HE JUGAT AMB ELS LLOPS

Autor: Gabriel Janer Manila

Editorial: La Galera

Premi Joaquim Ruyra de narrativa 2009

“M’agradava excavar petites coves a la vorera del riu perquè hi entressin peixos. Llavors tapava la porta amb una pedra plana i la subjectava amb un tros de bastó, com si l’embarràs. Els peixos quedaven atrapats i pel forat que tenia fora de l’aigua els podia treure. No sabia que es diguessin peixos. Els deia animals d’aigua. No en coneixia el nom”

Vaig triar per llegir aquest fragment del llibre, perquè, tot i essent tan breu expressa el missatge que per mi és més important de la història que s’explica: la convivència amb la naturalesa, l’enginy de l’home per sobreviure i la mancança de la vida en societat que genera, entre altres coses el desconeixement del llenguatge.

He jugat amb els llops està basada en la història real d’en Marcos, un home nascut el 1946 que durant 12 anys de la seva infantesa (dels 7 als 19) va viure només a les muntanyes de la Sierra Morena (Córdova) després que el seu pare el vengués a un pastor perquè l’ajudés a fer-se càrrec del ramat de cabres. Després de la mort del pastor, Marcos es queda sol, amb l’única companyia dels animals, amb qui comença una relació d’amistat i de supervivència.

Fa 30 anys, Gabriel Janer Manila va tenir contacte per primera vegada amb la història d’en Marcos arran de la seva tesi doctoral basada en els nens que han viscut en estat salvatge. Ell va recrear-la de manera literària però adaptant-se molt d’aprop a la història real. Una història duríssima, però alhora emotiva i tendre.

Aquest any s’ha estrenat al cinema la versió cinematogràfica dirigida per Gerardo Olivares amb el títol d’ Entre Lobos, protagonitzada per Manuel Camacho i Juan José Ballesta en el paper de Marcos, nen i jove, respectivament.

Personalment, tant el llibre com la història m’han causat un gran impacte i m’han fet reflexionar sobre moltes coses: la relació de l’home amb la natura, les dures condicions de vida de no fa tant de temps a certes regions d’Espanya,… La història m’ha empès a la recerca de més informació relacionada amb els nens que han viscut de manera “salvatge” allunyats de la societat i concretament del personatge real d’aquesta història: Marcos Rodríguez Pantoja, al qual, admiro per la seva manera de sobreviure i el seu comportament, tant amb els animals de petit com, després, amb les persones.

En aquest enllaç es pot veure un documental sobre la història:

http://www.youtube.com/watch?v=k9LDf1Ifnfs

ALEX POSTIUS SALAZAR

IES MONTGRÍ 4B