascinant li havia semblat des de petita la história de les papallones. Aquell capoll, aquella petita erugaque es tenyeix de mil esplèndids colors i que, de cop i volta, aprèna volar. Llavors es torna a veure. Fresca, delicada papallona que acaba de néixer, entre els braços de Step. Li somriu i l’abraça mirant-lo als ulls. Aleshores li fa un petó, tendre, nou, apassionat. El seu primer petó de dona jove.”
Aquesta part està situada al nus del llibre, quan els dos joves protagonistes estan enamorats i ella encara és verge, és el seu primer cop i el narrador el descriu meravellosament i ella també ho sent. El primer cop ho fan en una casa davant de la platja on sempre anava amb la seva germana, quan elles eren petites. Era una casa on les dues somiaven que era seva, una casa que amagava molts records de Babi.
CARTA BIBLIOGRÀFICA
Autor: Federico Moccia és guionista de cinema i televisió, un dels seus grans èxit també és Perdona si et dic amor.
Traducció de Daniel Montsech Angulo
-Es tracta de llibre: NO DEMANIS LLOBARRO FORA DE TEMPORADA
-Editorial: COLUMNA JOVE
-Autors: ANDREU MARTÍN/ JAUME RIBERA
-He escollit aquest fragment perquè penso que reflecteix molt bé com és aquest llibre i els temes que tracta, és un llibre per adolescents, ja que tracta de tot el que pot passar tinguent un detectiu privat adolescent a la colla.
-L’autor utilitza una barreja entre llenguatge vulgar i llenguatge estàndard. El llenguatge vulgar el trobem quan hi ha un diàleg entre els adolescents: EX: “¿Però es pot saber què et passa a tu mitja merda? Què estàs buscant? “
També veiem que es tracta d’un narrador protagonista en primera persona : EX: “vaig jugar a imaginar-me l’Elies topant contra la porta…”
– Aquests dos autors no són gaire joves, són més aviat grans, però saben explicar prou bé com és l’institut avui en dia, saben explicar molt bé quins grups hi ha a l’institut, la manera que es porten alguns grups amb els altres. Aquest llibre ha guanyat el premi Joaquim Ruyra.
Títol: Les cròniques de la torre: La vall dels llops
Autor: Laura Gallego
Editorial: Cruïlla
Argument:
Tracta sobre una noia que no és normal, ja des de nàixer es veia que no seria una noia qualsevol. Es va fent cada cop més gran i no li agradava ajuntar-se amb les noies de la seva edat, sempre anava sola fins que un dia es va trobar amb un noi, en Kai. Van anar passant els anys i cada cop eren mes amics. Peró en realitat, l’única que el pot veure es ella, ningú més el veu, i això la porta a que bastants cops la tractin com a bruixa o com una boja.
Al final la seva família decideix deixar-la en mans de un foraster que demana si se la pot emportar, que li ensenyarà a escriure i a llegir, al final la Dana (protagonista) se’n va am ell. El foraster li explica que no és una noia qualsevol i que pot fer màgia i ell n’hi ensenya.
Com està estructurat:
Està estructurat en capítols i cada capítol té separacions, marcades amb símbols.
Narrador de la història:
El narrador és omniscient. Està escrita en 3a persona, menys en els diàlegs. I el narrador no és cap personatge de la història.
Fragment del llibre:
“Amb qui estaves?- va dir la mare.
La Dana va trigar segons a respondre. La mare va alçar la mà un altre cop, i ella es va afanyar a dir:
-Amb la Sara, la nena de la granja del nord.
-Mentidera!- li va engegar des de la taula una de les seves germanes-. La Sara ha estat amb nosaltres collint tomàquets! Li hem preguntat on eres i ens ha dit que no t’havia vist en tot el dia.
No diguis mentides Dana- va dir el seu pare-. És la teva mare. Es preocupa per tu. Ha patit molt pensant que t’havia passat alguna cosa dolenta.
Però la Dana no el va sentir.
La dona la va agafar per la roba i la va sacsejar.
-Contesta! Amb qui estaves?
La Dana no va poder més.
-Amb en Kai?- va cridar-. He estat amb en Kai tot el dia! Tots els dies!
Tot plegat es va sentir alleujada que no la va amoïnar gens la estranyesa dels seus pares, germans i germanes.
Però la mare la va sacsejar de nou.
-I qui és aquest Kai?- va voler saber.
-Ja…, ja t’ho vaig dir una vegada. És amic meu. El meu millor amic. Un nen de la meva edat.
La mare la va deixar anar frustrada.
-Per què em dius mentides?-va dir amb un to dolgut.
-No t’estic dient cap mentida! És la veritat! Fa molt de temps que en Kai em ve a veure a la granja. Algú l’ha d’haver vist! És un nen ros…
-És mentida- va dir un germà, però la seva mare el va fulminar amb una mirada.
-Tu calla. No t’hi fiquis.
-En Kai no existeix- va dir llavors una germana gran-. Se l’ha inventat. Que no ho veieu? Sempre camina parlant sola. Diu que parla amb aquest Kai.
La mare va adoptar una expressió de dubte i va mirar la Dana. Però ara ella se sentia víctima d’una conspiració familiar.
-No estic dient cap mentida!- va cridar-. En Kai existeix, el veig cada dia, i no parlo sola!
La ràbia havia ofegat qualsevol remordiment.
-En Kai no existeix, Dana – va repetir la seva germana-. És només una cosa que t’has inventat tu.
-No és veritat!- va udolar la Dana; sense poder romandre allà un minut més, fer mitja volta i va sortir corrent a corre-cuita donant un cop de porta.”
Comentari del fragment:
Crec que és un dels fragments més durs del llibre, ja que ningú creu que la Dana tingui un amic com en kai. A més a més, li diuen que s’ho inventa tot, que està malament del cap, té problemes, sempre parla sola, però el que enrealitat no saben és que si que existeix. El que passa és que només el pot veure ella.
Crec que la família exagera una mica, perquè tot això passa per arribar tard a un sopar, i d’aquí a dir-li tot el que li han dit és massa.
Opinió personal del llibre:
El llibre s’entén molt bé. El primer capítol és una mica fort, fa molta pena, ja que tothom li diu mentidera, boja, bruixa,… ningú la vol i l’exclouen.
El segon: és molt millor, un home la porta a una torre i li ensenya da fer màgia.
Títol:
Així és la vida, Carlota
Autor:
Gemma Lienas
Va nèixer a Barcelona, 1951 i és una de les escriptores més reconegudes de la literatura catalana actual. Ha escrit una cinquantena de llibres, alguns de dedicats als joves i d’altres per als infants.
Editorial:
Estrella Polar
Comentari del fragment:
El fragment que jo he triat, parla sobre la situació que està passant la Carlota, que és la separació dels seus pares, i de la nova situació. Segons la Mireia, calia deixar passar el temps, però la Carlota no pensava així, ja que ella s’estimava més estar tots junts, tot i les cares tristes i les baralles.
Narrador:
El narrador parla en primera persona. El narrador també és protagonista, perquè la Carlota, la protagonista és qui narra la història.
El registre que utilitza és estàndard perquè té un llenguatge entenedor.
Opinió personal del llibre:
Aquest llibre està bé perquè t’ensenya els problemes que té la vida, com enarmorar-se, problemes amb la família, els amics, la separació dels seus pares, etc. També és un llibre fàcil de llegir, entenedor i que se’t fa curt de llegir.
Títol:
Els llops de la lluna roja
Autor:
Josep-Francesc Delgado
– Va néixer a Barcelona el 1960. És conegut per les seves novel·les a l’Himàlaia. Tota la seva obra novel·lística està situada en la natura. Totes les novel·les parlen de que s’ha de preservar el medi ambient.
Editorial:
L’Odissea
Argument:
Una noia de la nostra edat que es diu Maria, viu amb la seva família i tenen un gos que es diu Fílax. Aquest s’enamora d’una lloba que ronda pels boscos, prop de casa la Maria.
La noia decideix seguir els llops i el seu gos, que ha anat amb ells. Fan grans rutes pels Pirineus Catalans tots junts com una manada.
En aquesta novel·la podem saber com son els llops realment i, també, les persones. Passen tots junts un plegat d’aventures mentre es mouen pel Pirineu.
Fragment del llibre:
“Encara recordo aquells silencis de la boscúria durant el mes de desembre i el de gener, semblaven els silencis d’una balena adormida sota la superfície del mar. En aquells silencis podies sentir la remor d’un insecte o la caiguda d’una fulla amb la mateixa netedat que el so d’un violí.”
Comentari del fragment:
Jo he escollit aquest fragment per les comparacions que hi ha: la balena, la compara amb el silenci; i, la caiguda d’una fulla amb el so d’un violí.
Trobo que és bonic i que té el seu propi encant. També m’ha agradat perquè tracta de la natura.
Situació del fragment:
Aquest llibre està dividit en nou parts i cada part té diversos fragments
El fragment que he escollit està situat a la primera part (L’udol del llop) i dins l’apartat que es diu “Els boscos i el Bosc”.
Narrador:
El narrador parla en primera persona, és la Maria, la protagonista.
El registre que utilitza és estàndard-coloquial, ja que quan parlen els membres de la família ho fan amb accent pagès, amb paraules antigues o no gaire conegudes.
Opinió personal del llibre:
Aquest llibre parla sobre els llops, uns animals que m’agraden, i per això he trobat que està molt bé. S’entén fàcilment i no hi ha paraules gaire difícils.
Parla d’aspectes interessants sobre els llops i això ha fet que m’agradi tant.
El recomano a la gent a la que li agradin les aventures, les ganes de llegir, la natura i sobretot els llops.
Índex de continguts
FITXA BIBLIOGRÀFICA
FRAGMENT DEL LLIBRE
Comentari del fragment
Per què he escollit aquest fragment?
Situa’l dins l’obra.
Quin tipus de llengua utilitza,quin narrador parla?
Altres
Títol: Alfagann és Flanagan
Autor(s):Andreu Martín Farrero, Jaume Ribera Montanyá.
Edició:Tercera edició
Col·lecció:Espai Flanagan
Editorial:Columna Edicions,S.A
Lloc d’edició:Avinguda Diagonal, 662-08034 Barcelona
Any d’edició: octubre del 2004
Número de pàgines:210p
ISBN:84-7809-726-0
Gènere:Novel·les
Temes:Aventures- Policíac i Terror
Personatges: Joves protagonistes- delinqüents-adolescents-detectius-policies-Flanagan-Neus-Blanca-Vanessa.
Aquest llibre tracta de:Delinqüència-Aventures-Adolescència-Relacions socials
I,finalment, un més i un dia després de la desaparició, el 7 de febrer, em va venir a veure el senyor Mercadal.
-Ets el Joan Anguera, oi? -em va preguntar. De la boca, li sortia un baf tan dens com si estigués fumant.
-Sí, I vostè és el senyor Mercadal,el pare de la Neus. El conec de vista. -Vaig aclarir-me la gola, una mica incòmode-:En sap alguna cosa, de la seva filla?
-No. Precisament per això…vull dir:m’agradaria parlar amb tu,perquè…
El senyor Mercadal i jo vam començar a caminar,carrer enllà,cap al bar del mercat.
-Parlem de la Neus,senyor Mercadal?-vaig proposar al meu aspirant a client.
-Sí,la Neus ,es clar -va dir-.Fa un mes que va fugir de casa. Ja ho saps, oi?No en sabem res. La policia…bé,la policia no sembla que pugui fer res més del que fa:o sigui,res. En fi,he pensat que tu…
-Jo no sé on és la Neus,senyor Mercadal-vaig afirmar,per si de cas sospitava el contrari.
-Ja ho sé,ja m’ho imagino. Però he pensat que podries investigar entre els seus amics,l’ambient en què és movia. Un xaval de la teva edat pot connectar sempre més fàcilment amb aquest món,oi?Vull dir que un adult imposa i espanta, i més si és un poli, però un col.legui no. Et pagaria,naturalment.¿T’interessa?-I tant que m’interessava-.No,no vull que la portis…
-No pretenc-va reprendre el Mercadal-que em portis la Neus agafada de l’orella. En tinc prou que esbrinis si està bé,què fa…-Per la seva expressió i el to de la seva veu,garratibat,hauria jurat que es pensava que la seva filla era en algun indret abominable, fent coses funestes amb gent terrible.”Sectes religioses,prostitució, assassinats”,com diria el meu pare-.Només vull saber què se n’ha fet. Poder-me posar en contacte amb ella,encara que només sigui per telèfon,o per carta.-I va afegir, per sorpresa-:Quaranta mil.
Vint ara, i vint quan em portis alguna novetat. Fa?
Que si feia. Allò ja semblava un contracte professional. Un afer de veritat amb uns honoraris de veritat. El primer cas de veritat de la meva vida. Ja era un home. Ja em podia considerar un detectiu de veritat. Vint mil peles per començar! Òspita, quasi res, valga’m el Boss!
Vaig acceptar l’oferiment amb cara de”Bé,vinga,va,per tractar-se de vostè…”.
Aquest fragment l’he escollit perquè és aquí on el pare de la Neus busca en Flanagan i li demana que investigui on es troba la seva filla.
Em sembla una situació comú en el sentit de que els pares es preocupen pels seus fills i el benestar d’aquests.
Aquest llibre tracta d’un noi adolescent a qui li diuen Flanagan i fa de detectiu.
A la seva classe hi ha 3 noies maquíssimes”Les cossos Déu”.Es diuen Neus,Vanessa i Blanca,però el dia de reis la Neus desapareix i ningú sap on és.
En aquest fragment el pare e la Neus busca l’ajuda d’en Flanagan per trobar-la
El llibre es titula ”Alfagann és Flanagan” , els autors són Andreu Martí i Jaume Ribera.
Usa una llengua estàndar i col.loquial,per exemple podem trobar paraules com:òspita,valga’m el Boss,…
El narrador està en primera persona per exemple:
Aquest llibre m’ha fet pensar que les aparences enganyen i en veure a aquestes persones que aparenten més del que tenen, pensem que som molt diferents.
Per altra banda crec que els fills són molt més importants que els diners, i que aquests no ho compren tot, no ho són tot i no ho resolen tot ja que hi ha coses, situacions, en què els diners no serveixen per res.
Fitxa tècnica del llibre :
Autor : Anna tortajada
Títol : Nahid, la meva germana afganesa
Col.lecció : Antaviana nova
Editorial : Barcanova
Any d’edició : 2002
Pàgines : 178
Argument:
L’Ariadna és una noia que viu a Catalunya i a la facultat li demanen que faci un treball sobre la historia de l’Afganistan. Per casualitat coneix una noia de l’Afganistan, la Nahid amb la qual s’escriu per correu. Al principi la Nahid nomes li explica la història i la cultura del seu país, però acaben fent-se bones amigues, fins que s’ho expliquen pràcticament tot.
Fragment escollit
Saps per què vam fugir de Kabul? Perquè una nit els homes de Massud van irrompre a casa els nostres veïns. Es van endur les nenes i van matar el seu pare. Aquella mateixa nit el pare ens va fer llevar a tots del llit. El meu germà gran el que ara està estudiant a Europa, encara vivia amb nosaltres. Ens vam vestir, vam arreplegar quatre coses i vam marxar de la ciutat. No sé què se’n devia fer, de les meves veïnes. Suposo que com ja havia passat amb moltes altres, els seus cossos esquinçats i mig despullats van aparèixer al cap d’uns quants dies, en qualsevol carrer.
Comentari del fragment
He triat aquest fragment perquè resumeix amb poques paraules la situació que estan passant les persones en aquest país. Aquest fragment és un fragment d’un correu que li envia la Nahid a l’Ariadna i a on li explica perquè van fugir de la ciutat natal.
Personatges principals
Personatges importansts:
Nahid: és la noia afganesa que coneix l’ariadna i a la qual li demana que li expliqui la història del seu país.
Ariadna: Estudia periodisme. Fa un treball sobre l’afganistan.
Característiques
El llibre està estructurat en diverses formes:
La majoria del llibre està estructurat en forma de carta (la Nahid i l’Ariadna s’envien e-mails). També hi ha moments en què la família de la Nahid i la seva mantenen diàlegs. La resta del llibre està explicat per un narrador omniscient.
Opinió personal
És un llibre molt sentimental, et fa veure la realitat de l’Afganistan. Hi ha trossos que són una mica feixucs. El recomano a tots aquells que els agradi saber més coses sobre l’Afganistan.