FITXA BIBLIOGRÀFICA Agnès Ramió 4B
Nom:Els jocs de la fam
Autor:Suzanne Collins
Número de pàgines: 397
Editorial:Estrella Polar
Personatges:
protagonista: Katniss
germana: Prim
amic: Gale
estilistes: Vènia i Octàvia
ajudants: Haymitch i Peeta
Resum: La història d’aquest llibre passa en un país que està dividit en 12 districtes la majoria d’ells pobres però n’hi ha un que és especialment ric. Aquest, mana sobre la resta i organitza un concurs on dos persones de cada districte són elegides arbitràriament per anar al Capitoli a fer els jocs de la fam. Aquests consisteixen en què han de lluitar entre ells fins a que només en quedi un de viu. Aquest aconseguirà fama i fortuna, i ja mai més tornarà a ser pobre.
Els elegits no s’hi poden negar i durant els jocs, en Capitoli té càmeres instal·lades a tots els llocs per fer-ne un programa televisiu d’entreteniment.
Comentari del fragment: Mentre no comencen els jocs, els concursants, anomenats tributs, s’esperen en un edifici. En el fragment que jo he escollit, la protagonista està comparant el deliciós menjar del Capitoli que els hi donen mentre s’esperen amb el poc menjar que havia vist sempre, ja que ella era del districte número 12 (el més pobre).
Fragment:
“Pollastre i talls de taronja cuinats amb una salsa cremosa sobre un llit de baies blanques que semblen perles, uns pèsols verds minúsculs i cebes, uns panets en forma de flor i, per postres, un púding color de mel.
Miro d’imaginar-me que faig aquest plat a casa. Els pollastres són massa cars, però ja faríem amb un gall dindi salvatge. Hauria de caçar un segon gall dindi per bescanviar-lo per una taronja. La llet de cabra substituiria la crema. Podríem plantar pèsols al jardí. Hauria d’aconseguir alls salvatges als boscos. No reconec les baies, les nostres tessel·les només ens permetrien aconseguir unes farinetes marrons d’aspecte gens agradable. Per fer aqeusts atractius panets hauria de portar alguna cosa al forner, potser un parell o tres d’esquirols. Pel que fa al púding, ni tan sols puc sospitar què hi ha dins. Suposaria dies de caça i recol·lecta només per aquest àpat i tot i així seria una pobra substitució de la versió del Capitoli.
Com deu ser, em pregunto, viure en un món on el menjar apareix en prémer un botó? Com passaria les hores que ara dedico a rastrejar els boscos per poder mantenir-nos si fos tant fàcil d’obtenir? Què fan tot el dia, aquesta gent del Capitoli, a més de decorar-se els cossos i esperar una nova remesa de tributs que surtin a escena i morin per a la seva distracció?”
El llibre està escrit en primera persona i és intern; és un narrador protagonista. El punt de vista també és intern. L’estructura és básicament lineal però hi ha molts moments en què recorda com ha arribat fins on és i tot el que li havia passat abans de ser escollida per anar als Jocs de la Fam.
Opinió personal: He escollit aquest llibre perquè me l’havien aconsellat tres amigues. Després vaig llegir la part del darrere i em va encuriosir. És un llibre amb un vocabulari fàcil tot hi que té paraules com Capitoli, tributs… etc que s’ha inventat l’autor però que surten molts cops i són fàcils de recordar. És llarg però molt ràpid de llegir. No és gens avorrit perquè constantment passen coses. El recomano a tots aquells que els agradi llegir llibres d’acció. Tot i així, a mi no m’agraden gaire i aquest també m’ha agradat. És un llibre diferent i crec que per això agrada tant.